Sense treva al govern

Barcelona.

Les pancartes de les empreses en lluita han lluït el 1r de Maig. Es fa notar la pressió mobilitzadora a la manifestació CCOO i UGT del matí, així com a l'alternativa de la tarda.

La força es multiplicaria si s'anés tothom plegats, amb una mobilització unitària àmplia, fins i tot si els seguicis fossin ben diferenciats.

Les ocupacions al SOC varen resultat un èxit. El "Pa, Treball i Sostre" de la Marxa de la Dignitat gaudeix de bona salut. La convocatòria unificada arreu de l'estat mostra que hi ha un mínim de condicions per a que la lluita superi la disgregació, així com el desànim de l'ona expansiva de la xacra de l'atur i del decreixement continu de la població activa. La confluència entre el sindicalisme majoritari, hostatge sovint de la negociació a la baixa, i les marees socials i jovent més disposats a l'acció directa, és quelcom vital perquè les lluites de resistències donin pas a la mobilització de proposta i exigència als poders econòmics i polític.

Jaume Marfany, Alfredo Bienzobas.

Un nou actor s'ha sumat aquest 1r de maig. l'Assemblea Nacional Catalana ha cridat a participar per aplegar la demanda ciutadana de Nou estat, República i Independència, a la reivindicació social sindicalista treballadora. En el acte de la Sectorial de Treballadors/es, Jaume Marfany, vicepresident de l'ANC, ha defensat la vinculació indestriable entre les revindicacions nacionals i socials.

Condicions i drets socials amb llibertat nacional. En l'arena sindical i de l'empresa, o en el procés vers la consulta i la lliure decisió catalana, és decisiu evitar les situacions de treva ves el govern i la patronal.

Els indicadors de l'EPA són tant eloqüents que no permeten obrir esperances en diàlegs socials que frenin l'atac generalitzat europatronal. La negativa governamental, parlamentària i constitucional judicial de l'estat a la possibilitat de permetre que es faci la consulta a Catalunya, no poden portar a donar oxigen a CiU, ni en els aspectes bàsics socials, ni en negociacions polítiques que pretenguin substituir la consulta a la ciutadania.

L'aprovació dels Pressupostos de la Generalitat amb el suport d'ERC és un mal símptoma. Un lideratge d'esquerres per la llibertat de Catalunya, només pot ser coherent aconseguint una ferma i unitària força treballadora, com a eix de l'anhel ciutadà. La població treballadora ha de sentir profondament que el seu destí social necessita d'una Catalunya lliure, sense treva a la patronal, al govern estatal del PP ni al govern autonòmic de CiU.

Del Butlletí d'EUiA.