21/1/11

Mohamed Reda de Salt

Setze anys, magrebí, mort per les greus ferides ocasionades a l'estavellar-se des d'un terrat, al fugir de la policia que el perseguia per un robatori, "potser" d'una moto segons el diari.

L'espurna de la rebel·lió a Salt s'ha tornat a encendre amb aquest malaurat noiet.

A banda de les obligades proclames contra la delinqüència, inclosa l'adolescent i juvenil; a banda de les qualificacions de la violència nocturna desencadenada a Salt: aldarulls, vandalisme, incivisme, revolta, rebel·lió. Què ens hi passa a Salt? S'han congregat les forces còsmiques? Què hem i podem fer l'esquerra en aquest casos de degradació profunda social?

Per amanir-ho surt la noticia que abans d'ahir a la nit, es va detenir in fraganti cremant un container, a Francisco A. R., de nacionalitat espanyola, de 33 anys, nascut a Girona i resident a Salt, vinculat a moviment d'extrema dreta.

Entre els comentaris de la gent lectora dels diaris, simplifico les tipologies de les respostes:

1. Salt és un infern, dolent, no hi res a fer-hi.

2. La població no autòctona i la d'altres ètnies i indrets estrangers, tenen les seves costums, porten problemes, es indesitjable, més encara quan hi han tant atur i problemes econòmics, per tant...

3. Les conseqüències de la delinqüència, la violència i el vandalisme, són específiques, intolerables, s'han de reprimir i aïllar amb més policia i lleis, en especial vers els col·lectius més problemàtics, per tant la immigració.

4. Hem de vetllar i protegir la població autòctona catalana de la manca d'integració de la nova immigrada, que s'aprofiten dels recursos escassos i ens malmeten les oportunitats.

5. La pobresa, el desarrelament i exclusió social, la manca d'educació i de perspectives i motivació social i vital, són les causes que degraden i destrueixen la convivència de les comunitats veïnals. La gent treballadora es tota una, tant la que disposa de treball i educació, com la més modesta i pobre o a la misèria. Manquen mitjans de tot tipus. Des de treball, socials, educatius, culturals i de lleure, cal drets i no només deures.

Les quatre primeres tipologies esmentades pretenen eliminar la problemàtica estalviant-se resoldre les causes, ho volen fer per la via de l'aïllament, la penalització i la repressió. La demagògia xenòfoba i racista s'alimenta de realitats punyents, prejudicis i pors ancestrals, i solucions maldestres.

La cinquena representa tractar-ho com una qüestió del conjunt de la població treballadora, integral. Els problemes de la població immigrada, de l'exclusió social i la pobresa, de l'atur, no són coses específiques a resoldre dels segments més colpits, són problemàtiques de tota la gent treballadora. Només així poden establir-se polítiques públiques i mitjans convivencials per un enfocament adient.

A Salt anem per la tercera taula de la convivència entre el consistori, enguany del PSC amb l'alcaldessa Iolanda Pineda, els col·lectius diversos d'immigrants i veïnals. Hi ha un munt de propostes sobre la taula. A més s'estan fet coses. El que passa és que resulten totalment insuficients per les necessitats sorgides. Finalment, per una lògica perversa, els mitjans que s'empren i aparentment calmen a la gent, i frenen de moment els aspectes més grollers de la violència soterrada quotidiana, són els de la repressió policíaca i els de normes legals destinades en contra dels col·lectius més nou vinguts de la immigració.

Treball, menjar, habitatge, educació (què hi ha de l'Escola d'Adults?), mediadors socials, lleure, esport, drets de ciutadania, són ingredients necessaris per a la convivència. Si això és utòpic, inabastable, tenim actiu el ferment per la xenofòbia i les normatives antidemocràtiques, doncs el sistema social vigent ens condueix inexorable a aquesta normalitat ciutadana tan anòmala i incívica.

Si es tracta de fer camí cap a la convivència, posem taules per la convivència efectives després de les reunions. Posem-se des de tota entitat ciutadana i representació política, a establir mitjans i espais de relació, intercanvi i convivència, amb drets i deures complerts per a tothom.

Publicat al Butlletí electrònic d'EUiA.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada