Decidir en llibertat i igualtat

Més d'un milió de persones en manifestació es mereixen atenció, fer-se'n ressò del seu significat, i treballar a fons que la perspectiva ja no pot seguir amb les limitacions autonòmiques, per passar a una etapa on la lluita sigui per una relació federal en igualtat entre els Pobles i Nacions amb el dret d'autodeterminació

El Parlament, el govern de la Generalitat de Catalunya, les partits que li donen suport -PSC, ERC, ICV-EUiA- han de comprometre's a NO acatar la sentència del Tribunal Constitucional. No es de rebut fugir d'estudi com si la manifestació pugés anar paral·lela amb la legalitat vigent i no anés amb els partits, les seves propostes i perspectives polítiques. El president Montilla, després de la manifestació ha de canviar i posar-se davant del desacatament de la sentència. És la unitat d'esquerres i nacional que l'adiu i és coherent amb la manifestació.

Ens cal un lideratge on l'esquerra amb la majoria popular ha d'aconseguir vèncer a la dreta. Es tracta d'alçar el referent polític de les llibertats de Catalunya, amb estreta unió amb la classe treballadora catalana i espanyola, per tant federal amb el dret d'autodeterminació, amb les relacions estatals i polítiques que el poble de Catalunya decideixi lliurament.

La burgesia catalana amb CiU no és l'alternativa, sempre han traït al poble i a la classe treballadora de Catalunya, tant en els drets democràtics nacionals com en els drets social.

O hi ha un progrés vers la via dret de decidir (dret d'autodeterminació) o no podrà haver-hi un encaix lliure i acceptable amb la imposició d'una sola nació i d'un sol estat.

Decidir es alhora mobilitzar. La següent mobilització de gran importància es la lluita sindical per frenar la Reforma laboral amb la Vaga General del 29 de setembre.