17/7/10

Per una relació federal en igualtat entre els Pobles i Nacions amb el dret d'autodeterminació


La gran manifestació del 10 de juny de Catalunya a Barcelona desencadenarà nous procesos i perspectives. Us faig a mans la valoració i propostes de LA AURORA-POR.

NO acatem

Catalunya ha de poder decidir en llibertat i igualtat

Per una relació federal en igualtat entre els Pobles i Nacions amb el dret d'autodeterminació

El govern de la Generalitat, el Parlament de Catalunya, els representants electes diputats i diputades, regidors i regidores, els partits de les esquerres tripartites han de defensar i donar força política al clam massiu, popular i ciutadà pacífic, de la gran manifestació del dissabte 10 de juliol.

Més d'un milió de persones, més que l'11 de setembre de 1977 i gairebé a prop de la massiva manifestació contra la guerra a l'Iraq del 15 de febrer de 2003.

La població de Catalunya representada per la participació a la manifestació expressa que es tanca una etapa de negociació i autogovern autonòmic, i obre una perspectiva nova en què està en joc les llibertats democràtiques, el sentiment com a poble i la necessitat d'articular unes relacions i pactes que respectin els drets i la voluntat ciutadana nacional.

A qui han de fer cas les forces polítiques i els poders governamentals i parlamentaris? Al Tribunal Constitucional i al govern de l'estat o al que vol una immensa majoria de la població de Catalunya?

A què esperen per declarar solemne i decisiva la sentència de la participació ciutadana?

Ara cal declarar que el Parlament i el govern de la Generalitat de Catalunya NO acatarà la sentència del Tribunal Constitucional que bloqueja i tira enrere la voluntat popular emesa pels Parlaments català i espanyol i en referèndum a Catalunya.

Com fer-ho?

En una sessió extraordinària del Parlament de Catalunya i del govern de la Generalitat (PSC, ERC, ICV-EUiA). I formant un bloc democràtic de tots els diputats i totes les diputades de Catalunya al Parlament espanyol, per defensar el rebuig ciutadà.

Com concretar-ho?

Amb recursos del govern, dels partits, del Parlament, dels Ajuntaments, i amb la decisió de practicar l'objecció de consciència a una legalitat del Tribunal Constitucional que no es reconeix per il·legítima.

El president Montilla després de la manifestació ha de sentenciar que NO acatarà el Tribunal Constitucional, doncs es deu a la voluntat popular ciutadana.

Quina unitat?

Una unitat democràtica que defensi i practiqui el sentiment de la manifestació per obrir una nova etapa vers la llibertat. Una unitat nacional amb un lideratge ferm de l'esquerra transformadora.

En comptes d'això el govern tripartit de les esquerres catalanes, els i les líders del govern tripartit fan causa comuna amb líders de CiU, acatant preventivament contra la ILP per una Consulta a Catalunya a la Mesa del Parlament, o fent-se enrere de la Llei de Vegueries. El lideratge de les esquerres no està a l'alçada dels reptes que planteja la mobilització popular amb la manifestació, i resta de moment ancorat en el compliment d'una legalitat constitucional que xoca amb el sentiment i les il·lusions populars.

Quines eres les propostes que emergien de la manifestació?

En primer lloc el rebuig a la sentència del Tribunal. Segon, el sentiment democràtic de que no era acceptable fer marxa enrere en l'Estatut. Tercer, el sentiment generalitzat massiu de que Catalunya no és un apèndix d'Espanya ni de cap altra nació com és l'espanyola, sinó que te veu, territori, llengua, tradicions i cultura pròpia, sigui dins l'estat espanyol o fora. Cal tenir en compte el procés estatal de retallada estatutària que amplifica la proposta d'Independència i també de perspectiva independentista (ERC, CUP). Convivien diferents propostes federalistes (amb dret d'autodeterminació i en relacions igualitàries amb les altres nacions i Pobles d'un estat federal com la d'EUiA-ICV, o la del federalisme asimètric del PSC). CiU, la burgesia i la dreta catalana, des de la seva posició autonomista-soberanista aprofita la manca de lideratge democràtic de les esquerres, per netejar la cara dels seus acords de fa pocs anys amb el PP i el govern espanyol d'Aznar, i la seva bona disposició de tornar a pactar amb el PP.

Era de contingut burgès la manifestació i liderada pels enemics nacionals de la classe treballadora?

Era una manifestació democràtica i ciutadana, popular i de barreja de totes les consciències i ideologies. Cert, hi havia l'esquerra i la dreta. Tanmateix el lideratge està en qüestió, és una lluita on l'esquerra amb la majoria popular ha d'aconseguir vèncer a la dreta, per aixecar i liderar una veritable bandera de les llibertats de Catalunya amb estreta unió amb la classe treballadora catalana i espanyola, per tant federal amb el dret d'autodeterminació, amb les relacions estatals i polítiques que el poble de Catalunya decideixi lliurament. La bandera de CiU, el lideratge polític de la burgesia catalana és un parany d'una classe i uns dirigents que sempre han traït al poble i a la classe treballadora de Catalunya, tant en els drets democràtics nacionals com en els drets social. Cap confiança pot haver-hi amb l'alternativa de CiU, de Mas, i de les trames més corruptes ben allotjades en el catalanisme burgès. La perspectiva política de la classe burgesa catalana és la de pactar en millors condicions amb la classe burgesa espanyola i l'estat, a costa de la classe treballadora catalana i espanyola.

D'una manera o altre a la manifestació aflorava la consciència de què o hi havia dret de decidir (dret d'autodeterminació) o no podia haver un encaix lliure i acceptable amb la imposició d'una sola nació i d'un sol estat per decisió d'un Tribunal, acceptació d'un govern de l'estat o de l'autonòmic, fins i tot per decisió unilateral de la població espanyola. El president Zapatero ha declarat que s'ha acabat el procés d'evolució autonòmica. Aleshores, si segons el govern de l'estat espanyol ha finalitzat aquest procés, ara cal obrir un de nou, un procés federalista per una Constitució federal amb el dret d'autodeterminació.

El PP ha impedit l'Estatut de Catalunya per la intermediació d'un Tribunal Constitucional que no és escollit en primer grau, i que beu del Pacte de la Justícia entre el PP i el PSOE. El PP i la burgesia nacional espanyola són responsables d'aquesta tergiversació contra l'Estatut. El PSOE i el govern espanyol de Zapatero en són co-responsables, tant per mantenir el Pacte de la Justícia, com per acceptar la decisió del Tribunal en comptes de dissoldre'l per anar contra la voluntat democràtica popular. El govern el que ha de fer és defensar a Catalunya com en Zapatero es va comprometre, i reformar a fons el Tribunal Constitucional i de tot l'aparell de Justícia espanyola.

Amb la pressió del PP la interpretació de la Constitució és al peu de la lletra. Una única Nació espanyola indivisible, sense reconèixer la realitat social, cultural i política dels pobles-nacions sense estat que hi ha a la pell de brau. Això pot abocar a la consciència democràtica popular catalana ver la independència, si més no com a mitjà per aconseguir una negociació amb igualtat entre els pobles, entre les nacions amb estat o sense. El PP i el TC no volen cap evolució federal, empren a consciència la confrontació nacional per dividir i afeblir a la classe treballadora. El PSOE cedeix quan accepte que no pot haver-hi relació igualitària federal; assumeix frenar la possibilitat d'unitat treballadora federal per preservar el poder estatal actual.

Un futur lliure i democràtic, s'ha de concebre com federal en igualtat i dret de decidir. Aquesta ha de ser l'opció del moviment obrer i de l'esquerra transformadora, a Catalunya i a l'estat espanyol. Aquest ha de ser el lideratge amb la classe treballadora i l'esquerra transformadora.

La gran manifestació democràtica, amb el compromís i participació sindical ben visible, permeten una confluència democràtica i social de la classe treballadora a Catalunya i de la població catalana treballadora en suport de les propostes sindicals per frenar i fer enrere la Reforma laboral de Zapatero. Els Sindicats varen mobilitzar contra el Decret de retallades d'austeritat del govern de l'estat i del govern autonòmic de Montilla. La confluència treballadora i popular ha de donar força i amplitud a la preparació de la Vaga General del proper 29 de setembre, des de les empreses, als centres d'estudi, universitats i a les poblacions.

14 de juliol de 2010

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada