Unitat en NO acatar

El Parlament de Catalunya està oferint un espectacle de desunió parlamentària i dels partits, imatge que es contraposa a la mobilització unitària massiva del 10 de Juny. El més de milió de persones participants formaven part de sectors i classes socials diferents, amb gran diversitat d'ideologies i de propostes polítiques.

És important traslladar la unitat mobilitzada a una unitat parlamentària, sens dubte. Per aconseguir-ho cal plantejar-se sobre quines bases i quina proposta bàsica, i a més, quin estament social i representació política por defensar millor i representar la voluntat popular àmplia i sobirana.

La burgesia catalana amb CiU? La dreta catalanista? Aquells dirigents, partits i banderes, que una i altra vegada han traït a la població catalana i a la classe treballadora? Aquells Millets de cognoms catalaníssims que xuclen com a sangoneres de l'autonomia, de l'estat i de la plusvàlua treballadora? Aquells que cobren subvencions financeres i de tots tipus i les empren per acomiadar a i destruir llocs de treball, per a salvar el seus patrimonis a costa de qui treballa?

Qui pot liderar sobre bases completament democràtiques és la classe treballadora. Aquesta classe és qui també pot soldar una aliança profunda entre la classe treballadora arreu de l'estat, sigui espanyola o catalana, i la població catalana que vol la llibertat. És la classe treballadora que por liderar la lluita contra l'estat, contra la burgesia espanyola i també la catalana. Ho pot fer alçant la bandera Federal, amb el compromís polític de que les relacions entre les Pobles i entre les Nacions siguin en igualtat, i que cada Poble pugui decidir si vol una relació d'autonomia a estat o constituir un estat propi, independent, i relacionar-se entre estats. Per aquells que tant es desesperen només dir que Alemanya està formada per Estats, els Lands, federats, i que els Estats Units d'Amèrica és precisament una confederació d'estats.

Però quina proposta política pot unir ara i permetre un lideratge de l'esquerra? Una pràctica política de NO acatar la sentència del Tribunal Constitucional amb una proposta Federalista conseqüent com l'esmentada.

Ara bé, el president Montilla del PSC segueix amb el seu compromís d'acatar. El PSOE resta presoner del centralisme nacional-espanyolista del PP. Les altres esquerres només es permeten dir alguna cosa per la boca petita, quan estan amb la parròquia i a la intimitat, i per arreu expliquen que són gent d'ordre, que han de complir amb la legalitat, que no volen ser radicals, i que per tant malgrat ser més rojos que ningú han d'acatar i votar allò que els hi designa el govern espanyol, o en molts casos el ministeri de l'Interior espanyol. On queda l'esquerra? Esvaïda i feta pols. Pocs dirigents i parlamentaris estan enguany a l'altura de les necessitats polítiques populars, dels interessos de la gent.

L'onda expansiva de la consciència de la manifestació s'obrirà pas i potser tindrà de rebentar tot aquest establishment polític instal·lat en la setmana anterior a la manifestació. Haurem de treballar a fons per posar a to el moviment que representa EUiA, de manera que la part mobilitzadora no quedi anul·lada i mediatitzada per uns vots i una pràctica maldestre de la seva component parlamentària (Decret Montilla, ILP). Hem d'alçar la bandera de la mobilització i del NO acatem, i fer tocar en aquest to a la direcció i a la part parlamentària.