Esquerres temorenques

Les esquerres catalanes governamentals, sota la batuta el PSC, mostren un temor profund a la sensibilització i mobilització ciutadana popular. L’Estatut resta a mans d’un Tribunal i de les negociacions governamentals parlamentàries. Adés per si una motivació de consciència àmplia o una mobilització potent, podés fer emergir unes propostes democràtiques més cabdals, adés es podés fer fallida a l’hora de demostrar la força del suport social.

Això es converteix en un cercle enverinat. Al cenyir-se a la relació de forces parlamentàries, a les tedioses i tramposes negociacions als despatxos autonòmics i estatals, i entre les dretes i les esquerres, no hi ha manera de superar o trencar el cercle viciós. La Constitució espanyola és garant del patrimoni patriòtic constitucional conservador i reaccionari de les ràncies dretes espanyoles. El PP ho aprofita fins i tot per aconseguir un plus de suport popular, amb l’espantall del separatisme nacionalista-nacional.

Legislar acceleradament abans de la sentència és una altra mesura de curta volada. El govern català no pot alçar gaire el vol, només fer algunes voladetes amb molt de brogit i enrenou a les declaracions. L’intent del primer govern català tripartit de Maragall, catalanista i d’esquerres, ja va sofrir una forta marrada, quan pretenia anar una mica més enllà, tot i l’asimetria limitada federal pregonada.

Amb aquest govern no dóna gaire la impressió que es pugui fer passos ferms vers la llibertat de Catalunya. Ara, és ben ver que amb la dreta catalana e CiU tampoc.

Ens cal mobilització social popular. Cal què des de l’esquerra de les esquerres es facin valdre les propostes d’esquerres, d’esquerres de debò.

Veure a LA AURORA-POR... “Un tribunal no pot decidir per un poble”.