El mateix fet que una llei com la de l’Estatut pugui ser qüestionada per un Tribunal, des d’una concepció administrativa institucional,
Tanmateix, què val un pacte polític que no s’acompleix o que no es pot establir com a normativa institucional? Què valen els acords dels Parlaments? Tornem als pactes circumstancials. Seguim en el pantà dels problemes de fons.
L’encaix de Catalunya i Espanya és del què es tracta. O dit d’una altra manera, la incapacitat de l’estat espanyol de les Autonomies per federalitzar-se d’una manera democràtica, amb un canvi essencial a la Constitució espanyola.
Les deliberacions del Tribunal Constitucional posem d’una forma clara que la reforma dels Estatuts de les Autonomies es va tancat en fals.
Les tensions i decisions sobre el Finançament autonòmic, han precedit amb fórmules maldestres, la sanció actual sobre l’Estatut.
Els fons de l’assumpte rau en que la població treballadora, la majoria immensa de la ciutadania, malgrat la part que no és ciutadana per la llei d’estrangeria, no aconseguirà una sobirania plena, amb una solidaritat compartida, mentre no hi hagi dret de sobirania complert per a cada població, s’anomeni nació, nacionalitat, o amb altres mots.
En el pacte polític al que s’aferren des del govern de la Generalitat, del PSC i dels seus acòlits coalitzats, es passa de puntetes a que el concepte de nació espanyola, és de fet expressament excloent al d’altres nacions. I nacionalitat s’empra no com a substitutiu o paral·lel, sinó com a entitat supeditada.
A més, si hi havia pacte polític perquè no es va acomplir, acceptant per part del govern espanyol el text que venia del Parlament de Catalunya majoritari, tal com havia promès el president Zapatero?
El malentès polític, i institucional, és històric. I pel que sembla, ara per ara, l’hegemonia socialista no te pas capacitat ni voluntat d’arranjar-ho.
Veure a LA AURORA-POR... “Un tribunal no pot decidir per un poble”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario