El sedàs estatutari

L’Estatut penja d’un fil, el de la decisió del Tribunal Constitucional; es troba a la fase del quart sedàs. Què en sortirà ara?

Primer el sedàs va imposar una forta auto-censura de les forces parlamentàries del Parlament de Catalunya. Es va aconseguir un vuitanta per cent de suport, però es va eliminar sense embuts les propostes democràtiques cabdals esbossades pel primer govern tripartit, catalanista i d’esquerres, entre el PSC, ERC, ICV-EUiA.

Després, el segon sedàs va actuar a la Comissió constitucional de les Corts espanyoles, garantida per Alfonso Guerra, on es va netejar com una patena el text majoritari del Parlament català; es va retallar i escapçar per arreu, es va limitar i assegurar el Finançament per a la decisió de l’estat. En un exercici suprem de responsabilitat de correcció política, que a la faula se’n diu fer de la necessitat virtut, o què els polítics poden dir una cosa i fer la contrària, el govern català i les forces d’esquerra, i de la dreta (CiU), varen competir en ser els paladins de la llei que finalment aprovà amb fòrceps el Parlament espanyol.

El tercer round, fou el referèndum a Catalunya. S’aprovà el destret, amb gran abstenció. Era palès que mantenir l’anterior Estatut era cosa desfasada. La decepció era patent. Una petita part de les esquerres ens hi varem oposar. El govern de Maragall va caure triturat per les seves incoherències, i pel martell del govern estatal.

El quart sedàs resta a mans del Constitucional. La seva decisió afectarà en gran manera al futur del govern català i de les perspectives de cada formació política.

Veure a LA AURORA-POR... “Un tribunal no pot decidir per un poble”.