Estibadores en lucha con unidad, ni privilegiados ni chantajistas

Solidaridad con los estibadores. ¡Atención, compañeras y compañeros! Los estibadores de todos los puertos del Estado están en pie de guerra y la lucha se anuncia dura. Han convocado huelga en todos los puertos para los días 20, 22 y 24 de febrero.

El gobierno del PP quiere imponer un decreto ley que modificará todas sus condiciones salariales y de contratación, que puede significar el despido de los más de 6.000 estibadores en el plazo de 3 años. Utilizando como excusa una sentencia de la Unión Europea, Rajoy y los suyos quieren reorganizar las condiciones de trabajo para sustituir las plantillas por empleo precario y sueldos miserables.
Ya conocemos su táctica. Empiezan diciendo que son unos privilegiados (porque tienen empleo fijo y salario decente) luego que son insolidarios (porque no aceptan las decisiones de los capitalistas) y, finalmente, se les acusará de mafiosos, porque en los puertos hay mucha mano negra (cuando lo normal es que los detenidos por contrabando suelen ser directivos de empresas o de los mismos puertos).
En estos tiempos, son argumentos usuales. Se utilizaron contra los mineros o los metalúrgicos, o contra la plantilla del Metro de Barcelona.
Hay que desmontar tales argumentos.

Desde el Ministerio de Fomento se dice que los estibadores cobran unos 60.000 euros al año. ¡Mentira! Los más de 6.000 estibadores tienen un sueldo de alrededor de 1.200 euros, a los que añaden complementos en función del trabajo y las horas trabajadas.
A los ministros y altos directivos les parece mucho, porque prefieren sueldos más bajos, empleo precario y, sobre todo, plantillas desorganizadas y poco sindicadas. Los estibadores defienden sus condiciones, que se las han ganado con trabajo y lucha, y, sobre todo, defienden el empleo. Por eso es tan importante su lucha y su victoria.
Además, el gobierno ha metido sus pezuñas y ha hecho saltar la negociación que se estaba desarrollando entre la patronal y los representantes sindicales de los estibadores. A día de hoy, 46 empresas punteras del sector han acordado con la Coordinadora de Estibadores las bases para modificar la organización del trabajo en los puertos. Un acuerdo que se adapta a las recomendaciones de la Unión Europea y que el gobierno, a saber con qué intenciones, quiere boicotear imponiendo su decreto unilateral.

¿Los puertos no son rentables? Lo son. El puerto de Algeciras es el segundo de contenedores más productivo de Europa. En la valoración internacional del tráfico portuario, España aparece en el décimo puesto mundial y el quinto de la UE. En los últimos años, y a pesar de la crisis, se han ido batiendo récords en el movimiento de mercancías, 505 millones de toneladas en el 2016.

¿Es España una excepción? No. Otros países, como Alemania, Chipre, Suecia y Noruega, mantienen una organización parecida a la española.
El gobierno no debe salirse con la suya. Los estibadores tienen que vencer.
A nivel internacional, la International Dockworker Council (IDC) que agrupa a más de 100.000 estibadores en todo el mundo ya se está movilizando. En nuestro país, es el momento para una campaña solidaria de sindicatos y de toda la izquierda para evitar que el gobierno aplique su decreto.
También para visibilizar la minoría parlamentaria del PP. Los diputados y diputadas de toda la izquierda, y de otros aliados parlamentarios, deben oponerse al decreto y derrotar al PP.

De la Carta de La Aurora. Solidaridad #SOSestiba

http://www.sinpermiso.info/textos/reino-de-espana-con-los-estibadores-habeis-topado
@Soycoordinadora @mundoestiba @estibadoresalge @estibacanaria @PuertosdeEspana @Portuariosworld

Context que ha envoltat el que hem dialogat amb les esquerres sobiranistes

El món gira en clau involució. Els poders dominats no troben una solució a la crisi econòmica de la globalització. Trump president USA és un esperpent polític. Un greuge global.

Europa i la UE està en una cruïlla entre el Brèxit anglès i les dretes xenòfobes que pugen al continent. L’ofec de l’experiència grega val per tot país que cerqui vies populars per resoldre la crisi a favor de majories ciutadanes i socials.

El PP s’ha imposat al govern de l’Estat, però és feble. La seva funció es centre en aplicar les mesures de retallades de Brussel·les i d’impedir el Referèndum, la sobirania i la república a Catalunya, la independència.

Al nostre país tenim una situació excepcional. Una població mobilitzada per la sobirania, la independència i la república catalana.

Fer el referèndum és una ruptura de sobirania, és una legitimitat que s’enfronta amb una legalitat constitucional del Regne del règim de 1978.

Aquest règim estatal centralista ha fracassat. Unes passes col·lectives cap a la república catalana són la concreció d’unes expectatives revolucionaries.

Hem de ser conscients que superar el marc autonòmic del Regne, trencar amb el règim de la constitució de 1978, per constituir una república és un fenomen revolucionari.

Es parla de possible desencís o de frustració si no es fa el referèndum o la ruptura de la independència, però nosaltres, l’AExRC, observem bona disposició popular, que pot girar a ràbia col·lectiva i rebel·lia generalitzada. Aleshores podem entrar en un estadi superior. On es jugui la legalitat catalana, com amb la llei de transitorietat jurídica; o com representa de front ampli democràtic el Pacte Nacional pel referèndum, al que l’AExRC donem suport; o com apunten propostes de legítima sobirania popular que encapçalin el procés constituent republicà amb l’Assemblea de representant electes que promou l’ANC.

Als derrotistes els hi diem que es pot perdre, sí, però sobretot es pot guanyar la sobirania republicana. En això juguem.

Les esquerres sobiranistes republicanes tenen una gran responsabilitat i paper a fer. Per això és important que hi hagi espais de diàleg i acords.

Agraeixo del tot l’esforç, la sinceritat, la discreció i el bon tarannà que els representants dels deu partits compromesos en el diàleg han desenvolupat. Aquest context, ambient i aquest espai han permès treballar i oferir les propostes que presentem. 12 de febrer de 2017

Unes pinzellades fetes a la presentació per part de l’AExRC de les Propostes per al diàleg i l’acció conjunta de les forces polítiques d’esquerres sobiranistes. He esbossat el context que ha envoltat el que hem dialogat durant nou mesos amb representant de deu partits, des de l’abril de 2016.

http://www.ara.cat/politica/Acord-dEsquerres-referendum-comencar-constituent_0_1739826119.html

http://www.vilaweb.cat/noticies/un-manifest-desquerres-advoca-per-exercir-actes-de-sobirania-quan-calgui-pel-referendum-i-el-proces-constituent-3/

http://elmon.cat/noticia/187291/lesquerra-sobiranista-alerta-duna-possible-rebellio-si-el-proces-fracassa

http://www.aldia.cat/espanya/noticia-partits-sobiranistes-desquerres-impulsen-manifest-per-republica-catalana-20170210155432.html

Diàleg amb les forces polítiques d’esquerres sobiranistes

El Parlament disposa de majoria d’esquerres però el president del govern de JxSí (PDECat i ERC) és del PDECat, de la dreta catalanista.

Els Pressupostos de JxSí resulten continuistes neoliberals, curosos pels interessos dels poders econòmics, però poc sensibles a les necessitats socials de la població, sobretot de les capes mes modestes empobrides. El vicepresident del govern JxSí, d’ERC, és qui prepara aquests Pressupostos. La CUP ha decidit donar el seu Sí, malgrat no estar-hi d’acord. L’argumentació és que, perquè es faci el Referèndum, no hi ha més remei que acceptar les imposicions del PDECat.

La  conveniència i la necessitat de la mínima sensibilitat social te a veure amb que les esquerres vulguin i aconsegueixin posar-se d’acord. La política sobre el sobiranisme i la ruptura amb la constitució del 1978 i el poder del Regne, resulta a la fi element essencial per una entesa pràctica entre les esquerres que permeti que l’hegemonia política esdevingui de les esquerres.

El projecte emergent d’UnPaísEnComú pot fer molt per establir un escenari real de canvi en les polítiques socials, així com de ruptura constitucional cap una sobirania republicana amb compromís social.

Amb la idea de sumar forces amb compromís social d’esquerres l’Associació Acord d’Esquerres per la República Catalana ha treballat unes Propostes per al diàleg i l’acció conjunta de les forces polítiques d’esquerres sobiranistes.

El document de propostes s’ha elaborat en nou sessions per part de l’AExRC, dialogat amb representants de partits de les esquerres sobiranistes de Catalunya: Procés Constituent, MES, Avancem, SCiL, EUiA, ICV, Podem (observador), CUP, ERC, BComú (observador).

El diàleg establert s’encetà l’abril de 2016, la conclusió són uns conceptes i elements d’acord que possibiliten esbossar un escenari

inèdit, davant la situació extraordinària que viu el nostre país, en el procés de construcció d’una sobirania catalana, lliure, fraterna, neta, social i republicana.

l’Associació Acord d’Esquerres per la República Catalana es dedica a sembrar i conrear per fomentar uns acords suficients entre les esquerres que permetin avançar en la sobirania catalana, la llibertat i la independència, des del dret a l’autodeterminació, amb un referèndum que sigui resolutiu i decisiu per aconseguir una Generalitat republicana.

Del Butlletí electrònic d’EUiA.

Judici 9-N, Es jutja el dret i la legitimitat de posar urnes a Catalunya

L’Estat fa un Judici polític contra la consulta participativa del 9-N del 2014. Tota la solidaritat amb Mas, Ortega i Rigau. Es jutja el dret i la legitimitat de posar urnes a Catalunya. 

La millor defensa ha estat les cinquanta mil persones inscrites que s’han llevat de bon matí aquest dilluns, mobilitzades davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya al Passeig de Lluís Companys.   

Les acusacions del judici van molt més enllà de les persones i de les responsabilitats de Mas, Ortega i Rigau. Es tracta de tallar les ales al moviment catalanista per impedir que es faci el referèndum. L’Estat pretén barrar el pas a que es posin les urnes, tot i ser decisió del Parlament de Catalunya, i a que la població pugui decidir. La legalitat constitucional de 1978 monàrquica no accepta i nega que es practiqui la lliure decisió democràtica catalana.

Al judici, les acusacions i la defensa, enfronta el xoc entre sobiranies, legalitats i legitimitats entre Catalunya i el Regne d’Espanya. 

La defensa legal davant el jutge per part de Mas, Ortega i Rigau es basa en que no van incomplir la llei ni desobeir el Tribunal Constitucional.  

És una estratègia de defensa amb tarannà defensiu. Ve de lluny. Neix des del mateix moment que el president Artur Mas va decidir que no podia firmar el decret de convocatòria de la Consulta/Referèndum, doncs la llei existent, l’espanyola, no ho permetia i no es podia desobeir.

I el president Puigdemont sí haurà i podrà desobeir? Amb la llei de transitorietat jurídica? S’ha d’incomplir la legitimitat i les decisions polítiques del Parlament de les persones representants electes de Catalunya quan no siguin legals segons la Constitució de l’Estat? 

El Judici al 9-N hauria de servir per aportar arguments ètics, polítics i jurídics al procés doble de legalitat catalana i de mobilització catalanista per poder decidir d’una vegada. Si més no això correspondria molt més als ànims de la mobilització popular contra les prohibicions i imposicions estatals. 

El processisme que ajorna la concreció de la gran decisió ciutadana, és la política que cerca evitar la legalitat existent sense desobeir-la, com si es pogués escapolir sense confrontar-la i incomplir-la.

Podria establir-se un escenari de tolerància, com un interregne, en el que l’Estat mirés a una altra banda, o no pogués imposar la legalitat constitucional actual. Podria acordar-se una nova relació de sobirania entre l’Autotomia i l’Estat. Podria... No és descartable en teoria, però no és el que la pràctica ens mostra a la realitat actual.

Hi ha una gran preocupació entre certes esquerres per la possible frustració o pèrdua de paciència de la massa ciutadana mobilitzada entorn la sobirania i la independència. A voltes sembla com si ja es donés per perduda la sobirania, o com si no fóra possible que el motor catalanista disposés d’una massa àmplia suficient i majoritària. 

L’episodi següent d’aquesta crisi política institucional es juga en construir un escenari polític d’entesa entre les esquerres sobiranistes i la mobilització independentista en clau republicana catalana.  

La preparació efectiva compromesa del referèndum permet forjar aquest nou escenari. El Pacte Nacional pel referèndum n’és un element; la Llei de transitorietat jurídica en pot ser un altre; l’Assemblea de càrrecs electes també forma part de l’estructuració de legitimitat i font de nova legalitat; vital per consolidar-ho és la mobilització exigent de la població. 

Si en el moment de la desconnexió, desobediència o il·legalitat respecte a la negativa estatal, via govern i Tribunal Constitucional, es fa un pas enrere, donant la lluita de la sobirania per perduda, en comptes de frustració pot desencadenar-se una ràbia i rebel·lia col·lectiva. 

Per tortuosos que siguin els camins i meandres a recórrer cal foragitar els averanys.  

Fem mobilització sobirana i republicana. Nosaltres ens acusem d’haver promogut, participat i votat el 9-N del 2014. 9 de febrer de 2017

De la Carta de L’Aurora.

Manifest: Un país en Comú PARTICIPA: a un país en comú

http://www.semprealesquerra.cat/wp-content/uploads/2017/02/Manifest-Definitiu.pdf