7/4/17

Inici d’una experiència inèdita i innovadora amb l’horitzó de l’hegemonia d’esquerres


Dissabte 8 és el gran dia fundacional d’Un País En Comú. Un gran aplec procedent del municipalisme del canvi transformador, radical i rupturista, junt a milers d’activistes d’arreu de Catalunya.
Liderats pel nucli impulsor que va esdevenir en BComú, s’incorporen diferents partits com ICV i EUiA, el fenomen del Procés Constituent i una munió de realitats locals.
La fórmula participativa de consens amb un Ideari comú, un Codi ètic, junt la norma democràtica de una persona un vot, són l’algoritme polític que constitueix aquest aplec comú i variat alhora.
Alçarà el vol una experiència inèdita i innovadora amb la mirada posada a un horitzó d’hegemonia d’esquerres, en ruptura amb el règim de la Constitució de 1978, el del Regne espanyol, monopolitzat per la connivència entre el PP i el PSOE, i en algun temps en aliança amb CiU.
El partit impulsat per Un País En Comú està mentalitzat per fer front a les polítiques de retallades, des de la ma llarga de les imposicions de Brussel·les, concretades pel govern estatal, impulsades amb entusiasme per la Generalitat de CiU, CDC i fins i tot ara amb el PDECat.
L’Ideari d’ Un País En Comú està fonamentat i compromès en el canvi social, en la defensa de les necessitats de la majoria treballadora i els serveix públics, en la radicalitat democràtica i el rebuig a la corrupció, en fer un procés de sobirania constituent, en concretar l’exercici del dret d’autodeterminació dels pobles amb un referèndum, en fi, aconseguir el tomb revolucionari d’instaurar una república a Catalunya.
El panorama polític català canviarà des d’aquest cap de setmana. Els acords afinats de l’Assemblea fundacional, el sentiment de radicalitat de canvi que s’hi respiri, inclús l’entusiasme que trameti, seran factors que començaran a dibuixar el nou escenari.
L’Assemblea també serà ferment per reabsorbir la crisi de creixement que representa la decisió de Podem de no participar en el partit.
Experiències de aplegaments anteriors han estat les del POUM (1935), PSUC (1936), les del PSC (’70), PRT i ORT (’80), i MC-LCR (’80).
Tanmateix el que és inèdit a Un País En Comú és l’activisme procedent de la potent ona del 15 M, en procés d’entroncar amb el moviment obrer a les fàbriques, el sindicalisme, així com amb el moviment sobiranista pel dret a decidir, la independència i la república catalana.
La confrontació cabdal amb les polítiques estatals i amb el propi Estat són font de crisi en el Regne. Fer el referèndum, com fer-lo, concretar una legalitat suficient per resoldre que el poble pugui decidir a l’empara del dret a l’autodeterminació, necessita d’aliances decisives que corresponguin a una gran majoria social.
El país es troba amb un Parlament fiscalitzat i les seves representants electes qüestionades i amb un procés d’inhabilitacions que provoquen inestabilitat obligada.
El govern de JxSí és inestable. La majoria parlamentària li atorga la CUP. S’ha tornat a mostrar en una aprovació dels pressupostos a contra cor cupaire, per la justificació de posar tot l’èmfasi en fer el referèndum.
La reprovació del Parlament al nomenament de Vicent Sanchis com director de TV3, és una nova prova de que JxSí no acaben de tocar terra ferma.
Aquí ens trobem amb un escenari parlamentari que Un País En Comú haurà de resoldre amb força innovació des de l’assemblea fundacional. Seria un contrasentit que generaria confusió que CSQEP seguís com quelcom aliè del nou partit d’ Un País En Comú.  
CSQEP com a coalició i grup parlamentari és diferent a la composició, fins i tot a l’estratègia que ha seguit BComú i també la coalició En Comú Podem. A CSQEP no hi participa BComú. CSQEP tampoc segueix l’ideari i pràctica rupturista de BComú i d’En Comú Podem. La coalició que sustenta CSQEP canviarà substancialment amb el naixement del nou subjecte polític comú, per tant, el més lògic i coherent, seria una transformació clara i visible d’un grup parlamentari superat pels nous alineaments de les organitzacions que el conformen, és a dir, ICV, EUiA, Podem i Equo.
La fundació d’ Un País En Comú és una gran festa per l’activisme que vol un canvi social que no es quedi en paraules boniques ni en picabaralles parlamentaristes.
Neix una eina col·lectiva per enfrontar-se i capgirar els desnonaments, a les elèctriques, a l’aigua privatitzada, a l’urbanisme que colpeix l’espai públic, les contaminacions, la manca de feina i habitatge, la salut i l’educació.
Inscriu-te i participa a l’assemblea general fundacional d’ Un País En Comú.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.

6/4/17

Assemblea fundacional Un País En Comú


La concepció rupturista de l’ideari d’Un País En Comú és el fons de l’expectativa de canvi, en tots els aspectes socials, municipals i nacional, que permeti aconseguir les aliances i la força suficient per una Catalunya amb hegemonia d’esquerres i republicana.
L’activisme ciutadanista de radicalitat social, junt amb la indignació i la rebel·lia contra la institucionalització política d’una estatocràcia malaltissa, ha fonamentat la necessitat de proposta política innovadora.
La bandera del municipalisme del canvi, des de l’experiència d’èxit de BComú amb l’alcaldessa Ada Colau, fa un nou salt polític per plantar cara als grans poders econòmics, que procuren sobretot pels seus interessos, menystenint les necessitats del conjunt de la població i del país.
El municipalisme radical barceloní i metropolità estén les mans i les perspectives per fer una gran acord amb la ciutadania de tot el territori que conclogui en una nova força política catalana.
L’horitzó a que s’aspira és a un procés constituent per una Generalitat amb polítiques socials, sobirana, lliure i republicana, que promogui els serveis públics i trenqui el règim de 78 del Regne.
Un País En Comú neix amb la convicció de que les imprescindibles necessitats socials i mediambientals generin nou taulell i regles de joc. El municipalisme del canvi xoca amb els poders i inèrcies que sostenen i hegemonitzen l’Estat i l’Autonomia. L’autonomisme i l’estatalisme monàrquics ofeguen i condemnen a les ciutats, pobles i nacions.
És hora d’una bandera social d’esquerres i republicana. És hora de plantar cara i  derrotar els poders del 3%, sense connivències maldestres que esdevenen  còmplices dels privilegis i de la corrupció. És hora que tant les grans decisions econòmiques, socials, democràtiques i d’estructuració política, s’adoptin de forma sobirana, participativa, lliure i clara. És hora de que Catalunya decideixi, per tant faci el referèndum sobre la independència i la república, i es constitueixi segons el veredicte majoritari.
L’Assemblea fundacional d’ Un País En Comú del dissabte 8 d’abril és vital per una bona conclusió de la força que portarà a bon fi l’ideari establert: estratègia, missió, valors, visió i objectius.
El desencontre amb Podem plana una ombra que només es desentrellarà amb el compromís i participació de les milers de persones que contribueixin a resoldre i suturar el conflicte. Portes obertes a tothom. Hi ha base política suficient amb l’acord en que s’ha construït el document d’Ideari.
La direcció provisional que s’està votant aquest dies (executiva i coordinadora) serà l’encarregada de la coherència en l’acció del nou subjecte polític.
El compromís de l’Ada Colau és una senyal ben potent. La nova directiva que es proposen liderar Xavier Domènech i Elisenda Alamany, amb les persones aportades i votades, és una representació viva de la diversitat ideològica i la capacitat d’acció del conjunt social i del país.
Participa de la fundació d’ Un País En Comú a l’Assemblea del 8-A Inscriu-te, proposa i vota.
El 8 d’abril fes camí fundacional d’Un País En Comú al Pavelló d’Esports de la Vall d’Hebron. Debats d’Un País en Comú. 6 d'abril de 2017.
De la Carta de L'Aurora.

Inscripció a Un País En Comú: Apunta't al formulari per rebre informació i per poder participar en la construcció del nou espai. Per poder votar en les properes votacions t'has d'enregistrar omplint aquest formulari. T'arribarà un correu per validar-te. Si no reps el correu posa't en contacte amb nosaltres aquí.





Altres enllaços...









Marzo 1917: el doble poder. Article de MIguel Salas a SinPermiso.

¿Es posible la ruptura en Catalunya?, Article de Jordi Lòpez Santín a SinPermiso.

31/3/17

Provocació i xantatge estatal amb les inhabilitacions


Els judici i la cadena d’inhabilitacions precipiten els esdeveniments en funció de la iniciativa estatal, o el govern de Catalunya assumeix la iniciativa concretant i fent efectiva la convocatòria i realització del referèndum. 
La confrontació entre una sobirania catalana a aconseguir i la sobirania constitucional estatal del Regne d’Espanya es juga en establir l’escenari adient per la seva resolució.
Un escenari hipotètic, en el que treballa el Pacte Nacional pel Referèndum en funció d’una de les dues resolucions del Parlament sobre el Referèndum, és el de cerca d’entesa i comprensió del govern i congrés estatal al clam catalanista, mentre es fa lloc a una ampliació de les llibertats democràtiques a l’Estat que inclogui el dret a l’autodeterminació, val a dir, a decidir la secessió o no o altre tipus de relació entre Catalunya i l’Estat.
L’altra escenari en curs, amb la segona resolució que també va adoptar el Parlament, estableix fer el referèndum amb legalitat catalana, ho vulgui o no l’Estat, ho pretengui impedir o no. Tot sigui dit que somiar en toleràncies estatals és lícit, però sense refiar-se’n gens ni gota. No hi hagi una parodia maldestre de la transició dels anys 70, quan en el dilema dictadura o república democràtica va aparèixer i guanyar una monarquia de democràcia minsa tutelada per les forces armades i el Rei. Com es fa aquest referèndum? Com es prepara políticament a la població per exercir-lo i defensar-lo de manera que sigui efectiu i vinculant. No és suficient un 9Nbis, ni unes enèsimes eleccions autonòmiques.
El primer escenari ningú dels lideratges i estats majors polítics considera que sigui possible avui en dia. Per la senzilla raó de que l’Estat no el vol de cap manera. El segon escenari, encara una part significativa planteja convençuda que no es farà, doncs exigeix la ruptura política amb les lleis i ordre constitucional del Regne i l’Estat ho impedirà amb totes les seves forces, socials, legals, polítiques i repressives.
Un tercer escenari seria el d’esperar sine die fins que l’Estat s’avingui a permetre el referèndum.
El primer i tercer són les opcions del bloc constitucional unionista (C’s-PP-PSC, també de les opcions més possibilistes dins les esquerres i de les posicions derrotistes.
Una part de gurus politòlegs assessors donen per perduda la causa de les llibertats i la sobirania republicana catalana, sense lliurar la confrontació. Hi ha una il·lusió de que tot seguiria similar com fins ara, amb un progressiu avenç de l’autogovern autonòmic. Sense voler copsar que seria un retrocés democràtic de conseqüències imprevisibles, centralitzadores i reaccionaries. El mantra que empren és que la democràcia catalanista separatista és terreny vedat de la dreta, sense possibilitat de composició ni de lideratge de les esquerres. Com si el poble treballador mobilitzat, amb els succeís lemes de per la independència, el referèndum i la republicà catalana, fossin made in dreta per a tota l’eternitat.
El segon escenari exigeix ruptura democràtica amb el règim del 78. Per fer-ho cal forjar una nova legalitat. Això vol dir desobeir l’existent estatal constitucional i obeir-ne una altra, diferent, de sobirania catalana. Trencar amb l’ statu quo aboca a la rebel·lia ciutadana, a la revolució republicana.
La inhabilitació i retirada de l’acta de diputat estatal a Francesc Homs del PDECat pel 9N, és una provocació i un atac en tota regla a la ciutadania, partits i entitats que vàrem preparar, organitzar i participar en el 9N de 2014.
L’Estat cerca amb la provocació de la repressió als representants electes de Catalunya establir un escenari que li sigui favorable per derrotar les forces populars de la democràcia catalanista.
Respondre sense prou força ciutadana i social organitzada, o sense una entesa suficient del conjunt sobiranista, el que ronda per un 80 % de la població, seria dividir-se i obrir les portes a que vagin escapçant a cada segment implicat per separat.
El diputat Joan Josep Nuet ho assenyala clar quan popularitza i adapta el poema atribuït a Bertolt Brecht. Primer volen derrotar l’independentisme rupturista, després aniran pels independentistes constitucionalistes, seguirien pels diferents tipus de federalistes, per acabar derrotant fins i tot l’autonomisme, en fi, les classes populars treballadores i el poble català en general. L’objectiu de les negatives i provocacions estatals és liquidar de soca-rel tota llibertat de Catalunya.
Ignorar aquesta provocació pot generar desassossec, desconfiança en els lideratges catalanistes, fomentar consciència de feblesa.
La millor resposta és convocar i organitzar el referèndum. Generar l’escenari en que el referèndum es pugui fer, amb legalitat catalana.
Per Un País En Comú la radicalitat democràtica és sinònim de ruptura política amb el règim del 78. La seva fundació el proper 8 d’abril, amb una assemblea magna al Pavelló d’Esports de la Vall d’Hebron, serà decisiva en la generació d’un nou escenari polític a Catalunya.
L’ideari polític d’ Un País En Comú s’ha construït amb el consens entorn desenvolupar una sobirania constituent que fonamenti l’hegemonia de les esquerres, això inclou el catalanisme popular, un referèndum sense adjectius, però que sigui efectiu, i el canvi de monarquia a república a Catalunya.
Per dir i aportar la teva veu i acció convé inscriure’s i participar a l’assemblea general fundacional d’ Un País En Comú.
Del Butlletí electrònic d'EUiA.

Un partit en comú


El que uneix el nou partit Un País En Comú és aconseguir l’hegemonia política a Catalunya per les esquerres, una concepció rupturista amb el règim del 78, i la radicalitat democràtica republicana.
El municipalisme del canvi, la població treballadora i les comarques d’arreu del país, necessiten com l’oxigen unes polítiques socials que s’enfrontin amb els estralls de la crisi econòmica. Per enèsima vegada queda clar que, per aconseguir uns Pressupostos mínimament socials, cal finiquitar el lideratge del catalanisme de dretes.
És un miratge considerar que hi haurà una massa social suficient amplia i forta per fer front a les negatives i boicots estatals si segueix presidint el govern un PDECat que nega la renda garantida ciutadana, una reforma fiscal que aconsegueixi els diners suficients per escurçar les llistes d’espera a la sanitat, uns mínims pels serveis públics o aconseguir ingressos de la gran indústria, les corporacions financeres i les grans fortunes. 
Una Catalunya republicana, amb polítiques socials i neta de corrupció, no pot sorgir d’una independència liderada per la dreta amb l’esquerra de comparses planyívoles. El país social i republicà sorgirà, en tot cas, d’unes esquerres fortes i que forjin espais d'unitat amb les necessitats socials de la majoria del país.  
Un País En Comú neix com organització catalana i sobiranista, d’arrels treballadores i rebels, per aportar una política catalana per a Catalunya. 
La idea cabdal és que una república lliure, social i ambientalment justa per a Catalunya és un punt de trobada de federalistes, confederalistes i independentistes, alhora és una proposta necessària i imprescindible per aconseguir l’hegemonia social.
El consens democràtic republicà, des de l’òptica social treballadora, no es resol amb un compromís entre qui defensa la independència, qui hi és contrari o qui no ho veu significatiu, sinó amb quina política i quin règim i  hi ha més possibilitats de millores socials pel conjunt ciutadà popular.  
Les demandes socials s’han de fusionar i teixir aliances amb el moviment per la independència, el referèndum i la república. El consens és sòlid si expressa i mostra capacitat concreta de ruptura amb l’statu quo, és a dir, amb la constitució, el Regne i l’Estat del 1978.
Candidatura a la coordinadora.
A dues setmanes de la fundació, hi ha diverses llistes i persones que es proposen per contribuir a la direcció d’Un País En Comú, a una coordinadora i una executiva. És ben positiva la complementarietat entre diversitat ideològica, municipalisme metropolità barceloní i de les comarques. 
El nou partit en comú aplega a activistes socials, sindicals i polítics d'arreu del país. 
Participa a les votacions. Inscriu-te. 
El 8 d’abril aporta la teva gota d’aigua i el teu color a l’assemblea fundacional d’Un País En Comú al Pavelló d’Esports de la Vall d’Hebron. 30 de març de 2017. Debats d’Un País en Comú.
De la Carta de L’Aurora.
Inscripció a Un País En Comú
Apunta't al formulari per rebre informació i per poder participar en la construcció del nou espai.
Per poder votar en les properes votacions t'has d'enregistrar omplint aquest formulari. T'arribarà un correu per validar-te. Si no reps el correu posa't en contacte amb nosaltres aquí