7/4/17

Inici d’una experiència inèdita i innovadora amb l’horitzó de l’hegemonia d’esquerres


Dissabte 8 és el gran dia fundacional d’Un País En Comú. Un gran aplec procedent del municipalisme del canvi transformador, radical i rupturista, junt a milers d’activistes d’arreu de Catalunya.
Liderats pel nucli impulsor que va esdevenir en BComú, s’incorporen diferents partits com ICV i EUiA, el fenomen del Procés Constituent i una munió de realitats locals.
La fórmula participativa de consens amb un Ideari comú, un Codi ètic, junt la norma democràtica de una persona un vot, són l’algoritme polític que constitueix aquest aplec comú i variat alhora.
Alçarà el vol una experiència inèdita i innovadora amb la mirada posada a un horitzó d’hegemonia d’esquerres, en ruptura amb el règim de la Constitució de 1978, el del Regne espanyol, monopolitzat per la connivència entre el PP i el PSOE, i en algun temps en aliança amb CiU.
El partit impulsat per Un País En Comú està mentalitzat per fer front a les polítiques de retallades, des de la ma llarga de les imposicions de Brussel·les, concretades pel govern estatal, impulsades amb entusiasme per la Generalitat de CiU, CDC i fins i tot ara amb el PDECat.
L’Ideari d’ Un País En Comú està fonamentat i compromès en el canvi social, en la defensa de les necessitats de la majoria treballadora i els serveix públics, en la radicalitat democràtica i el rebuig a la corrupció, en fer un procés de sobirania constituent, en concretar l’exercici del dret d’autodeterminació dels pobles amb un referèndum, en fi, aconseguir el tomb revolucionari d’instaurar una república a Catalunya.
El panorama polític català canviarà des d’aquest cap de setmana. Els acords afinats de l’Assemblea fundacional, el sentiment de radicalitat de canvi que s’hi respiri, inclús l’entusiasme que trameti, seran factors que començaran a dibuixar el nou escenari.
L’Assemblea també serà ferment per reabsorbir la crisi de creixement que representa la decisió de Podem de no participar en el partit.
Experiències de aplegaments anteriors han estat les del POUM (1935), PSUC (1936), les del PSC (’70), PRT i ORT (’80), i MC-LCR (’80).
Tanmateix el que és inèdit a Un País En Comú és l’activisme procedent de la potent ona del 15 M, en procés d’entroncar amb el moviment obrer a les fàbriques, el sindicalisme, així com amb el moviment sobiranista pel dret a decidir, la independència i la república catalana.
La confrontació cabdal amb les polítiques estatals i amb el propi Estat són font de crisi en el Regne. Fer el referèndum, com fer-lo, concretar una legalitat suficient per resoldre que el poble pugui decidir a l’empara del dret a l’autodeterminació, necessita d’aliances decisives que corresponguin a una gran majoria social.
El país es troba amb un Parlament fiscalitzat i les seves representants electes qüestionades i amb un procés d’inhabilitacions que provoquen inestabilitat obligada.
El govern de JxSí és inestable. La majoria parlamentària li atorga la CUP. S’ha tornat a mostrar en una aprovació dels pressupostos a contra cor cupaire, per la justificació de posar tot l’èmfasi en fer el referèndum.
La reprovació del Parlament al nomenament de Vicent Sanchis com director de TV3, és una nova prova de que JxSí no acaben de tocar terra ferma.
Aquí ens trobem amb un escenari parlamentari que Un País En Comú haurà de resoldre amb força innovació des de l’assemblea fundacional. Seria un contrasentit que generaria confusió que CSQEP seguís com quelcom aliè del nou partit d’ Un País En Comú.  
CSQEP com a coalició i grup parlamentari és diferent a la composició, fins i tot a l’estratègia que ha seguit BComú i també la coalició En Comú Podem. A CSQEP no hi participa BComú. CSQEP tampoc segueix l’ideari i pràctica rupturista de BComú i d’En Comú Podem. La coalició que sustenta CSQEP canviarà substancialment amb el naixement del nou subjecte polític comú, per tant, el més lògic i coherent, seria una transformació clara i visible d’un grup parlamentari superat pels nous alineaments de les organitzacions que el conformen, és a dir, ICV, EUiA, Podem i Equo.
La fundació d’ Un País En Comú és una gran festa per l’activisme que vol un canvi social que no es quedi en paraules boniques ni en picabaralles parlamentaristes.
Neix una eina col·lectiva per enfrontar-se i capgirar els desnonaments, a les elèctriques, a l’aigua privatitzada, a l’urbanisme que colpeix l’espai públic, les contaminacions, la manca de feina i habitatge, la salut i l’educació.
Inscriu-te i participa a l’assemblea general fundacional d’ Un País En Comú.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.

No hay comentarios:

Publicar un comentario