El nostre país es titlla de mutacions i de
ruptura per qualificar situacions i fets que es presenten com negatius, doncs afecten
a l’estabilitat econòmica, social i política. Res més lluny del veritable avenç.
 |
| Fotomuntatge. Millet. Mas. |
Uns canvis, que com un terratrèmol canvien la
configuració del país, esdevenen amb l’aflorament del Cas Palau. El conegut com
a sector negocis convergent ha resultat gangrenat fins el moll de l’os. Els més
il·lustres han estat aclaparadors, el president Jordi Pujol i el seu clan
familiar, els Millet i Montull del símbol cultural i patri del Palau de la
Música.
I no hi ha arreu corruptes sense corruptors.
L’imaginari del 3 % és un cràter a la classe econòmica i els seus lacais
polítics. Malauradament és un fenomen que corrou tot l’Estat espanyol, només
cal mirar el PP i a la Casa Real espanyola.
La diferència rau en que a Catalunya la
mutació d’autonomia a sobirania i independentisme es desenvolupa en una
escenari de nova consciència republicana forjada per una potent mobilització
rupturista amb la Constitució de 1978. El clam de sobirania, independència,
referèndum i república catalana, ha sotragat tot l’edifici estatal autonomista.
Millet i Montull han preferit, deu anys
després, salvar els mobles. Això sí, de moment sense involucrar a gaire gent en
els seus afers de gàngster de la pela.
L’estupefacció i ràbia popular davant el
cinisme del Clan Pujol va fer escac i mat a la convergent CDC. Malgrat moltes
prediccions derrotistes la davallada convergent no va afectar el vigor del
moviment independentista, sinó que va situar millor a les esquerres, les
sobiranistes i les independentistes.
Les confessions sobre el 4 % de comissions de
Millet i Montull fan escac al cor de la transmutació convergent des de CDC al
PDECat.
La negació de responsabilitats de l’ex-tresorer
Daniel Osàcar només convenç a qui tenen fe.
De moment Millet i Montull són els caps de
turc, mentre Osàcar fa la funció de tallafocs. La trama corrupte s’estén en
direcció a l’aleshores gerent de CDC, Germà Gordó, i el president Artur Mas.
La simbologia sobre “el pas al costat” i “la paperera
de la historia” retornen amenaçadores. EL PDECat brama per fer net de
convergència. El president del PDECat insisteix en la seva innocència, la del
PDECat i CDC. Mas proclama la seva confiança amb l’ex-tresorer Osàcar: “Millet
i Montull menteixen”.
“El partit no s’ha finançat il·legalment
mitjançant comissions a canvi d’adjudicacions d’obra pública", assegura
Mas.
Com si fora qüestió de creences, Mas s’agafa
al clau roent: "entre Osàcar i Millet-Montull, em crec Osàcar". El
que no és una creença és que el fiscal eleva l'import total de les comissions a
6,6 milions d'euros,
En aquest panorama que clama regeneració
democràtica resulta molt barroer endossar la corrupció del 3% (ara 4%) al
moviment per la sobirania i la independència.
Si hi ha quelcom clar és que el procés de
sobirania i independència republicana no s’atura. La força unitària popular
segueix amatent i ferma. Inclòs amb la proliferació i mutacions dels fulls de
ruta, els canvis dels partits, també amb la multiplicitat d’iniciatives com la
del Pacte Nacional pel Referèndum, o les campanyes que vol impulsar l’ANC. Tampoc
erosiona l’anhel de sobirania l’esforç d’implementar una legalitat catalana via
Llei de transitorietat jurídica, ni que sigui amb fórmules exprés per esquivar
el bloqueig de les prohibicions estatals.
La corrupció que afecta a la casta política
catalana, sobretot la dels negocis posant ous a totes les cistelles
autonomistes, independentistes i unionistes del Regne o federal si convingués,
és quelcom a resoldre des de la sobirania constituent republicana..
La ruptura sobirana republicana ha de
deslliurar-se sobretot, sigui primer, durant o després, de les urpes dels
patriotes de “la pela és la pela”. Ells són els hereus dels qui van sargir el
pacte entre la Generalitat republicana a l’exili i el franquisme reconvertit,
per fer acatament al Rei. Varen convertir la Generalitat en institució depenent
del constitucionalisme monàrquic, amb una transició que barrà i frustrà el pas
a una Catalunya i una Espanya republicanes.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.
