11/3/17

La confiança del president del PDECat és un clau roent per escapar de l’escac


L’evolució de l’Univers, la biològica i la social humana, viu del canvi contant, de la incertesa i les mutacions, de la transformació discontinua, de l’instint de la curiositat i de la conservació. El Bosó de Higgs*, els àtoms, el gens i les cèl·lules son un discontinu de fets reals materials. No entenen ni obeeixen a signes divins ni a creences.
El nostre país es titlla de mutacions i de ruptura per qualificar situacions i fets que es presenten com negatius, doncs afecten a l’estabilitat econòmica, social i política. Res més lluny del veritable avenç.
Fotomuntatge. Millet. Mas.
Uns canvis, que com un terratrèmol canvien la configuració del país, esdevenen amb l’aflorament del Cas Palau. El conegut com a sector negocis convergent ha resultat gangrenat fins el moll de l’os. Els més il·lustres han estat aclaparadors, el president Jordi Pujol i el seu clan familiar, els Millet i Montull del símbol cultural i patri del Palau de la Música.
I no hi ha arreu corruptes sense corruptors. L’imaginari del 3 % és un cràter a la classe econòmica i els seus lacais polítics. Malauradament és un fenomen que corrou tot l’Estat espanyol, només cal mirar el PP i a la Casa Real espanyola.
La diferència rau en que a Catalunya la mutació d’autonomia a sobirania i independentisme es desenvolupa en una escenari de nova consciència republicana forjada per una potent mobilització rupturista amb la Constitució de 1978. El clam de sobirania, independència, referèndum i república catalana, ha sotragat tot l’edifici estatal autonomista.
Millet i Montull han preferit, deu anys després, salvar els mobles. Això sí, de moment sense involucrar a gaire gent en els seus afers de gàngster de la pela.
L’estupefacció i ràbia popular davant el cinisme del Clan Pujol va fer escac i mat a la convergent CDC. Malgrat moltes prediccions derrotistes la davallada convergent no va afectar el vigor del moviment independentista, sinó que va situar millor a les esquerres, les sobiranistes i les independentistes.
Les confessions sobre el 4 % de comissions de Millet i Montull fan escac al cor de la transmutació convergent des de CDC al PDECat.
La negació de responsabilitats de l’ex-tresorer Daniel Osàcar només convenç a qui tenen fe.
De moment Millet i Montull són els caps de turc, mentre Osàcar fa la funció de tallafocs. La trama corrupte s’estén en direcció a l’aleshores gerent de CDC, Germà Gordó, i el president Artur Mas.
La simbologia sobre “el pas al costat” i “la paperera de la historia” retornen amenaçadores. EL PDECat brama per fer net de convergència. El president del PDECat insisteix en la seva innocència, la del PDECat i CDC. Mas proclama la seva confiança amb l’ex-tresorer Osàcar: “Millet i Montull menteixen”.
“El partit no s’ha finançat il·legalment mitjançant comissions a canvi d’adjudicacions d’obra pública", assegura Mas.
Com si fora qüestió de creences, Mas s’agafa al clau roent: "entre Osàcar i Millet-Montull, em crec Osàcar". El que no és una creença és que el fiscal eleva l'import total de les comissions a 6,6 milions d'euros,
En aquest panorama que clama regeneració democràtica resulta molt barroer endossar la corrupció del 3% (ara 4%) al moviment per la sobirania i la independència.
Si hi ha quelcom clar és que el procés de sobirania i independència republicana no s’atura. La força unitària popular segueix amatent i ferma. Inclòs amb la proliferació i mutacions dels fulls de ruta, els canvis dels partits, també amb la multiplicitat d’iniciatives com la del Pacte Nacional pel Referèndum, o les campanyes que vol impulsar l’ANC. Tampoc erosiona l’anhel de sobirania l’esforç d’implementar una legalitat catalana via Llei de transitorietat jurídica, ni que sigui amb fórmules exprés per esquivar el bloqueig de les prohibicions estatals.
La corrupció que afecta a la casta política catalana, sobretot la dels negocis posant ous a totes les cistelles autonomistes, independentistes i unionistes del Regne o federal si convingués, és quelcom a resoldre des de la sobirania constituent republicana..
La ruptura sobirana republicana ha de deslliurar-se sobretot, sigui primer, durant o després, de les urpes dels patriotes de “la pela és la pela”. Ells són els hereus dels qui van sargir el pacte entre la Generalitat republicana a l’exili i el franquisme reconvertit, per fer acatament al Rei. Varen convertir la Generalitat en institució depenent del constitucionalisme monàrquic, amb una transició que barrà i frustrà el pas a una Catalunya i una Espanya republicanes.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.

9/3/17

Un país net i transparent



Millet destapa les vergonyes de la corrupció del cap i casal convergent. Les comissions de Ferrovial eren del 4%, un 2,5% per CDC, un 0,5 % per Montull i un 1% per Millet. Què hi diu el PDECat que ha heredat les seus de CDC?
És l´hora de les responsabilitats polítiques o d’un cap de turc? Quants patriotes de la pela és la pela, campen per Catalunya i el catalanisme amb les butxaques ben farcides?
Que tornin el diners. El pal de paller s’esmicola. Toca neteja general. Volem una bandera, un país, una república neta i transparent. La radicalitat democràtica te a veure amb el compromís i el control ciutadà.
Cal aixecar catifes i parquets per mostrar i foragitar les diverses trames de corrupció. El sentiment catalanista, i el moviment sobiranista i per la independència, no pot acceptar condescendència pel fet que la corrupció parli en català; tampoc és lògic que els
corruptes, tant el que paga com el que s’ho embutxaca, quedin impunes.
La llibertat de Catalunya ha de ser transparent i neta perquè és la causa de tot el país, val a dir de la majoria ciutadana. El catalanisme republicà ha d’esdevenir bel·ligerant contra la corrupció catalana i espanyola.
La Ponència zero d’Un País En Comú, document inicial elaborat entre 375 persones, és un corpus d’ideari i proposta que han treballat els més de 70 Tallers territorials, així com les milers d’entrades al web www.unpaisencomu.cat. Aquesta ponència zero està estructurada en sis eixos.
L’eix 4 s’anomena Una revolució democràtica i feminista. Precisament desenvolupa un ideari entorn la concepció de radicalitat democràtica, ètica i transparència, Administració pública, Memòria democràtica, Seguretat i justícia, Pacifisme i drets humans.
El municipalisme del canvi nodreix el compromís ètic i polític, des dels segments socials més necessitats i castigats per la crisi econòmica.
L’ideari per Catalunya d’Un País En Comú, situa com a cabdals els drets i serveis vitals per a la majoria ciutadana popular. Aconseguir aquests drets, i unes polítiques de majoria social, necessita d’un canvi complert cap a l’autonomia municipal i vers una república catalana.
“El canvi de model econòmic, social, ambiental i polític que proposem des d’aquest nou espai polític és un canvi sistèmic, profund i revolucionari. És a través de la força de la gent que aquesta revolució, que va començar a les places i que ja ha arribat a molts ajuntaments, podrà convertir-se en la nova hegemonia que volem que lideri el procés de canvi a Catalunya” (inici de l’eix 4). 9 de març de 2017
Debats d’Un País en Comú. De la Carta de L’Aurora.

4/3/17

Derogació de la Llei Montoro


Els municipis del canvi i liderats per les esquerres cerquen la unificació de propostes i de forces per afrontar una transformació real a les ciutats.
El canvi s’ha de percebre en la reducció de les desigualtats. Això significa desencadenar-se de la Llei d’Estabilitat Pressupostaria o de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de les Administracions Locals, coneguda com Llei Montoro.
En el Manifest d’Oviedo* es proposa:
Un canvi radical de la política d'asfíxia financera aplicada pel Govern Central cap ajuntaments i comunitats autònomes (CCAA).
La derogació de la reforma de l'Article 135 de la Constitució de 2011, la de la Llei d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera i la de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local.
La devolució per part dels bancs dels interessos abusius cobrats.
El cessament immediat de les retallades i l'austeritat, revertint les seves conseqüències, identificant als seus culpables i indemnitzant a les seves víctimes.
La devolució per part dels bancs dels interessos abusius cobrats.
El cessament immediat de les retallades i l'austeritat, revertint les seves conseqüències, identificant als seus culpables i indemnitzant a les seves víctimes.
A València, diferents ajuntaments es varen reunir per denunciar aquesta situació i exigir un finançament més just. Varen ser junt a València, Barcelona, ​​Madrid, la Corunya, Cadis, Saragossa, Pamplona, ​​Badalona i desenes de ciutats més que exposaren exigències elementals: “que no ens impedeixi contractar personal imprescindible per prestar serveis de qualitat; que les transferències de l'Estat o de les comunitats als municipis deixin de ser caixes negres; que es puguin preveure i que siguin incondicionals; que se'ns doni més autonomia i potestat normativa en impostos com l'IBI, l'IRPF o l'IVA; que no se'ns obligui a acumular superàvits milionaris a la caixa o a destinar-los a amortitzar deute. Perquè necessitem aquests recursos per assegurar la cohesió, apuntalar el teixit productiu local i ajudar als que pitjor ho estan passant. I perquè necessitem que els que més tinguin facin un esforç més gran per contribuir al bé comú.”
Són iniciatives que van configurant una xarxa del canvi municipalista. Un canvi que s’ha de forjar des de baix, des d’un municipalisme que sigui a l’alçada dels grans reptes del s XXI.
Els obstacles que impedeixen el canvi a derogar són les imposicions estatals, començant per la Llei Montoro.
Els ajuntaments senyalen  que el seu impuls transformador “compta amb precedents que no podem oblidar. La defensa històrica dels furs i llibertats comunals contra el mal govern. Els corrents municipalistes republicanes dels segles XIX i XX. El moviment municipalista nascut en l'oposició al franquisme. El mateix procés democratitzador que va cristal·litzar en les nostres ciutats al maig de 2015.”
Va molt bé incorporar aquest debat en el procés constitutiu d’ UnPaísEnComú. El document zero del nou subjecte polític es pot enriquir adaptant les necessitats i perspectives de les ciutats del canvi en tant que ideari municipalista.
Sobirania municipal com a poder local veïnal de les ciutats. Un municipalisme republicà compromès amb el veïnatge, les ciutats i el país.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.

3/3/17

Un nou País per les dones

Debats d' Un País en comú.
El 8 de març celebrem les lluites de tantes dones que des de fa cents d’anys volem aconseguir la llibertat de viure en igualtat com persones, sense discriminacions, dominacions, agressions ni violència.
Des d' Un País en comú amb la sensibilitat feminista, estem gestant un nou espai polític i social on fer un gran avenç.
Ens preparem i consensuem l’ideari perquè aquestes lluites tinguin l’expressió política en les institucions de Catalunya. Anem a que es facin polítiques tenint en compte a la meitat de la població que som les dones. 
Dóna veu i vot a les dones sembla que ja està assolit. Es diu que ja tenim els mateixos drets. Però quan anem a la realitat de vida social quotidiana les mancances són enormes. La igualtat formal esdevé desigualtat real. Continuen les discriminacions a la feina. La bretxa salarial no es tanca. La feminització de la pobresa s’obre encara més amb les retallades. La violència masclista terroritza instal·lada a les arrels més profundes de la nostra socialització.
El fet és que encara se’ns considera i tracta com ciutadanes de segon ordre.
Aquí és on rau la importància de que les dones participem de ple en la construcció d’aquest nou espai. Ho hem començat alçant la veu al grup impulsor, a la redacció del Document zero i en els diferents tallers arreu del territori de Catalunya.
El sentiment feminista i la perspectiva de gènere estan de manera transversal a tots els eixos que s’han construït per elaborar aquest nou ideari. Però també concretem en l’eix 4 quan parlem d’una Revolució democràtica i feminista. I en l’eix 5 quan parlem d’Un país inclusiu, que en altres paraules vol dir on els drets reals de tothom i en concret de les dones siguin un fet en el nou país que volem construir en comú.
Volem un canvi revolucionari, un canvi en l’economia i en la societat a tots els nivells. Potenciem el municipalisme del canvi, des d’una compromesa perspectiva de gènere. 
Això aquest cop ha de ser real per a tota la ciutadania. Les dones treballadores i socialdemòcrates russes van jugar un paper crucial a l’inici de la revolució d’octubre de 1917, la seva implicació va transformar les reivindicacions en polítiques fermes a favor dels drets de les dones, pioneres a tot el món.
Les dones catalanes hem estat a primera fila en les revolucions recents, el ‘31 per fer fora a la monarquia, al ‘36 per la República, l’espanyola i la catalana. Cent anys després estem lluitant i ens incorporem de ple en les polítiques públiques. Cal que el nou país garanteixi el dret de les dones a decidir en les nostres màximes institucions. Cal que totes les institucions de la Generalitat de Catalunya convertida en republicana, tinguin perspectiva de gènere. 
Volem dir, deixar d’una vegada per totes a pensar i a fer polítiques públiques en relació només els homes. S’arriba a excloure a les dones fins i tot al negar l’evolució a un llenguatge no sexista i inclusiu dels nens i les nenes, dels homes i les dones. 
Cal tenir en compte en cada mesura, en cada pressupost, en cada pas que fa qualsevol departament, que fins ara no s’ha mirat el món amb ulls de dona. Que es tingui en compte que en salut s’ha de estudiar les especificitats del cos de la dona. Que en treball s’ha de acabar la discriminació salarial pel fet de ser dona. Que els carrers de les nostres ciutats i pobles han de ser segurs perquè hi caminin les dones i nenes. Que el treball domèstic i la cura de les persones són cosa de tothom. Que l’educació de les generacions futures ha de ser en base a la coeducació. Que les nostres estimades princesetes són les futures treballadores, també enginyeres, bomberes, estibadores, metreres, informàtiques, científiques o alcaldesses.
Perquè les lluites feministes que s’han portat sobre els treballs de cura, sobre la reorganització dels temps en tots els àmbits inclòs el laboral, sobre les violències físiques, psicològiques, sexuals, econòmiques de domini dels homes sobre les dones, faran que sigui realment una revolució de democràcia real, incorporant els interessos i reivindicacions de cada meitat de la població. 2 de març de 2017
De la Carta de L’Aurora.