4/3/17

Derogació de la Llei Montoro


Els municipis del canvi i liderats per les esquerres cerquen la unificació de propostes i de forces per afrontar una transformació real a les ciutats.
El canvi s’ha de percebre en la reducció de les desigualtats. Això significa desencadenar-se de la Llei d’Estabilitat Pressupostaria o de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de les Administracions Locals, coneguda com Llei Montoro.
En el Manifest d’Oviedo* es proposa:
Un canvi radical de la política d'asfíxia financera aplicada pel Govern Central cap ajuntaments i comunitats autònomes (CCAA).
La derogació de la reforma de l'Article 135 de la Constitució de 2011, la de la Llei d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera i la de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local.
La devolució per part dels bancs dels interessos abusius cobrats.
El cessament immediat de les retallades i l'austeritat, revertint les seves conseqüències, identificant als seus culpables i indemnitzant a les seves víctimes.
La devolució per part dels bancs dels interessos abusius cobrats.
El cessament immediat de les retallades i l'austeritat, revertint les seves conseqüències, identificant als seus culpables i indemnitzant a les seves víctimes.
A València, diferents ajuntaments es varen reunir per denunciar aquesta situació i exigir un finançament més just. Varen ser junt a València, Barcelona, ​​Madrid, la Corunya, Cadis, Saragossa, Pamplona, ​​Badalona i desenes de ciutats més que exposaren exigències elementals: “que no ens impedeixi contractar personal imprescindible per prestar serveis de qualitat; que les transferències de l'Estat o de les comunitats als municipis deixin de ser caixes negres; que es puguin preveure i que siguin incondicionals; que se'ns doni més autonomia i potestat normativa en impostos com l'IBI, l'IRPF o l'IVA; que no se'ns obligui a acumular superàvits milionaris a la caixa o a destinar-los a amortitzar deute. Perquè necessitem aquests recursos per assegurar la cohesió, apuntalar el teixit productiu local i ajudar als que pitjor ho estan passant. I perquè necessitem que els que més tinguin facin un esforç més gran per contribuir al bé comú.”
Són iniciatives que van configurant una xarxa del canvi municipalista. Un canvi que s’ha de forjar des de baix, des d’un municipalisme que sigui a l’alçada dels grans reptes del s XXI.
Els obstacles que impedeixen el canvi a derogar són les imposicions estatals, començant per la Llei Montoro.
Els ajuntaments senyalen  que el seu impuls transformador “compta amb precedents que no podem oblidar. La defensa històrica dels furs i llibertats comunals contra el mal govern. Els corrents municipalistes republicanes dels segles XIX i XX. El moviment municipalista nascut en l'oposició al franquisme. El mateix procés democratitzador que va cristal·litzar en les nostres ciutats al maig de 2015.”
Va molt bé incorporar aquest debat en el procés constitutiu d’ UnPaísEnComú. El document zero del nou subjecte polític es pot enriquir adaptant les necessitats i perspectives de les ciutats del canvi en tant que ideari municipalista.
Sobirania municipal com a poder local veïnal de les ciutats. Un municipalisme republicà compromès amb el veïnatge, les ciutats i el país.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.

No hay comentarios:

Publicar un comentario