En el Tribunal Russell sobre Palestina, lunes 1 de marzo, el coordinador del equipo jurídico de expertos, David Bondia acusa, "no nos sirve la seguridad nacional para justificar violaciones de los DDHH", "Hoy en día las creación de un Estado Palestino es inviable". "Sí a un Estado Palestino".
El Tribunal se ha visto obligado, por presiones políticas, a prescindir del Paraninfo de la Universidad de Barcelona y deliberar en el Colegio de abogados. Entre el Tribunal hay la activista pacifista líder del Green Party, Cynthia McKinney, y entre los testimonios Meir Margalit del ICADH (Comité contra la demolición de casas palestinas).
Aquest cap de setmana hem estat al Fòrum internacional de les ONG's. Uns apunts del seguiment dels drets i igualtat de la dona i violència de gènere, amb trets importants que hem anat veient del repàs dels 12 punts de la plataforma de Beijing:
·La necessitat de realitzar aquests fòrums i trobades mundials per tal de donar legitimitat a les demandes de les dones. Les conferències mundials són els instruments que permeten exigir als governs dels diferents països que acompleixin els objectius allí marcats.
·La necessitat d'incorporar a les noies joves al moviment feminista. Canvi generacional harmònic.
·A l'agenda de totes les dones del món hi hauria de constar el debat públic per a la implementació dels objectius marcat a Beijing, ja que després de les revisions dels objectius allí marcatsencarahi ha repte per seguir amb la història. Patricia Limanan proclama: Mobing, Mobing, Mobing, arribada la pubertat, 15 anys, encara hi ha corda i demana un Beijing+30 anys. (la ONU va convenir que ja no s'organitzarien més conferències internacionals sobre les dones.) Hi ha algunes veus que demanen la realització d'una altra conferència, però n'hi ha d'altres que tenen por que aquesta serveixi per retrocedir en els objectius aconseguits fins ara, ja que va costar molt que estats com el Vaticà, Afganistan i d'altres països, on la religió forma part de les seves lleis, signessin i avalessin els objectius de la Plataforma Beinjing. Una tercera via és la que proposa que és faci aquesta 5à Conferencia per què serveixi de revulsiu per a totes les dones del món, en certa manera és posa en primer pla els mitjans de comunicació, tots els avenços i les mancances que encara persisteixen.
·Ser conscients que sota el paraigua de la cultura el patriarcat continua mantenint el poder i la manipulació, es pot legislar sobre les dones sense les dones, es pot segregar, es pot excloure, es pot discriminar. S'ha de ser pro activa/u per la cultura integradora i no excloent, evitar els fonamentalismes i no claudicar ni renunciar als dret humans aconseguits des de 1948. Es va informar que hi ha delegacions de dones de països que no van obtenir el permís dels seus governs, per assistir a aquesta trobada.
·La formació continua essent l'eina fonamental per progressar, si les dones tenen educació tenen més qualitat de vida i més oportunitats per la igualtat.
Caldria trobar noves estratègies comunes per no deixar la Plataforma Beijing+15 en via morta. Aquestes han de ser a nivell global i aplicar les accions a nivell local.
Dins d'aquest context:
* Els drets humans. Utilitzar-los com a argument i/o eines per aconseguir que la dona tingui ple dret en totes les vessants de la seva vida.
* Mantenir viva la història. Fins aquí hi ha hagut un llarg recorregut i no hi ha retorn.
* Les dones dels països emergents demostren una il·lusió, fortalesa i ganes de lluita que potser falta a -Europa- i - Amèrica del Nord-.
* A cent anys del 8 de març continuem demanant i reivindicant. Els problemes són els mateixos, han canviat els contextos.
* Les dones hem aprés el llenguatge del poder però encara ens falta adaptar el llenguatge per a les pròpies dones, fer que totes facin seves les reivindicacions i accions: de paritat de gènere, treballar de manera sostenible, participació ciutadana.
"No és un problema de recursos, és un problema de voluntat política" generacional harmònic.
L'olla a pressió saltenca ha xiulat a plet amb virulència. Xenofòbia, racisme, inseguretat ciutadana, delinqüència, en comptes de convivència, un còctel mortal.
Seguretat ciutadana clamen un veïnatge amb vot, esperonat per un populisme xenòfob que aprofita les nefandes conseqüències de la crisi i el ressò d'una situació social insostenible, inclosa la delinqüència. El rerefons, i el fons de l'esclat veïnal xenòfob i violent, rau en l'onada migratòria, pobre i necessitada, ara encara més colpida i indefensa amb la crisis destructora del treball.
43 % d'immigració oficial en pocs anys, en un poble barri treballador de Girona. Pocs diners, pocs recursos municipals, on es necessita un pla de xoc integral. Com esmenta l'alcaldessa, Iolanda Pineda del PSC, aquests paràmetres superen el Consistori de Salt.
A uns centenars de metres, a la Girona romànica, gòtica, medieval, mossàrab i jueva, podem fruir d'un llit de riu ben guarit que fa goig. S'hi han abocat milers i milers d'euros. A prop, el Call jueu gironí, s'hi han aplicat encara més recursos europeus i internacionals. La Muralla romana s'erigeix restaurada amb esplendor.
Això està molt bé. Ans, a quin preu?
A Salt no hi arriben aquests importants recursos financers de les administracions. Al raval magrebí-senegalès de Salt, l'Ajuntament i el personal treballador social no hi poden més.
Aleshores, les mesures són excloure i foragitar la immigració, disposar d'uns minses serveis socials públics, i minvants possibilitats de treball, o adoptar l'òptica de la necessitat a ultrança d'un pla de xoc per l'acollida i incorporació de la gent immigrada?
De què serveix el Codi Penal? Com tallar de soca-rel la delinqüència que es denúnciasinó hi ha un pla d'atenció social amb medis adients suficients? L'actitud de l'esquerra resta a la defensiva.
L'olla o es descomprimeix o explotarà. Excloure, repressió, desigualtat, són ingredients fatals. Mirar vers una altra banda, fer l'estruç, no resol el greuge punyent.
El front tàcit xenòfob del veïnatge autòcton contra veïnatge nou vingut immigrat, és un camí explosiu, caldo de cultiu per a la dreta més reaccionària. La xenofòbia impregnava les proclames de l'anterior consistori de CiU amb ERC; ara el PSC i ERC no poden tornar a aquesta política.
Ens cal el diàleg, l'entesa entre una ciutadania originària saltenca i un veïnatge nou-saltenc sense drets.
Un pla de xoc amb recursos financers i humans: Treball, Sanitat, Habitatge, Educació en la llengua materna i la catalana, lleure i activitats d'oci, personal treballador mediadors socials de les diferents ètnies existents, policia de proximitat, drets de ciutadania i de vot.
"El proceso tiene que desarrollarse sin violencia, sin actividad armada de ETA". Así de contundente y explícito clarificaba el líder de la izquierda abertzale, Rufi Etxebarria, el cambio y nueva perspectiva que representa la estrategia de noviembre. Arnaldo Otegi i el anterior líder de LAB, avalan desde la cárcel esta estrategia a favor de las vías pacíficas y democráticas.
La izquierda abertzale postula su compromiso "con el uso de vías y medios exclusivamente políticos y democráticos", y el proceso de movilización "debe desarrollarse en ausencia total de violencia y sin injerencias, rigiéndose el diálogo y la negociación entre las fuerzas políticas por los principios del senador Mitchel".
El denominado "entorno de ETA", criminalizado como terroristas y asesinos por el poder político y judicial del Estado español, avanza una perspectiva inédita. Lamentablemente el gobierno español de Zapatero no parece tener visos de aprovecharla a favor de un proceso de negociación y dialogo que consolidase una nueva etapa para Euskadi.
El oasis del actual lehendakari del PSV, gracias al sostén del PP y por obra antidemocrática de la ilegalización de la izquierda abertzale con la Ley de partidos políticos, está amarrado por la reacción nacional-española.
Rufi Etxebarria ha removido un tabú. La izquierda abertzale ve su futuro como una fuerza política. Con estas tesis desbroza el camino a participar en las elecciones y a enfrentarse a la ilegitimidad política del actual gobierno vasco.
La reacción del PP, judicial, policial y gubernamental, insisten en que no es suficiente con estas tesis políticas.Pretenden imponer que los dirigentes abertzales se unan a los corifeos de los salmos condenatorios, orquestados desde el ministerio del Interior. La reacción nacional-española no pretende un acuerdo que permita la paz y la libertad vasca, sino romper la base social que representa la izquierda abertzale. La condena a ETA, o su destrucción física, es en clave de sometimiento y destrucción de toda perspectiva de libertad euskalduna.
La nueva propuesta estratégica de la izquierda abertzale es política y de gran calado. Su complemento ha de ser que la población vasca y la clase trabajadora pueda hablar y decidir sobre su futuro político, sobre sus relaciones con el Estado.
En la foto, Arnaldo Otegi, Joseba Permach, Rufi Etxebarria y Jone Goirizelaia.
En el Tribunal Russell sobre Palestina, lunes 1 de marzo, el coordinador del equipo jurídico de expertos, David Bondia acusa, "no nos sirve la seguridad nacional para justificar violaciones de los DDHH", "Hoy en día las creación de un Estado Palestino es inviable". "Sí a un Estado Palestino".
