Rauxa tòrrida

El dilluns de crac borsari asiàtic estès arreu, és fruit del temor als indicis de recessió nord-americana; un món de crisis diverses, interconnectades i estructurals del capital imperialista i de la globalització; la remuntada de la pandèmia s’esvaeix en recaigudes cròniques, agreujades pel temor a les conseqüències mortals a Ucraïna i a Palestina Orient Pròxim. Ni la ultradreta fomentada per les grans finances, ni unes democràcies en franca involució de llibertats, drets socials i serveis públics, són alternativa per a la classe treballadora, els pobles espoliats, les dones agredides i la natura espremuda. Cal drets i serveis universals, sobirania i llibertats plenes, unes perspectives revolucionàries de poder republicà, comunal i socialista. Avui dijous hi ha convocat un ple d’investidura amb el candidat a president Illa del PSC, que te el suport d’ERC, JERC i Comuns. Una ERC dividida ha decidit en consulta investir a Illa/PSC. Tanmateix l’argument de pes ha estat que unes noves eleccions serien fatals per ERC i per l’independentisme. Un vot de temor és el que permet aquesta investidura. El president destituït i exiliat Puigdemont ha anunciat que està camí de l’exili cap a la sessió parlamentària. Ell mateix preveu la seva detenció, disposat a confrontar la minsa democràcia espanyola coronada. L’escenari i etapa que s’obre comporta un llast d’inestabilitat troncal. No hi ha resolució honorable per a la crisi política entre l’Estat i Catalunya que la lliure autodeterminació, la sobirania ciutadana en referèndum i una estructuració republicana.

La clau de la caixa i la clau de la nació segueixen, i tots els indicis raonables apunten a que seguiran, a mans de l’Estat per sotmetre les llibertats catalanes, els drets i les necessitats de la població treballadora, l’empobrida i precaritzada, la migrada, les dones, el jovent a Catalunya i a tot l’Estat. Els compromisos de compliment del 100% dels acords per part d’ Illa/PSC i PSOE, la promesa d’ERC de que Catalunya tindrà “la clau”, són un doble salt mortal... al buit.

Ni el PSC ni el PSOE estan en condicions de resoldre la inestabilitat objectiva i la crisi política Estat i Catalunya, en el context constitucional dels poders i institucions que conformen la monarquia espanyola. La corona i la constitució monàrquica i el finançament estatal autonòmic no es poden federalitzar sense fer saltar pels aires l’Estat espanyol actual. O es treballa per una perspectiva republicana o la població treballadora, pobles i nacions, seguiran sotmesos a l`arbitrarietat de l’Estat, a nom dels privilegiats, alt funcionariat com la judicatura, i dels amos dels diners i les multinacionals.

El viratge a les aliances deixant enrere els blocs independentista i estatalista és una il·lusió preludi de crisis majors; a no ser que l’entesa sigui entre els independentistes, sobiranistes i federalistes que posin en el centre els eixos social, d’autodeterminació i republicans, que fomentin perspectives de lliure relació fraternal, sigui bilateral, plurinacional, federal o confederal.

L’esperança en les millores pactades que es puguin aconseguir, totes elles convenients i necessàries, ha de tenir en compte les possibilitats vigents en el marc dels poders oligàrquics, corruptes, dels privilegis d’un règim de fons neofranquista. Un federalisme mínimament conseqüent, un plurinacionalisme lliure i acordat, xoca immediatament contra

aquest Estat, la Judicatura, la Constitució, el PP i Vox, sense mancar-hi IU, que ha alçat un clam enfront d’una ‘singularitat’ catalana (ordinalitat), ni que sigui financera. Com si la classe treballadora no empitjorés en condicions dins les Autonomies amb una solidaritat pràctica destinada als financers (bancs), latifundistes, multinacionals i l’entramat públic-privat. Res pot estalviar el dedicar l’atenció principal a construir aliances republicanes, de processos constituents republicans lliures, sobirans i autodeterminacionistes. No hi ha dreceres, ni pragmàtiques, ni oportunistes, ni reformistes, per encaminar-se cap a forjar un futur proper republicà, si es pretén barrar el pas a la involució autoritària i ultradretana.

Avui cal rebre i defensar, quan el detinguin, la llibertat de Puigdemont. Concentració al Passeig Lluís Companys a les 9 h, per part de l’ANC, Òmnium, AMI, Consell de la República, CDRs i CUP.

L’ex president i Junts no han ofert una alternativa política creïble, ni per a la independència ni per a les necessitats socials imperants, el drets i els serveis públics. Tanmateix la denúncia de la repressió i la lluita republicana fa necessari i obligatori que les esquerres impulsem les llibertats i els drets de la representació sobirana, com és el cas del diputat electe Carles Puigdemont.

Centenari Lenin. “Del Comitè Central del POSDR a la 2a Conferència Socialista (Internacional) (1916): “Com tota guerra és només la continuació per mitjans violents de la política aplicada pels Estats bel·ligerants i les seves classes dominants durant llargs anys... també la pau que posa fi a qualsevol guerra només pot ser un resum i un registre dels canvis reals de forces produïts en el decurs de la guerra i en tant que resulta d’ella... admetre que una pau democràtica pugui sorgir d’una guerra imperialista és, en teoria, substituir per una frase vulgar l’estudi històric de la política realitzada abans i durant aquesta guerra: a la pràctica, és enganyar a les masses populars... (en relació a la pau) s’ha de considerar annexió  només la incorporació d’un territori contra la voluntat de la seva població... el concepte... està indissolublement vinculat al concepte d’autodeterminació de les nacions”. Tom 27, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou. 8 de d’agost de 2024

De la Carta de L’Aurora.

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo27.pdf

https://amnistia.omnium.cat/