POR, 50 anys (1974-2024)

El POR, Partit Obrer Revolucionari, es fundà a la clandestinitat, un 15 d’agost de 1974, per ‘convertir la caiguda del franquisme en la revolució proletària’ i per ‘formar part de la lluita de la IV internacional’. Uns nuclis de joventut obrera i estudiantil, procedents de diferents segments i organitzacions de la lluita antifranquista i treballadora, de convicció i ideari de la tradició comunista heterodoxa, del trotskisme, vàrem aplegant-se primer al PORE, després com a POR, per prosseguir a l’actual segle com a tendència ideològica i política L’Aurora, adoptant el nom de la nostra revista que va fer llum el 1969. L’ideari i el programa de L’Aurora és el comunisme, la defensa de l’emancipació i del poder col·lectiu de la classe i la població treballadora, de les dones, del futur de la joventut, de la fraternitat i pau i llibertat dels pobles a través d’una democràcia radical, revolucionària, d’una societat comunal que s’alliberi de la dominació de la propietat privada dels mitjans de producció i distribució, i aconsegueixi ser feliç cuidant l’harmonia amb la natura.

En comptes de revolució va haver-hi una transició maldestre de la que encara sofrim les conseqüències en el fons neofranquista de l’Estat coronat, i un règim beneït pels partits d’esquerres (PSOE, PCE) i sindicats (CCOO, UGT). Els poders econòmics i els seus lacais estatals varen aconseguir eliminar o reduir molt les expressions partidàries de les esquerres treballadores del marxisme revolucionari. Tanmateix no ens rendirem. El POR/L’Aurora i altres sostenirem el compromís i les concepcions revolucionàries en el nou context desfavorable. Una lluita arran de terra. Una gran capacitat d’adaptació i innovació pels nous esdeveniments, una acció i esforç teòric, i programàtic, clar, orientat a contribuir a construir, refer, la consciència treballadora i revolucionària amb les diferents agrupacions i organitzacions treballadores, sindicals i popular que han anat sorgint. Mig segle on s’ha esdevingut la caiguda de la burocràcia soviètica de la URRS, la reunificació d’Europa, la globalització neoliberal, l’actual crisis múltiple de l’imperialisme globalitzat. Tot amb una manca de referència política col·lectiva treballadora. El gran repte rau en la construcció en aquest s XXI de l’organització política treballadora independent de les classes dominants i les intermitges.

Les arrels de L’Aurora són hereves de les experiències revolucionàries internacionals, soviètiques del poder obrer i camperol, democràtiques, de l’alliberament de les colònies i els pobles, de l’abolició de l’esclavatge obert o encobert i el racisme, del moviment d’emancipació de les dones, de la preservació de la natura. Experiències que tenen una vivència en la història de la formació del moviment obrer a l’Estat espanyol i Catalunya. En especial la confluència de la radicalitat democràtica de base treballadora i vocació social, amb el moviment anarco sindicalista revolucionari, del que sorgiren les referències comunistes que varen entroncar amb la revolució soviètica russa i la III Internacional, dels Layret, Maurin, Nin, el POUM.

El nostre programa de 1997 resumeix ideari i tasques; es percep dels seus apartats: I. El nostre objectiu, el comunisme; La situació dels treballadors; La revolució socialista; Imperialisme, socialimperialisme i estalinisme; Les perspectives del socialisme. II. República, socialisme i autodeterminació; El POR defensa els interessos obrers; La protecció socials de la població treballadora; La democràcia més conseqüent; La llibertat nacional; El POR lluita contra l’endarreriment del camp; L’emancipació de la dona; Els drets de la joventut; El dret a l’educació; La política internacional dels treballadors. III. El nostre partit i el moviment obrer; El POR i els partits obrers i populars; El POR i els òrgans de la democràcia obrera; El POR i els sindicats; El POR i els altres trotskistes.

La missió compromesa s’estableix als Estatuts: El Partit Obrer Revolucionari (POR) lluita per aplegar al conjunt de l’avantguarda obrera de l’Estat espanyol sota els principis del socialisme. La supressió de l’explotació del treball assalariat i la instauració, en últim terme, d’una societat de productors lliures i de productores lliures, el comunisme. Per tal motiu, el POR defensa la dictadura del proletariat, és a dir, la presa del poder polític per part de la classe obrera expropiant la burgesia i destruint l’Estat a través de la insurrecció armada amb la fi d’instaurar un règim republicà basat en els Consells Obrers i en un govern d’obrers i camperols.

Correspon la millora d’aquest programa amb la incorporació del estadi de la globalització neoliberal imperialista i la multiplicitat de crisis que provoquen una transició a una nova situació. Una evolució crítica de fallida hegemonitzada pel gran capital financer i les multinacionals, amb parasitisme, depredació, militarisme i esclats de guerres, dos d’elles cabdals com la d’Ucraïna i la de Palestina. En un context de reflux del moviment treballador, adaptació sindical al marc de l’imperialisme, retrocés de llibertats i drets i condicions de vida. Hem d’engendrar i viure la lluita treballadora a l’alçada dels avenç científics, tecnològics i culturals, la immensa capacitat creativa i productiva i de cures, les lluites dels pobles, del moviment de les dones, les resistències del jovent, son les que han d’agafar el testimoni revolucionari, situant-lo com el futur necessari, imprescindible i desitjable. La mobilització persistent i abnegada de les dones, jovent i pobles ho faran possible.

Centenari Lenin. Enmig del terror i la destrucció de la 2a guerra mundial, el revolucionari internacionalista rus, dedueix i teoritza els trets fonamentals i perspectives de l’evolució i transformació del capitalisme. Cal estudiar-ho, per aplicar-ho a la multicrisi i fracàs de la globalització imperialista. “L’Imperialisme fase superior del capitalisme” (1916): “L’imperialisme és el capitalisme en la fase del desenvolupament en que ha pres cos la dominació dels monopolis i del capital financer, ha adquirit senyalada importància l’exportació de capitals, ha començat el repartiment del món pels trusts internacionals i ha acabat el repartiment de tota la Terra entre els països capitalistes més importants”. “La ideologia imperialista penetra inclús en el si de la classe obrera, que no està separada de les altres classes per una muralla xinesa”. “Les aliances “interimperialistes” o “ultraimperialistes” en el món real capitalista... -(sigui) una coalició imperialista contra altra coalició imperialista, o una aliança general de totes les potències imperialistes-, només poden ser, inevitablement, “treves” entre les guerres. Les aliances pacífiques preparen les guerres i, al seu torn, sorgeixen de les guerres,...”. Tom 27, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou.

15 d’agost de 2024

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo27.pdf

https://amnistia.omnium.cat/

https://ddd.uab.cat/pub/llibres/2003/15225/Premsa_trotskista.pdf

https://ahcbdigital.bcn.cat/hemeroteca/detall/ahcb-d088471