Lev Trotski

El llibret “La seva moral i la nostra” és una bona mostra del llegat ideològic, filosòfic i polític del revolucionari rus-ucraïnès i jueu, Lev Trotski, bolxevic internacionalista. Finalitzà el treball a l’exili de Coyoacán, Mèxic, el 16 de febrer de 1938, dos anys i mig abans de que l’assassinessin. El text és una reflexió breu i sintètica de la relació entre la moral, la dialèctica, la revolució i la contrarevolució, en un context ben punyent de reacció mundial. Trotski hi fa esment a l’aforisme del “filisteisme vulgar” que repeteix arreu: “El trotskisme és el romanticisme revolucionari; l’estalinisme és la política realista”, com a justificació d’un retrocés i reacció tan enorme com la pròpia revolució soviètica que, de fet, dura fins els nostres dies. El llibret de 78 pàgines butxaca, publicat en castellà per l’Editorial Fontamara, juny de 1978, es mereix l’atenció i estudi del jovent que explora la teoria marxista i les experiències revolucionàries. Seria bo que editorials com Tigre de Paper podessin fer-ne una traducció al català.

Lev Trotski (en rus: Лев Давидович Троцкий) (Bereslavka, Ucraïna, 26 d'octubre de 1879 - Coyoacán, Mèxic, 21 d'agost de 1940), assassinat el 20 d’agost per ordres del dictador termidorià Stalin.

A “La seva moral i la nostra” la reflexió te el fil conductor del principi moral “el fi justifica els mitjans”, de la considerada “amoralitat” bolxevic i de les revolucions, així com de que els extrems es toquen, o són idèntics, o les proclames enceses contra l’odi o la violència en general i abstracte.

L’anàlisi, compromís i lluita social és el que permet, amb la teoria marxista, posar cada concepte al seu lloc, començant pels principis morals i ètica, que en cap cas són universals ni fora dels interessos i poder social: “La moral segueix a la política...”, “La moral és producte del desenvolupament social;... posseeix, més que qualsevulla altra forma ideològica, un caràcter de classe.”

Demoleix l’adoració al sentit comú: “La democràcia i la moral ‘universal’ no són les úniques víctimes de l’imperialisme. La tercera és el sentit comú, ‘innat en tots els homes’... només és el conglomerat dels prejudicis d’una classe i d’una època determinades”... “El sentit comú procedeix a base  de magnituds invariables en un món en el que només la variabilitat és invariable. La dialèctica, en canvi, considera els fenòmens, les institucions i les normes segons la seva formació, el seu desenvolupament i la seva decadència.”

El revolucionari rus explicita que “la democràcia no va aparèixer de cap manera per virtut de mitjans democràtics... Sense la destrucció del feudalisme pel mètode jacobí, la democràcia burgesa hagués estat inconcebible.”... “Es necessita una total indigència intel·lectual i moral per identificar la moral reaccionària i policíaca de l’estalinisme amb la moral revolucionària del bolxevisme.”

Quan tracta de “Moral i revolució” situa el bolxevisme en funció del “mètode materialista... (que) no només serveix per interpretar els esdeveniments, sinó per crear el partit revolucionari, el partit del proletariat.” En relació a la violència, la mentirà, la veritat i la revolució, planteja: “què passa amb la revolució? La guerra civil és la més cruel de les guerres. És inconcebible no només sense la violència exercida contra tercers, sinó sense l’homicidi d’ancians i nens.(fa un esment sobre Espanya)”... “La societat sense contradiccions socials serà, és clar, una societat sense mentirà ni violència... Cada vaga conté en germen tots els elements de la guerra civil... Les nocions de veritat i mentirà naixeren de les contradiccions socials.”

“El medi només pot ser justificat pel fi. Però aquest, alhora, ha de ser justificat”... “Està permès tot el que condueixi realment a l’alliberament de la humanitat... I com que aquest fi només es pot aconseguir per camins revolucionaris, la moral emancipadora del proletariat posseeix -indispensablement- un caràcter revolucionari.” ... “Els mitjans que acreixen la cohesió revolucionària del proletariat, inflamen la seva ànima amb un odi implacable per l’opressió.”... “la moral revolucionària condemna el servilisme respecte a la burgesia i l’altivesa vers els treballadors... el materialisme dialèctic desconeix el dualisme de mitjans i fins.” Hi ha una interdependència entre el fi i els mitjans “El fi immediat es converteix en el mitjà del fi ulterior.”

Dues dones assassinades pel mateix home, a Rubí i a Castellbisbal; en aquest cas l’assassí és un comissari de la Policia Nacional. Aquesta violència, aquest odi misogin, aquest càstig mitològic a les dones de violació i terror, està fortament instal·lat a una societat que es permet una hipocresia pregona en la convivència amb aquesta xacra. Persisteix la manca de prevenció, de la impunitat del negacionisme, de la manipulació del poder i de la ultradreta, de la comprensió, banalització i justificació d’una agressió universal contra mitja humanitat sotmesa. Fa 1 any del petó no consentit a Jenni, la futbolista d’elit, per part del cap de la Federació, Rubiales. Un petó que va penetrar a totes les llars del món com una flagrant agressió sexual, reconeguda així per la mobilització internacional de les dones i per la llei del “consentiment”; doncs l’esmentada Federació segueix amb la majoria de capitosts còmplices i estructura. La moral dominant esportiva és cruel lluny d’un esport sa i gratificador; està pervertida pels milions que mou, l’ambició, la manca d’escrúpols i l’embobament de les masses espectadores.

En el pic de l’estiu, la violència desfermada de l’Estat sionista d’Israel que està destruint Gaza, es denunciarà a la  concentració per Palestina, el dissabte 24 a 18 h a Plaça de Sant Jaume

Centenari Lenin. Al resum de notes “Filosofia”, hi trobem un plec “Sobre el problema de la dialèctica” que explica que és la teoria del coneixement viu. Uns retalls: “La dicotomia d’un tot únic i el coneixement de les seves parts contradictòries... és l’essència ... de la dialèctica.” “La identitat dels contraris (“unitat”)... és el reconeixement de tendències contradictòries, mútuament excloents, oposades, en tots els fenòmens i processos  de la natura (inclosos l’esperit i la societat).”El desenvolupament de la “lluita” dels contraris.” “Las dos concepcions fonamentals...  del desenvolupament (evolució) són: el desenvolupament com a disminució i augment, com a repetició, i el desenvolupament com unitat dels contraris.”... “Lo individual és lo universal.”... “Els contraris (lo individual s’oposa a lo universal) són idèntics: lo individual existeix únicament en la connexió  que condueix a lo universal. Lo universal existeix només en lo individual i a través de lo individual.” En qualsevulla proposició podem (i hem) de descobrir com en una “cèl·lula” les llavors de tots els elements de la dialèctica... (que) és una propietat de tot el coneixement humà en general... la transformació de lo individual en lo universal... La dialèctica és precisament la teoria del coneixement.” Tom 29, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou. 22 d’agost de 2024

De la Carta de L’Aurora.

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo29.pdf

https://amnistia.omnium.cat/