Escletxes

Aprofitem les escletxes que s’obren en el règim i la societat per la força de les necessitats i de la lluita. La mobilització genera consciència i proposta a fer, l’organització col·lectiva permet establir una estratègia adient a la situació per aconseguir fets favorables als segments de població i classes damnades. Resulta cabdal que es construeixi un programa, social, comunal, feminista i revolucionari, que concentri la lluita pel poder polític, govern i estat, l’econòmic i les llibertats de tots tipus. Aquest estiu, en que la calor ha provocat un ofec alarmant, no hi ha hagut rauxa sinó un nou escenari de crisi a l’hora de la investidura presidència per formar nou govern estatal. Un altre focus ha esclatat al si del futbol professional amb la vexació de la futbolista campiona, Jenni Hermoso, pel petó no consentit del president de la Federació, Luís Rubiales, aplaudit pet tots els capitostos còmplices.

El candidat a la investidura a president per formar govern, Pedro Sánchez, s’ha vist obligat a considerar una amnistia sobre la repressió i imputacions del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre de 2017. Doncs fem-ho! És una escletxa en el govern, en el règim constitucional de 1978 i l’Estat. Per aquesta escletxa es poden introduir les llibertats, en el sentit de caminar vers totes les sobiranies, la consecució d’un referèndum efectiu i el dret a l’autodeterminació. La repressió i judicialització constant a l’activisme per la independència, va en el sentit contrari, cap a la involució i reacció política. Les detencions preventives, per les intencions abans de realitzar-les, dels activistes catalanistes a La Vuelta ciclista a Catalunya, posa benzina al foc, mentre contribueix, judicial i policialment, a un bloqueig parlamentari que pugui afavorir un govern PP i Vox.

Convé barrar el pas a un govern de la dreta, frenar les polítiques adaptades a les patronals i grans fortunes, fer avenços en mesures socials (Renda bàsica universal i Serveis públics), feministes (mesures i mitjans per a la concreció dels drets de les dones i per erradicar la violència masclista), en les llibertats i autodeterminació. Convé deixar de posar la brúixola i el rumb en el mal menor polític, val a dir, en sostenir el règim monàrquic de 1978, per generar sinèrgies cap un gran acord republicà, de sobiranies i lliure autodeterminació, on la República Catalana sigui quelcom a decidir per la ciutadania i habitants residents a Catalunya.

El que no hi hagi suficient quòrum a l’Estat, el fet que la correlació de forces parlamentàries, i dels poders econòmics i estatals, no sigui favorable en la actualitat a aquest acord no vol dir que sigui una utopia, un impossible, quelcom immutable. Les crisis es desencadenen, com les revolucions i els volcans, ho capgiren tot i es mouen muntanyes. Sostenir amb sargits i pedaços, més que un mal menor, o empènyer un any més, és un suïcidi polític, significa negar el futur republicà i no frenar la involució ultradretana.

La recent enquesta d’Electromanía presenta un panorama més interessant: cada 6 de 10 persones de la ciutadania es manifesten a favor d’un referèndum per a decidir entre monarquia i república. En aquest treball les províncies més republicanes són Guipuzkoa (84%), Bizkaia (79%) i Girona (75%), després Lleida (73%), Nafarroa i Araba (72%), Barcelona (69%) i Tarragona (68%), segueixen Sevilla (54%) i Pontevedra (52%). En el conjunt estatal el suport a república obté una mitjana de 50,7%, mentre un 46,6% opta per la monarquia (un 2,7% indecises).

L' Estem amb tu, Jenni, enfront de la prepotència de l’agressió sexual en forma de petó forçat no consentit, ha ressonat per tots els equips de futbol femenins del món i mitjans. #ShaAcabat: L’ona expansiva ha generat una solidaritat que ha aflorat la força adquirida pel moviment universal de les dones, fins atreure a un segment important d’homes. El clam, l’enuig i la ràbia feminista ha desencadenat una nova marea de #MeToo que ha sotragat les federacions del futbol professional, extremadament jeràrquiques, clientelistes, masclistes i corruptes. L’acte, l’agressió sexual, de Luís Rubiales, no és un fet anecdòtic, ni aïllat, ni d’un moment d’eufòria ofuscada, és l’expressió del poder masclista, patriarcal i misogin. Ara cal fer net en l’estol ampli de còmplices i aplaudidors. No és hora de caps de turcs ni d’uns quants bocs expiatoris, sinó de refundar les poderoses federacions, clubs i l’entramat de milions que es mouen entorn l’esport professional i d’elit. Arriba l’hora per un esport lliure de violència masclista.

La Plataforma Unitària contra les violències de gènere convoca a una concentració pel proper dilluns, 4 de setembre, a les 19 h, a la Pl. De Sant Jaume de Barcelona. La Plataforma exposa en un comunicat: “Un aplaudiment per tu, Jenni Hermoso. Un aplaudiment a totes les futbolistes. Un aplaudiment a totes les dones. Per totes nosaltres que anem a guanyant-se el respecte i el lliure consentiment sobre els propis actes i cossos. El petó forçat per part de Luís Rubiales, president de la Reial Federació Espanyola de Futbol, és una agressió sexual no consentida, on existeix una relació de poder -pel càrrec que ell ocupa- i que ubica a la Jenni Hermoso en una situació de desigualtat. Aquesta agressió ha vexat a la futbolista, a totes les jugadores i a totes les dones... Nosaltres ens creiem a la nostra germana Jenni. És la força de la mobilització i consciència feminista de les dones que s’estén arreu del món... L’agressió sexual és un pilar del conjunt de les violències masclistes. La lluita de milions de dones mobilitzades és la que fa avançar les consciències col·lectives. El moviment feminista universal és el que aconsegueix canviar costums, hàbits, mites i tabús ancestrals, que menystenen, sotmeten i agredeixen a les dones per part dels homes, de la societat, la moral i de les institucions del poder polític actual. Totes som Jenni. Porteu braçalets “Amb tu, Jenni”.

Suport a la jornada Dia Internacional de Solidaritat amb Boris Kagarlitsky, el 16 de setembre. Llibertat pel socialista rus antiguerra, detingut a Moscou el 25 de juliol; llibertat pels presos polítics de Putin, inclosos els ucraïnesos com Màksym Butkevicht. L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà molt ben rebuda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 31 d’agost de 2023

De la Carta de L’Aurora.