Bloqueig o negociació

La investidura de la presidència del govern estatal i la Diada de l’11 de setembre venen condicionades pel que esdevé una bifurcació de camins. El president destituït i exiliat Carles Puigdemont, eurodiputat de Junts, està transitant del bloqueig irreductible al Congrés a una expectativa de negociació, que, si bé considera que no hi ha les condicions de força mobilitzada, ni de disposició estatal, ni dels partits del règim, no la titlla d’impossible. Descartat Feijóo/PP. Queda Sánchez i el PSOE, si presenten en fets l’amnistia, si s’avança en la llengua catalana, si posen sobre la taula el reconeixement i greuges nacionals, la resolució del conflicte entre l’Estat i Catalunya des de 1714, la concreció del dret a l’autodeterminació i d’un tracte econòmic no fraudulent ni escadusser. Puigdemont/Junts s’apunta a que el PSOE, potser, “faci de la necessitat virtut”. L’ANC es troba amb el pas canviat enrocada en el bloqueig.

La peregrinació a Waterloo de la vicepresidenta del govern, Yolanda Díaz, lideressa absoluta de Sumar, per entrevistar-se amb Puigdemont, és una imatge eloqüent. La paella pel mànec la te el govern, ans la clau per encendre el foc que cogui el brou de la investidura rau en les llibertats catalanes i, en concret, en el vot dels escons de Junts que fan cas a Puigdemont.

Feta la trobada, Puigdemont ha expressat en conferència les condicions per una negociació. El govern ha constatat “som als antípodes”, alhora que hi havia marge dins la Constitució, mentre Pedro Sánchez insistia en que no hi haurien noves eleccions. Un escenari polític digne d’un escac al rei. Serà, si n’hi ha, una negociació difícil i lenta. Son els primers compassos, preparatius, on Puigdemont situa “si hi ha acord, aquest ha de ser un acord històric”, tot fent referència a la caiguda de Barcelona l’11 de setembre de 1714 i el Decret de Nova Planta. Alerta “estem preparats per si hi ha eleccions. Però també estem preparats per a una negociació que pugui culminar amb un pacte històric”. I enumera 4 punts previs: Reconeixement i respecte a la legitimitat democràtica de l’independentisme. Abandonar la repressió i la via judicial, una llei d’amnistia. Un mecanisme de mediació i verificació, el reconeixement de la llengua pròpia a la UE. El límits de l’acord siguin els definits i els dels tractats internacionals. Segueix que, per resoldre els problemes de Catalunya, “cal el reconeixement del seu dret d’autodeterminació i d’esdevenir un estat independent en forma de república. I només un referèndum acordat amb l’Estat espanyol podria substituir el mandat polític de l’1 d’octubre”,

Tanmateix tothom ha de ser ben conscient que el decisiu per conquerir aquestes condicions, sobirania i llibertats, recau en l’anhel i la capacitat de mobilització ciutadana popular. En quan afluixi la força de la lluita l’estat ho aprofitarà sense dubtes per imposar-se, neutralitzar i fer enrere dels acords que puguin afavorir la nació i el poble de Catalunya.

En aquesta tessitura la posició numantina de l’ANC sobre el bloqueig institucional no és unitària atès que afebleix el front independentista i sobiranista republicà. La convocatòria de l’11 de setembre és hostatge d’un escenari que no correspon a la realitat dels sis anys transcorreguts des de la gesta de l’1 d’octubre de 2017. El lema “Per la independència, Via Fora!” resulta intemporal, sense concreció política. Les raons de l’ANC, ben allunyades de les vies que transiten ERC, i ara reforçades amb les condicions de Puigdemont/Junts, són lapidàries; presenten “l’oportunitat de bloquejar les corts, i això fa que els mitjans internacionals tornin a posar la mirada aquí", i reblen “pactar amb qui ens reprimeix i ens espia no pot ser el camí”.

Els carrers lluiten per camins a voltes inescrutables. El passat dilluns, la Plaça de Sant Jaume de Barcelona es va omplir, amb un aplaudiment a la futbolista Jenni Hermoso, per un esport lliure de violències masclistes. Una concentració convocada per la Plataforma unitària contra les violències de gènere, de forma unitària amb les entitats feministes, com Ca la Dona i Novembre feminista, també amb la participació de partits, sindicats, de les diferents responsables polítiques d’igualtat de la Generalitat i municipals. Les persones aplegades van mostrar una estesa de targetes roges per fer fora a Rubiales i els seus còmplices de les Federacions i Clubs. L’esport femení està vivint un canvi cabdal. El seu impacta arriba a gairebé totes les llars i famílies del país. Els drets de les dones al propi cos i a un consentiment lliure ha guanyat un nou pas de geganta.

Viva Jenni Hermoso. Ha estat destituït el magrejador de pits de jugadores en el camp, el seleccionador Jorge Vilda, còmplice de Rubiales (que li va fer una oferta de 500.000 € anuals). #ShaAcabat. L’ha cessat un altre còmplice que busca frenar en sec l’escàndol, amb només alguns caps de turc, sense remoure els fonaments d’unes federacions que necessiten una democratització a fons. Falta inhabilitar del tot a Rubiales i els seus entusiastes aplaudidors; són còmplices de les agressions sexuals a les futbolistes i dones entorn la professió. Montse Tomé substitueix a l’entrenador, convertint-se en la primera dona seleccionadora.No poden

quedar impunes els clubs i federacions, inclosos els catalans, que eviten comprometre’s en la inhabilitació de Rubiales, així com els que l’exculpen, toleren y permeten com normals les pràctiques de violència de gènere a l’esport. Hermoso acaba de presentar la denúncia formal a la Fiscalia perquè el cràpula i la justícia no s’escapoleixin. Amb tu, Jenni.

El 16 de setembre Dia Internacional de Solidaritat amb Boris Kagarlitsky. Llibertat pel socialista rus antiguerra; llibertat pels presos polítics de Putin, inclosos els ucraïnesos com Màksym Butkevicht. L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà molt ben rebuda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 7 de setembre de 2023

De la Carta de L’Aurora.