Diversitat sense privilegis

Cap privilegi, sentenciava Andreu Nin sobre les llengües, en relació al predomini estatal del castellà vers la supeditació del català dins la pròpia Catalunya. Ahir van caure nous tabús al Congrés de les Corts espanyoles. La necessitat de suports parlamentaris a la investidura de Sánchez va resultar el sortilegi miraculós. Ni més ni menys que la lliure expressió en la llengua pròpia de cada veu sobirana. La ràbia opressora i la incultura de la ultradreta n’eren el contrapunt. El pou de Feijóo és una pila de pinganillos. La candidatura a investidura, encarregada pel rei al líder del PP, pels propers 26 i 27 de setembre, ha empitjorat les seves magres expectatives. Les veus en català, basc i gallec, les que podran seguir en bable, faula i aranès, inclosos els dialectes valencià, mallorquí i menorquí, obren una escletxa on seguir reblant fins l’amnistia, el dret a l’autodeterminació i el futur republicà.

La dreta, des dels grans poders econòmics i estatals, està mobilitzada, s’encamina a confrontar-se als carrers, el 24 S a Madrid, el 8 d’octubre a Barcelona (SCC) contra l’amnistia i l’autodeterminació. Tanmateix el PP és incapaç d’aplegar els suports suficients parlamentaris per a fer president a Feijóo.

El PSOE, les esquerres i els independentistes, disposen d’una certa capacitat d’aconseguir els mínims vots suficients per investir a Sánchez, si aconsegueixen avenços en l’amnistia i el camí vers el referèndum d’autodeterminació per Catalunya. El dilema rau en una massa social ciutadana mobilitzada insuficient i una constitució, supeditada a la corona, que limita les llibertats nacionals. Les esquerres queden a la defensiva davant el nacionalisme dominant espanyol, opressor i repressor de les llibertats i els pobles. L’esquerra es presenta hostatge d’aquest estat quan no disposa, i no fa mans i mànigues per engendrar, un projecte de perspectives republicanes, incloent-hi el dret a l’autodeterminació.

Els poders de l’Estat fan inviable una reforma constitucional. Els senyors dels diners i financers empenyen per una  Espanya, un Estat caciquil i un règim que bregui per la involució en les llibertats i la precarietat social.

Les mobilitzacions socials més importants són la feminista (nou embat des del futbol professional femení que consolida la comprensió de l’agressió sexual, el lliure consentiment i els drets laborals de les dones), la persistència de la lluita massiva independentista catalana, autodeterminista i republicana, l’amenaça sindicalista sostinguda pels estralls de la inflació, la precarietat i la pobresa que s’incrementa amb la progressiva desindustrialització. Són promeses i guspires de futur que convé contribueixin a encetar la senda republicana.

Celebrem l’Homenatge a Joaquim Maurín i Julià (Bonansa, Ribagorça, 12 de gener del 1896 - Nova York, 5 de novembre del 1973) al 50è aniversari de la seva mort. Maurín, va ser secretari general de la CNT, fundador de la Federació Comunista Catalano-Balear, després del BOC (Bloc Obrer i Camperol) amb el PCC, finalment del POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista) amb l’Esquerra Comunista i Andreu Nin. Revolucionari impulsor de l’Aliança Obrera a Catalunya el 1934 i de la república catalana. En el seu llibre “La Revolución Española” (1932), disseccionà l’estat espanyol com una successió d’estrats terratinents, burocràtics, caciquils i financers, a quin més paràsit, corrupte i reaccionari. Un Estat contra la classe treballadora i populars i contra el pobles i nacions. Diputat pel Front d’Esquerres i el Front Popular, va morir a l’exili.

La Fundació Andreu Nin i l’Institut d’Estudis Altoaragoneses (IEA) de la

Diputació Provincial d’Osca, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Bonansa, la Secretaria d’Estat de Memòria Democràtica i el Govern d’Aragó, han organitzat les jornades ‘Joaquín Maurín: una historia del siglo XX’, del 29 de setembre a l’1 d’octubre a Saragossa, Osca i Bonansa.

"Volem la pau, però una pau justa, sense territoris ocupats...", diuen Feministes Contra la Guerra (de Rússia) al rebre el premi de la Pau Aachen. Donen suport sense reserves al poble i les dones ucraïneses. Aquesta és la Europa Unida de l’Atlàntic fins els Urals que volem. La Resistència Feminista contra la Guerra sorgí el 25 de febrer de 2022, com a resposta a la invasió russa a gran escala de Ucraïna. Expliquen “Ens diem Resistència Feminista Antibèl·lica, però som molt conscients de que "antibèl·lic" no consisteix en un pacifisme privilegiat, sinó en reconèixer el dret de la part afectada a l’autodefensa. Les dones ucraïneses no poden dir "no a la guerra" a una guerra que ja ha arribat a casa seva. No poden dir "aquesta no és la nostra guerra". Es veuen obligades a defensar i protegir la seva llar i els seus éssers estimats, i sovint a costa de les seves vides”. L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà molt ben rebuda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 21 de setembre de 2023

De la Carta de L’Aurora.