14/9/23

Aprofitar l’escenari

Amnistia, llengua catalana, autodeterminació i referèndum han configurat el que a la Diada 11S s’esbossa com un nou escenari. Ha estat Òmnium qui ho ha expressat de forma més viva, ha alertat de que convé aprofitar l’oportunitat política en que es presenta la investidura del president del govern estatal; afegint-hi que cal coordinar-se i negociar conjuntament enfront de l’estat, doncs “això no va de tenir raó, va de guanyar”. L’ANC ha insistit en el mateix que l’any anterior: fer la independència o eleccions a Catalunya, amb una Llista cívica fora dels partits, vers l’Estat cap negociació, ni pacte, és fiable ni realitzable, cal el bloqueig parlamentari. La mobilització, massiva però menor que el 2022, mostra que la lluita segueix ben viva, des d’una massa popular activa que sosté l’anhel d’aconseguir un estat propi en forma de república independent, la República Catalana.

Som a sis anys de l’1 d’octubre, del referèndum que es va aconseguir celebrar i guanyar, però que la reacció i repressió estatal (”155”) va bloquejar, impedí la seva execució i va intervenir la Generalitat. Les eleccions del 23 de juliol han atorgat a les minories independentistes catalanes (ERC, Junts) que els seus vots fossin imprescindibles per a la investidura. Puigdemont, el president destituït i exiliat, eurodiputat de Junts i del Consell de la República, s’ha configurat com a vital a l’establir unes condicions per una negociació que fos efectiva per resoldre el conflicte polític per via política. Amnistia, llengua catalana i autodeterminació són les baules establertes per bastir la investidura.

Fa un any L’Aurora vàrem valorar en la Carta: ”La Diada de la bifurcació. La Diada cristal·litza i inaugura el nou cicle, una redefinició dels escenaris previsibles, amb una bifurcació de l’eix i ingredients per una estratègia que permeti establir una política guanyadora en els fets concrets”.

Enguany, Òmnium, a la Festa per la Llibertat, ha establert “l'Amnistia és un primer pas, el nostre objectiu és l'autodeterminació, la independència, la república”. L’Entitat concreta que les 4.400 persones repressaliades, en recompte actualitzat, i la negació del conflicte polític de l'Estat amb Catalunya, són dos forats negres a resoldre. On 1.432 exiliades o condemnades, inhabilitades, en presó, es beneficiarien d’una amnistia. Ho ha fet en un context on ha presentant a representants culturals dels 7 territoris de parla catalana, dels Països catalans. El president d’Òmnium ha explicitat que de la principal lluita política compartida que ens aplega en diem, dret a decidir, autodeterminació, cap a la independència, república catalana. És un nou exercici d’afavorir un escenari on cristal·litzi un bloc, front, acord o entesa, entre els diversos segments independentistes i els sobiranistes autodeterministes republicans. Li quedaria ampliar la perspectiva a generar a l’escenari un pacte republicanista i de dret d’autodeterminació entre les forces d’esquerres i republicanes a l’estat, en una versió actualitzada del pacte de Sant Sebastià.

Les quatre columnes de la manifestació de l’ANC, han comptat amb la participació dels diferents partits independentistes, inclòs el president del govern de la Generalitat. La batejada Plaça de l’1 d’octubre (plaça d’Espanya) a Barcelona, ha acollit plena els discursos finals. Davant la perspectiva política o escenari que es marcava es notava una certa perplexitat i confusió en la gent. Les expectatives d’un gruix compacta per enfortir les condicions de les exigències i negociació enfront de l’Estat no s’han concretat. El discurs de la presidenta de l’ANC no va fer vibrar la plaça, pocs aplaudiments i manca de sintonia. Es notava que els partidaris d’un bloqueig eteri han minvat a favor de qui va a explorar nous camins, sobretot a aprofitar les oportunitats que s’obren, malgrat persisteixin totes les desconfiances. És compartit que l’Estat, i el PSOE/PSC, ni disposi de credibilitat. Si es pot guanyar és amb la lluita i la força massiva ciutadana.

L’ANC s’aïlla de l’imaginari popular ampli, s’allunya de tocar de peus a terra i fa volar coloms, sense possibilitats reals ni forces suficients. El relat i el discurs del “Via Fora” ho és de la realitat, és un al·legat demagògic que divideix i pot bloquejar, ni més ni menys, que la pressió concertada de l’independentisme i el sobiranisme per arrancar l’amnistia, la llengua i un camí vers l’autodeterminació.

El vestuari dels cims del futbol femení persisteix en “Amb tu, Jenni”. Les jugadores no consideren suficient les destitucions del president, Rubiales, ni del seleccionador, Vilda, volen un canvi estructural a les directives i a les federacions. L’agressió sexual del petó, va acompanyada de les demandes en condicions laborals. La consciència més clara en el dret al propi cos i el lliure consentiment està arrelant amb força entre les dones, i una part d’homes. Un esport lliure de violència masclista, és una bandera que es pot aplicar a qualsevulla sector professional, a les llars, al conjunt de la societat. Una nova agressió a una reportera de televisió, un cop al cul en aquesta ocasió (“De veritat m’havies de tocar el cul?”, Isa Balado), revela la magnitud del destret de la cultura de la violació. Els homes es creuen en el dret d’exercir el poder sobre les dones.

Els estralls del terratrèmol a l’Atles, al Marroc, o les inundacions a Líbia, són fenòmens naturals, tanmateix les seves causes socials, econòmiques i conseqüències són completament responsabilitat de l’especulació i depredació de la societat del gran capital. Les milers de persones mortes i ferides son l’altra cara d’uns negocis i poders desenfrenats. Tota la solidaritat és necessària, però el que resulta vital és un avenç a una societat comunal i socialista, una convivència humana que guareixi la natura.

Emma Igual, cooperant i directora de l’ONG Road to Relief, va ser assassinada el passat diumenge per un atac rus,
entre Sloviansk i Ivanivske (al Donetsk, prop Dombàs). La guerra d’invasió russa prossegueix la seva destrucció infernal. Persones i pobles resulten sotmesos al veredicte mortífer de les armes dels imperis. Una Europa lliure i en pau, des dels Urals a l’Atlàntic, no forma part de la transició dins les crisis de la globalització. La veu treballadora necessita alçar-se per defensar totes les opressions i militarisme amb la bandera revolucionària i socialista. L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà molt ben rebuda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729.
14 de setembre de 2023

De la Carta de L’Aurora.

No hay comentarios:

Publicar un comentario