Fallida

La investidura fallida de Feijóo ha mostrat un tarannà d’òpera bufa. El PP no ha estat capaç de presentar un projecte per a la dreta espanyola, ni per resoldre la crisi del règim i de l’Estat, encara menys el conflicte de llibertats i sobirania amb Catalunya. Feijóo s’ha fet carn i ungla de la transició i del bipartidisme monàrquic. En canvi ha blanquejat a la ultradreta de Vox, mentre exposava unes propostes demagògiques o involucionistes. El PP no ha aconseguit els vots suficients, ni amb Vox, per esdevenir president del govern. No ha guanyat el govern, l’ha perdut, si més no de moment. L’amnistia ha emergit com a pedra de toc per a la investidura i constituir govern. La degradació social i industrial són un altre factor que es contraposa als privilegis i a la corrupció caciquil. La crisi econòmica i social general es dóna la ma, en la lluita política, amb l’anhel de dret d’autodeterminació i referèndum, així com una alternativa de processos constituents republicans.

Les esquerres no s’han atrevit, o no han sabut, denunciar el significat dels cants de sirena involucionistes i demagògics del candidat del PP. Les imposicions de Brussel·les, les exigències de la gran patronal i dels bancs, la reacció continua del propi Estat, ofeguen els drets, els serveis públics, i fins i tot els projectes d’alternativa social, lliure i republicana.  

Ha estat EH Bildu, Mertxe Aizpurura, qui ha posat el dit a les xacres del règim. Ho ha fet amb el concepte d’una transició real, pactada i compromesa amb les aspiracions dels pobles, on els drets socials i nacionals anessin agermanats. Ha reblat amb la defensa de les llibertats com a poble i com a classe, per assegurar un lapidari “cap oportunitat a la dreta, impulsarem una majoria plurinacional progressista”.

Els drets negats, prohibits i reprimits de Catalunya i d’Euskadi s’han constituït en el nucli dur de la incapacitat i fracàs del PP. La lluita segueix a les empreses, als carrers, als pobles i també en la seva expressió parlamentària.

Hi ha una fallida de la globalització en resoldre les multicrisis que provoca el predomini del capital financer, la depredació, parasitisme i avarícia dels senyors dels diners i dels mitjans de producció. És el Banc Mundial qui es preocupa i alerta en el seu Informe de setembre: “El risc d’una recessió mundial el 2023 augmenta enmig d’alces simultànies de les tasses d’interès”... “el món podria estar avançant poc a poc cap una recessió mundial el 2023 i una sèrie de crisis financeres en els mercats emergents i les economies en desenvolupament que els hi podrien causar danys duradors”... “El creixement mundial s’està desaccelerant de manera abrupta, i és probable que es produeixi una major desacceleració a mida que més països entrin en recessió”... “l’economia mundial es troba ara en el seu retrocés més pronunciat, després d’una recuperació posterior a una recessió, des de 1970”.

A l’anterior carta fèiem esment de l’homenatge a Joaquim Maurín i Julià. Va haver-hi unes errades històriques en la composició de les organitzacions que Maurín va impulsar i contribuí a fundar. Restablim avui el que és correcta:  Maurín, va ser secretari general de la CNT, fundador de la Federació Comunista Catalano-Balear, li seguí el BOC (Bloc Obrer i Camperol) amb el PCC (Partit Comunista Català), finalment del POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista) amb l’Esquerra Comunista i Andreu Nin. Les Jornades ‘Joaquín Maurín: una historia del siglo XX’, seran del 29 de setembre a l’1 d’octubre a Saragossa, Osca i Bonansa.

Us convidem a compartir la “Presentació del llibre SinMuro. Escritos de un revolucionario”, d’Arturo Van den Eynde “Aníbal Ramos”. És un homenatge en el 20è aniversari de la mort del militant comunista internacionalista. El dissabte 14 d’octubre, a les 18 h, a l’Espai Veïnal Calabria 66, Barcelona. Ho organitza la Fundació Socialisme sense fronteres (FSSF). 28 de setembre de 2023

De la Carta de L’Aurora.