L’acord entre el govern de la Generalitat (JxCat, ERC) i
CatComú en la fiscalitat és un modest pas que facilita l’aprovació dels
Pressupostos 2020. El fet d’incrementar una mica els ingressos amb diners de
l’1,5 % de la població que més en te és una bona mesura política. Ara bé, el fonamental
és que les despeses s’encaminin a revertir les retallades que malmeten serveix
públics bàsics i drets universals.
Si be va ser el govern tripartit -liderat pel PSC, amb ERC i ICV-EUiA-
qui va encetar les retallades, les mesures procedien de les imposicions de la
UE i del govern estatal del PSOE, encoratjades i votades per CiU al Congrés. Tanmateix
va ser amb el govern de Mas de CiU, a finals de 2010, quan es fomentà l’escalada
retalladora i privatitzadora.
Les grans fortunes, empreses i bancs varen promoure les privatitzacions,
el rescat financer dels bancs, el desmantellament dels serveis públics i gravar
els impostos en les rendes més baixes, mentre es forçava la disminució dels
sous i s’incrementava acceleradament la precarització i la pobresa.
 |
| Marea pensionista. Foto Kaosenlared. |
Com és que poden dedicar milers de milions d’euros pels bancs però no
n’hi hagin pels serveis públics de la immensa majoria de la població? Sobretot
per la natura i funció de l’Estat i els governs que es preocupen de defensar i
gestionar els interessos de les minories econòmiques ultra poderoses.
De fet el canvi fiscal afecta a Successions, IRPF i mediambiental.
La reforma en la fiscalitat, tot i ser lleu i limitada, doncs no afecta a
les SICAV (Societat d’Inversió de Capital Variable, emprades per les grans
fortunes), ni a les SOCIMI (Societats Anònimes Cotitzades d’Inversió
Inmobiliaria, que operen en el Mercat alternatiu borsari diferent de l’IBEX35).
Som davant una conjunció astral. Per una banda aquest acord fiscal entre
PDECat i ERC com govern i CatComú es complementa amb la sintonia entre
l’Ajuntament de Barcelona (BComú, PSC) i ERC pel bon fi dels pressupostos de la
capital.
Per una altra, el PSOE i ECP depenen d’ERC per la investidura del
president estatal, car necessiten un Sí o una Abstenció del Grup republicà
ERC-Sobiranistes.
 |
| Continental a Rubí. |
En aquest context endimoniat és quan el PDECat es veu obligar a cedir i
acceptar canvis fiscal que gravin a l’1,5 % de la ciutadania més adinerada.
També cau el tabú, que s’esventava a CatComú, de cap acord ni foto amb el
PDECat i els del “3 %”.
La propaganda governamental, des de la vicepresidència d’ERC, assenyala
els criteris de "Progressivitat, fiscalitat verda y fiscalitat
justa". CatComú i ECP fan bandera de que es tracta d’una “fiscalitat justa
i verda” pels Pressupostos, un “mur contra les retallades”. Anem a pams, es
tracta de revertir-les Va bé recordar que una de les propostes del moviment
15-M del maig de 2011 fou l’eliminació de les SICAV.
També cal introduir en la conjunció astral, en que ERC apareix com eix
dels acords, que la capacitat fiscal de la Generalitat es limita al 15 % dels ingressos,
doncs només pot actuar en els impostos cedits o propis. Que farà ECP sobre el
govern estatal referent al 85 % restant?
Per completar el panorama la CUP assenyala que la majoria de propostes
adoptades eren seves, però denúncia que el govern hagi preferit un pacte amb
CatComú en comptes de la majoria independentista (JxCat, ERC, CUP).
El criteri de canvi en la
fiscalitat necessita aprofundir-se per bastir uns pressupostos que implementin
mesures polítiques de reversió de les retallades.
Les Marees
Pensionista, Blanca, la Comunitat educativa, la Renda garantida, l’emergència
feminista i climàtica, l’habitatge, els sectors socials, els de les cures i
unes condicions de treball que no davallin en la precarització, són les que han
de marcar les polítiques a fer. 19 de desembre de 2019
De
la Carta de L’Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario