El juny unes quantes persones,
de les que formem part de l’espai del Comú, ens vàrem plantejar la necessitat
d’una estratègia que permetés donar cos i perspectiva política al sentiment i
consciència ciutadana popular que de forma col·loquial s’ha anomenat “del 80%”.
Aquesta estratègia hauria de
ser inclusiva de les posicions que consideren la llibertats dels presos i
preses polítics i persones exiliades, que rebutgen la monarquia, són favorables
a la república i veuen convenient fer un referèndum que sigui efectiu, essent
favorables a la lliure decisió i al dret d’autodeterminació.
Va ser en la constitució de
Catalunya en Comú (8 de juliol de 2017), que va fer fortuna el concepte de
totes les sobiranies i poder decidir sobre qualsevol qüestió punyent que afectés
a la majoria de la ciutadania.
Les confluències hereves i
sorgides del moviment de les places de la radicalitat democràtica del 15-M,
sobretot expressada per Barcelona en Comú, va aconseguir aplegar amb l’ideari
del Comú a la mateixa BComú, Podem, ICV, EUiA, amplis sectors activistes del
Procés Constituent i Equo.
La concepció sobiranista de
ruptura constitucional amb el règim de 1978, defensora d’un procés constituent
d’una República a Catalunya, va fer bandera de la lliure decisió sobre els
diferents aspectes socials, feministes, municipalistes i ecològics, mentre
impulsava com a proposta central per afrontar la crisi política nacional entre
l’Estat i Catalunya, que a voltes es titlla de territorial, la realització d’un
referèndum.
El moviment del Comú, sobre la
base conceptual de les sobiranies, des de la tradició republicana d’un
federalisme de lliure decisió i adhesió, respectuós de la decisió popular
catalana que tenia l’última paraula de la legitimitat sobirania amb l’exercici
del vot, va conviure amb la potent mobilització que esclatà el 2010 per la
sobirania, l’estat i la independència catalana.
El referèndum de l’1 d’octubre
de 2017, prohibit per l’Estat però efectuat per l’impuls i suport popular, va
aconseguir una participació de dos milions tres-centes mil persones. Tanmateix
l’èxit cabdal de les urnes, votació i decisió, no es va poder consumar amb la
proclamació republicana.
Mentre el règim monàrquic
constitucional aprofundia la seva crisi d’un contingut estructural, era capaç
de bloquejar i reprimir l’assalt independentista republicà català.
L’efecte a Catalunya ha estat
una polarització creixent que ha provocat una crisi i reorganització política
de tot el ventall sobiranista, inclòs l’independentisme d’esquerres i de
dretes. Els lideratges independentistes han quedat escapçats, empresonats. La
divisió política ha estat contrarestada per la pressió unitària del moviment
popular, però persisteix una dificultat extrema d’aconseguir una estratègia
unitària, una entesa bàsica i aliança política, una coordinació general.
Tota aquests evolució
s’entrecreua en que el lideratge del catalanisme dretà frena les possibilitats
d’un gran acord o pacte entre l’independentisme i les components sobiranistes
republicanes autodeterministes.
Som en una etapa de metabolització
de les lliçons de l’1 d’octubre de 2017. És l’hora d’aprendre dels èxits i dels
fracassos. L’acumulació de forces per nous embats també significa fer l’experiència
d’un lideratge de les esquerres independentistes i sobiranistes.
CatComú va entrar en davallada,
les expectatives generades es van esvair. És un argument suficient per girar la
mirada vers el conjunt del sobiranisme.
Entre juliol, agost i primers
de setembre, vàrem compartir la necessitat d’obrir un diàleg franc entre les
organitzacions polítiques, entitats, moviments i persones d’adscripció
sobiranista i republicana; també es va compartir amb els sindicats, com a
factors vitals de la societat treballadora.
El resultat d’aquest treball de
camp va concloure amb una auto-convocatòria de vint-i-tres actors de la
Convenció republicana del sobiranisme progressista pel dissabte 14 de desembre,
al campus Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra. Finalment seran gairebé
trenta entitats i partits els que compartiran reflexió i diàleg col·lectiu.
La diversitat del sobiranisme
estarà representada en vint-i-quatre ponències, sis moderacions i sis
relatories. La Convenció 14 D enceta una experiència inèdita que contribuirà a
fomentar una estratègia unitària republicana.
L’equip impulsor (les 23
entitats) de la Convenció 14 D ha elaborat un Manifest que vertebra el diàleg,
que conclou com propostes:
“1. Només l’exercici del dret
d’autodeterminació podrà canalitzar democràticament els desitjos de justícia i
llibertat que anhela la majoria de la societat catalana. Ens marquem com a
perspectiva la construcció de la República Catalana sobirana, social i
democràtica, per via democràtica no-violenta, en el marc d’una relació fraterna
amb el conjunt de pobles d’Espanya i d’Europa.
2. Establir un diàleg franc entre les
diferents organitzacions del sobiranisme republicà català, obert al conjunt de
les organitzacions republicanes dels diferents pobles de l’Estat, per cercar
estratègies conjuntes emancipadores dels pobles i la gent treballadora, enfront
del règim monàrquic. Expressem també la voluntat d’enfortir la cooperació i la
coordinació amb d’altres territoris amb qui compartim llengua, cultura i
història. Ens comprometem a promoure aquest diàleg, el manifest i les
conclusions de la Convenció 14D arreu de Catalunya i fora d’ella, convocar
noves sessions de la Convenció a la primavera i defensar els objectius
d’Amnistia, Autodeterminació i República.”
La Convenció 14 D es
desenvoluparà en el matí i la tarda endreçada entorn a tres eixos: Llibertats republicanes, Drets
universals i Estratègia unitària republicana.
Esbrinar i participar en el
diàleg de la Convenció 14 D està a l’abast de tothom que tingui quelcom a
exposar.
A la web ‘Convencio14D.cat’ hi
ha el Manifest, els eixos, ponents i metodologia a emprar.
Anima’t i inscriu-te al web ‘Convencio14D.cat’
pel diàleg del sobiranisme republicà. 6 de desembre
de 2019
Del Butlletí de la Fundació L’Alternativa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario