Fora, fora del tot

Vaga feminista 8 M.

No hi ha ni un pam de net entorn la trama Gürtel del PP. La sentència posa en entredit la credibilitat del testimoniatge del president del govern estatal. Mariano Rajoy addueix que no s’ha condemnat el govern, per no assumir responsabilitats. Hi ha la moció de censura presentada per Pedro Sánchez, PSOE, pendent d’aconseguir els suports necessaris. D’una o altra manera Rajoy ja ha perdut. La gangrena de la corrupció estatal i la regressió democràtica seguirà però d’altres maneres.

Els Pressupostos Generals de l’Estat del PP són vigents, aprovats amb els vots fronterers del PNB. El mateix PNB que bescanvia quota financera per trair la seva pròpia oposició al 155 contra Catalunya; el partit d’un govern basc que mira a una altra banda de la negativa estatal a acostar els presos a la seva terra, o que exigeix que no es toquin els Pressupostos neoliberals a mida de la UE, ni que es convoquin eleccions.

Deu mesos en funcions va consumir Rajoy per ser investit president. Unidos Podemos i el PSOE no van aconseguir presentar una alternativa creïble per formar govern. Ciutadans va contribuir a desbloquejar la presidència donant els vots que necessitava Rajoy, junt amb Coalició Canaria i l’abstenció del PSOE.

Rebel·lia pensionista.

La legislatura d’un govern en minoria ha resultat convulsa. Les seves fites són aclucar els ulls i cera per a l’oïda.

Rajoy ha desencadenat un nou estadi en el clam de les dones, que han situat un escenari impressionant de drets de gran alçada de mires; Una marea imponent pensionista s’ha revoltat; La pobresa s’incrementa ineluctable així com el Deute; Els drets democràtiques s’escapcen i retrocedeixen amb la Llei mordassa; Esclata l’encobriment de la corrupció; Les lleis Montoro asfixien els Municipis i restringeixen les polítiques socials; en fi, el xoc agressiu contra l’1 d’octubre i el vot a Catalunya, l’empresonament i exili del govern, la intervenció econòmica i el 155, porten a una situació de terra cremada per a la democràcia.

Ciutadans esperona l’espanyolisme unionista anti català, anima a les mesures antidemocràtiques, mentre s’ofereix a les classes dirigents del poder econòmic i estatal per fer unes polítiques ben de dretes i de la UE, amb un vernís de regeneració respecte a la corrupció.

Diada 11 S republicà.

No hi haurà estabilitat ni regeneració, ni si s’imposa el panorama de tambors electorals. És el conjunt de l’estat el que està gangrenat.

L’Estat pot encara imposar el veto a president i govern de la Generalitat. Però el règim constitucional de 1978 no te capacitat per fer front a les demandes de drets i serveis universals del 8-M feminista, no pot resoldre les necessitats vitals dels municipis, ni pot resoldre les demandes de les classes treballadores.

L’opció republicana, de lliure decisió sobre tot, pugna per obrir camí des de Catalunya. En contingut de futur de llibertats i en metodologia massiva de mobilització, l’1 d’octubre és una llum viva que il·lumina el camí a fer. 31 de maig 2018

De la Carta de L’Aurora.

Esperpent governamental

Mariano Rajoy, president del govern estatal espanyol bloca la presa de possessió del govern nomenat pel president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra. La unilateralitat estatal, basada en l’article 155, conxorxada entre el PP, Ciutadans i PSOE-PSC, lamina l’Autonomia catalana i per extensió mina els drets i llibertats a l’Estat.

Després d’imposar les eleccions del 21-D i perdre-les, Rajoy ha vetat a tres candidats presidencials en cinc mesos. Ara, la raó adduïda per impedir el govern és el nomenament de dues persones empresonades preventivament i altres dues exiliades, totes elles amb els drets civils en regla mentre no hi hagi judici i condemna en ferm.

L’article 155 ha servit per destituir un president i un govern escollits legítima i legalment. El mateix article s’empra per condicionar el nou president i govern. De fet, el mateix 155, que estableix que s’aixecarà l’execució quan es formi govern, serveix ara per perpetuar la imposició estatal; val a dir per forçar el desgovern a Catalunya: la direcció legal és des de Madrid (com a la dictadura franquista).

Corol·lari: O es fa un govern digerible per M. Rajoy, A. Rivera i P. Sánchez o segueix l’esmentat 155. Un esperpent polític i jurídic.

La mesura estatal és una nova provocació política contra el Parlament i el poble de Catalunya. Alhora mostra la parcialitat i manca de rigor democràtic del règim de l’ordre constitucional de 1978. Ni diàleg ni bilateralitat. Ni llibertats democràtiques ni sobirania. Ni Estatut ni República. Política trilera.

L’envit és enrevessat. Som dins una espirals de contrasentits que aboquen a un retrocés general dels drets i llibertats sinó hi ha una ruptura democràtica sobirana republicana. Les equidistàncies són somnis de focs d’encenalls.

Des de L’Aurora hem considerat un desencert simptomàtic l’elecció de Quim Torra com a president, per part de la majoria independentista. Hem compartit lo desavinent que representa el nomenament d’un govern amb una ínfima minoria de dones, malgrat l’imponent esclat de la vaga feminista 8-M. Hem escoltat grans promeses socials però sense cap concreció de com realitzar-les. Seguim amb la convicció de que la crisi nacional democràtica republicana te a veure amb obrir camí social d’hegemonia d’esquerres.

Tot això no esvaeix que cal enfrontar-se a l’arbitrarietat unilateral estatal que perverteix el resultat de les eleccions imposades del 21-D.

La provocació no rau en nomenar consellers i conselleres ‘que no toquen’ segons els senyors del bloc 155, sinó precisament en impedir la seva presa de possessió.

El raper Valtonyc s’ha hagut d’exiliar per no ser empresonat; L’ex ministre Zaplana és detingut junt amb altres prohoms del PP per la corrupció que assetja a M. Rajoy; Els Pressupostos Generals de l’Estat depenen del vot del PNB; Aquest règim no n’encerta ni una, no és sostenible.

És una necessitat de salut cívica establir les condicions per un procés constituent de llibertats democràtics, sobirà, que permeti derogar les imposicions, la repressió, la intervenció, empresonaments i exilis, social, municipalista, inclusiu de la pluralitat i convivència nacional, republicà, fratern amb els pobles i esquerres i demòcrates estatals i europeus. 24 de maig 2018

De la Carta de L’Aurora.

Corrupció i manca de credibilitat a dojo

La sentència sobre la trama Gurtel és demolidora. Es tracta de corrupció a dojo d’alt standing, de la que s’ha beneficiat el PP, amb una apreciació que enfanga la credibilitat del president del govern M. Rajoy.  

El PP és un niu de comissionistes i depredadors que parasiten l’estat, les autonomies i els municipis. De dalt a baix. Resulta què és una sentència judicial qui ho documenta. En un Estat on la judicatura és mesella amb el poder econòmic i polític.

La gangrena del PP, ni és cosa de quinze casos aïllats, com en fa gala Rajoy, ni només es limita al PP. La font de la gangrena és el propi Estat.

I d’aquesta malaltia estatal incurable no se’n lliure ni l’autonomia de Catalunya. La corrupció ha estat una trama recurrent a la història de Convergència, inclòs ha contaminat a ajuntaments engolint a sectors socialistes.

La sentència es notifica un dia després de l’aprovació dels Pressupostos Generals de l’estat. Difícil sigui una pura casualitat. El mateix dia hi ha una macro operatiu judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya. Curiosa coincidència, que tampoc en fa pas la sensació de ser-ne.

Aquesta setmana el president del govern estatal, M. Rajoy, amb l’aval de Pedro Sánchez i Albert Rivera, està bloquejant en nom de l’article 155 la constitució del govern català de Quim Torra. Un 155 que oficialment, segons la resolució del Senat, es derogaria quan hi hagi la presa de possessió dels consellers i les tres conselleres. El mateix 155 s’empra per obligar a destituir el govern, empresonar i exiliar els seus membres, obligar a fer eleccions i nou govern i, alhora, per impedir alguns presidenciables i fer el govern.

Els mandataris de la pell de brau tenen capacitat per l’esperpent polític, mentre s’embutxaquen sobres sucosos.

La democràcia constitucional monàrquica beu d’un substrat de neo-democràcia orgànica franquista i joseantoniana.

El raper Valtonyc ha hagut, en aquesta setmana, d’exiliar-se per evitar que la justícia que persegueix, nega i prohibeix la llibertat d’expressió, el tanqués a la presó per uns versos del seu art punyent i mordaç.

El regne no te capacitat per resoldre els problemes econòmics, socials, polítics i democràtics, com tampoc els drets i serveis universals, ni l’emergent exigència republicana nacional catalana. Però sí disposa encara d’avals i trinxeres on ajornar un esfondrament, tard o d’hora inevitable.

Entre els principals que vetllen per aquest Estat i règim 155 hi tenim la Unió Europea, els grans poders econòmics espanyols i catalans, la Judicatura i les Forces Armades, l’alta burocràcia estatal.

Abans d’ahir va ser el PNB qui va fer un exercici de cinisme al Congrés per donar el seu suport de vot decisiu als PGE, per tant a M. Rajoy i el govern del PP. El PNB va desdir-se de votar en contra els pressupostos estatals si havia l’aplicació del 155 a Catalunya, amb la predicció de que aquest 155 anava a retirar-se immediatament.

Les molles pel Concert basc són lo suficient sucoses com per abandonar la concreció de l’apropament dels presos i preses polítiques al País Basc, fer ulls clucs de la regressió general en els drets i llibertats democràtiques, obviar la prohibició a exercir el dret a decidir, i permetre la continuïtat de la mordassa que pretén ofegar la nació catalana.

Tanmateix no hi ha molles suficients per frenar el reclam republicà català. Cada dia que perviu aquest règim nefast, s’alimenta la regeneració reaccionaria de Ciutadans i es profunditza l’escletxa entre Catalunya i l’Estat.

L’aturador al desgavell democràtic i de corrupció estatal rau en la mobilització des de dins el cor de cada poble.

Aquest règim ni és sostenible ni es pot aprofitar per les necessitats de la població treballadora. El futur democràtic va de la mà de les llibertats, drets, serveis universals i construcció republicana.

Incertesa del relat entorn l’emancipació catalana

La neollengua orwelliana de la magnífica ‘1984’ s’incrusta en la realitat viva fins aparèixer com el relat dels fets. 

L’agnòstic Bertrand Russell, mestre de les matemàtiques i de la lògica, feu de la incertesa dels mots i del coneixement un criteri racional del pensament del s XX, tindria molt a dir dels relats nihilistes i tergiversadors que es promouen per Espanya i Catalunya.

O Friedrich Engels, dialèctic materialista, autor de la ‘Filosofia de la Naturalesa’, podria disseccionar fets, realitats, relat i tendències profundes socials que determinen les perspectives.

En la fixació del relat hi entra la reformabilitat o ireformabilitat d’Espanya. Hi ha una confusió en part naïf, en part deliberada. És clar que es pot reformar Espanya. És clar que la població espanyola no és per naturalesa feixista, ni antidemocràtica, ni molt menys gandula. I paràsit ho és el capital financer i molt pròcer de les classes dominants, no les classes explotades ni les capes precàries.

Tanmateix cal referir-se a l’Estat, al règim i govern polític actual, instituïts per la Constitució espanyola de 1978, amb una correlació de forces tutelada per les FFAA. Carta magna que és el pas de la democràcia orgànica franquista a la democràcia coronada. El règim bipartidista monàrquic, centralista, es fonamenta en la unitat estatal nacional, mentre prohibeix la decisió de cada poble.

El règim i la Constitució 1978, la Monarquia, és obsolet i no ofereix cap indici de possibilitat de reforma. El blindatge institucional, el del poder econòmic i polític, ho fan irreformable. D’aquí ve la concepció de ruptura constitucional i política.

La Monarquia espanyola de la restauració borbònica no es pot reformar a estat republicà. Tampoc pot permetre una república a Catalunya.

L’1 d’octubre sorgeix d’aquesta contradicció. Hi ha una lluita pel relat. Si és un far a seguir, amb totes les correccions convenients, o si va ser un punt d’inflexió, un cant del cigne; si el moviment nacional sobiranista republicà ja no pot seguir avançant sinó que va en davallada. Si marca un canvi de perspectives, des de l’avenç democràtic republicà a la resistència a la repressió, considerada omnipotent de l’estat.

L’altre relat és que sobrevola un dret natural de la dreta catalana a liderar l’emancipació, malgrat la majoria d’esquerres existent. El corol·lari estableix que sense la dreta catalanista democràtica no hi ha prou força per la independència. El mite no te en compte que si la dreta, dita imprescindible, provoca l’aversió o neutralitat d’una part significativa de la població catalana, no hi ha unitat i força suficient per engendrar la república desitjada.

L’elecció de Quim Torra s’emmarca dins aquests interrogants i incerteses.

El moviment vol sobirania, república i independència, mentre el lideratge polític va disbauxat i esmaperdut. Convé una dosi de seny republicà a l’hora de confluir i forjar unes aliances suficients, polítiques, socials i municipalistes.

Del Butlletí electrònic d’EUiA.

Un president en situació d’excepció

La majoria independentista ha optat per escollir president i evitar noves eleccions. Quim Torra és d’un tarannà xenòfob, essencialista, independentista i republicà, disposa de poca sensibilitat social i per les aliances. És un tret al peu de l’independentisme que dificulta les condicions per una base àmplia democràtica i republicana.

Complerts els 7 mesos d’empresonament dels Jordi’s, s’obre una etapa amb el nou president que representa un gir dretà, on la resistència contra la repressió i les perspectives republicanes s’allunyen de les reivindicacions i les necessitats socials de la majoria ciutadana.

L’hegemonia de les esquerres queda postergada, malgrat això impliqui no aconseguir una majoria social suficient que permetés enfortir les perspectives des del potencial de mobilització i decisió del referèndum de l’1 d’octubre.

7 mesos de presos polítics.

L’Estat i Catalunya estan en situació d’excepció. La Generalitat intervinguda; article 155, el govern legítim destituït, empresonat i exiliat; les Lleis socials recents anul·lades pel TC, abans ho fou la reforma de l’Estatut.

L’excepcionalitat política condiciona una presidència transitòria, feble i de perspectives convulses, tant per la confrontació estatal amb el Bloc 155 (PP, Ciutadans, PSOE-PSC) com per la pressió ciutadana mobilitzada per la república.

Rajoy (PP) y Sánchez (PSOE) fan front unionista per sostenir la intervenció de la Generalitat, mentre amenacen al president escollit en una nova aplicació de l’article 155, això quan encara no s’ha derogat l’actual. Cap intenció hi ha d’anul·lar la presó preventiva o de permetre el retorn de les persones exiliades. Al contrari, Rivera (C’s) exigeix més ma dura i mantenir l’aplicació del 155. La recepta estatal és més repressió de drets per esclafar el conflicte.

El front antirepressiu i pels drets és de moment el més ampli, doncs inclou a l’independentisme, sobiranisme, sindicats i entitats civils com ANC, Òmnium i d’altres. Alhora cal establir el diàleg i les aliances adients per fer el camí democràtic i republicà.

L’Estat va fracassar en impedir l’1 d’octubre però ha aconseguit que no s’executés ni prosseguís la proclamació de la república. El lideratge independentista va frenar en sec la concreció de la ruptura política amb el règim estatal de 1978.

Enllaçar amb l’1 d’octubre, així com el 3-O, significa assimilar que superar el règim del 78 obsolet, comporta la ruptura política constitucional, frenar la regressió democràtica a l’Estat, i resoldre el clam nacional de sobirania, república i independència de Catalunya.

Una nova estratègia d’avenç democràtic i nacional ha de ser de mobilització amplia popular, per tant promoure una aliança entre sobiranistes i independentistes, fraterna amb els pobles i les esquerres estatals. Un procés constituent republicà des de cada poble necessita incloure de manera natural els diferents sentiments de pertinença, llengües i, sobretot, les reivindicacions socials més necessitades. 17 de maig 2018

De la Carta de L’Aurora.

Setze de maig feminista: Pacte d’Estat i Violència masclista

L’onada feminista crida a omplir els carrers de sana indignació; el motiu és per la sentència de La Manada junt a l’incompliment en els Pressupostos dels 200 M € del Pacte d’Estat contra la violència de gènere.

El 16 de maig, arreu de les capitals de l’Estat, la força de les dones inundarà els carrers i omplirà els sentiments del clam de justícia igualitària i dialògica. El lema: ‘Compromís = Pressupost. Contra les violències masclistes’.

El Manifest pel 16 de maig de la Plataforma 7N urgeix a ‘corregir les dèficits existents detectats a l’àmbit laborar, educatiu y de la salut’, sense ser exhaustives, per reclamar els recursos públics necessaris per l’inici del Programa d’inserció soci-laboral de les dones víctimes de violència de gènere.

Novembre feminista i la Plataforma unitària contra les violències de Gènere de Catalunya, han concretat la convocatòria catalana fent-se ressò de la magnífica acció de magnitud estatal.

CCOO i UGT, com varen fer l’1 de maig, criden a participar a les mobilitzacions del 16 de maig, doncs consideren ‘inacceptable que el govern desatengui el clamor de les dones i la ciutadania’, sobre els recursos suficients per tallar les violències masclistes’.

La sentència sobre La Manada, que de fet victimista la germana violada, està essent analitzada i contextualitzada amb decisió, fermesa i lucidesa. 

I ha un mar de dones que, com gotes d’aigua sense fi, expliquen les seves experiències esfereïdores, a l’aixopluc del hastag #cuentalo iniciat per Cristina Fallaràs. Crític ha obert una secció específica. Advocades, com Marisa Fernández i Laia Serra i moltes altres, estan diseccionant la sentència, les causes i les mesures a prendre per erradicar i resoldre aquesta nafra universal que manté sotmesa a la mitat de la població mundial.

El Parlament de Catalunya s’ha incorporat al clam feminista amb una precisa declaració (4 de maig). Tracta d’ ‘ignominiosa’ la sentència del tribunal de Pamplona, explica que ‘reforça la creença que les dones són sempre còmplices i, en el fons, responsables de la violència que pateixen’, expressa ‘el seu profund malestar i rebutja el tracte donat a la víctima’, titllant-la d’ ‘absolutament vergonyosa’ i de contribuir a ‘ mantenir l'estigmatització de les dones i a legitimar la violència contra elles’. La declaració conclou en que ‘considera necessària i imprescindible la formació en perspectiva de gènere del cos judicial’. 

Tothom és interpel·lat a participar aquest 16 de maig. Les noves condicions de futur es generen amb les propostes de drets i serveis universals que el moviment feminista està posant-hi veu, raons, il·lusió i fermesa.

Del Butlletí electrònic d’EUiA.

http://www.laindependent.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=7706%3Ahi-ha-alternatives&catid=206%3Aopinio-violencies&Itemid=250&lang=ca

http://www.pikaramagazine.com/2018/05/juicio-a-la-justicia-patriarcal/

https://directa.cat/actualitat/ferides-indignades-valentes

https://www.ara.cat/opinio/Laia-Serra-defensa-Manada_0_2010999073.html

https://plataforma7n.wordpress.com/2018/04/18/firmas-manifiesto-de-la-movilizacion-feminista-el-16-de-mayo-2018/

https://www.parlament.cat/web/activitat-parlamentaria/declaracions-institucionals/index.html?p_format=D&p_id=270302295

Criminalització per adoctrinament a l’Escola

L’Institut El Palau de Sant Andreu de la Barca és la punta de l’iceberg de la criminalització contra l’Escola pública catalana. Les nou persones docents denunciades per la Fiscalia per delicte d’odi són un cap de turc per castigar de forma exemplar el paper troncal que les escoles van tenir en la preparació i execució del referèndum de l’1 d’octubre.

N’hi ha d’altres com les de la Seu d’Urgell, l’Institut Lluís de Peguera de Manresa, la Montserrat i Vedruna a Barcelona. I n’hi haurà més.

L’entrevista de dimarts 8, d'alts càrrecs del Govern central amb guàrdies civils amb fills a l'Institut El Palau, a la seu de la Delegació del govern a Barcelona, obre una campanya de denúncies d’adoctrinament i atia l’odi contra el professorat. Però la concentració en defensa del personal treballador docent, convocada per CCOO, mostra que no els hi posarem fàcil.

Diferents organitzacions han constituït una Taula d'Emergència social docent, amb CGT, I-CSC,UGT, USTEC-STES (IAC), ADIC Ensenyament, ANC, Docents per la República. El compromís és per ‘defensar l'educació en els valors democràtics en la cultura de la pau i en l'esperit crític, com a pilars bàsics perquè els futurs ciutadans construeixin una societat justa, democràtica i participativa’. 

Després de la catarsi democràtica de l’1 d’octubre, la violència policial estatal desfermada va generar un estat de xoc sobretot en els nens i nenes,  l’alumnat més petit i adolescent. Les escoles van actuar arreu, el dia següent, en actes de reparació de greuges, de cura i de diàleg col·lectiu, per facilitar que l’alumnat, el professorat, pares i mares, situessin els valors de la pau, la convivència i les llibertats, com a troncals d’una educació critica i lliure.

L’Estat a través de la Fiscalia i el Ministeri d’Interior cerca totes les maneres de dividir, desmoralitzar i derrotar el moviment nacional català democràtic i republicà. Ciutadans ha atiat el foc posant-hi benzina al denunciar amb nom i cognoms els i les professores d’El Palau de Sant Andreu de la Barca.

Albert Rivera acusa al PP de condescendència enfront de l’independentisme. En la creuada anti catalana de Ciutadans, la immersió lingüística i l’Escola catalana, sobretot la pública, són un bastió a batre.

Déu n’hi do quina perspectiva! A  la memòria de la ciutadania demòcrata encara son  presents els llargs quaranta anys de prohibició del català, i de repressió de les idees,  a l’escola i a la cultura, per part de la dictadura franquista.

És de remarcar que l’atac frontal de l’Estat, la Judicatura i Ciutadans es centra en l’escola pública. L’escola privada, amb uns nivells de concertació molt elevats, queda apart. Per una part no van vertebrar la possibilitat d’allotjar urnes i votar l’1 d’octubre, per altra hi ha una connivència escandalosa dels poders polítics catalans i de la Generalitat en fomentar la concertació privada, mentre s’escanya l’escola pública i no s’assumeix els compromisos d’inversió pel seu desenvolupament-

Ciutadans brega per dividir i confrontar el poble treballador català segons la seva llengua o identitat, també en funció de la seva ètnia, religió i cultura. És l’exaltació d’un nacionalisme espanyol reaccionari, que nega les llibertats fonamentals, així com destructiu de la nació catalana i la seva convivència de pluralitat cultural i treballadora. Xenofòbia i tarannà dictatorial.

La unitat de les classes populars de Catalunya, en defensa del professorat d’El Palau i de l’escola pública, és un factor poderós de llibertat, sobirania i camí republicà. 10 de maig 2018

De la Carta de L’Aurora.

https://www.change.org/p/parlament-de-catalunya-manifest-de-mares-i-pares-de-l-ins-el-palau-de-sant-andreu-de-la-barca