16/9/16

Unitat, República i Referèndum


Les Marxes de l’11-S d’enguany han mostrat un gran vigor i entusiasme popular. La mobilització massiva ciutadana marca un tomb vers el clam sobirà republicanista i del dret a decidir amb un referèndum.

En el cinquè any consecutiu de mobilització massiva, les 5 Marxes descentralitzades a Lleida, Berga, Salt, Tarragona i Barcelona, han aconseguit que la causa catalana sigui transversal i inclusiva, que no vagi contra ningú i que vulgui el suport de tothom.
L’anhel de Catalunya es tracta d’una qüestió de democràcia, de sobirania i llibertats. La unitat ciutadana democràtica és vital per disposar de la força necessària i suficient per avançar en la via republicana.
Des de l’any 2010 la consciència majoritària ha transcorregut el camí des del “Som una nació, Volem decidir”, a “Independència, Nou Estat d’Europa”, fins l’actual “Avancem República Catalana”.
El Parlament ha girat cap al sobiranisme i a l’esquerra, impulsat per la majoria sobiranista i el motor de la mobilització independentista. Les eines populars promotores han resultat ser l’ANC, amb la col·laboració d’Òmnium.
La majoria parlamentaria de JxSí (PDC i ERC) amb la CUP, ha topat amb les prohibicions estatals, així com amb la dificultat d’establir les aliances decisives per liderar el conjunt social sobiranista.
La moció de confiança al president Puigdemont del PDC, o l’aprovació dels Pressupostos de la Generalitat, expressen que l’hegemonia de la dreta catalanista té els dies comptats. El PDC només pot seguir amb la presidència si li donen suport i vots tant ERC com la CUP.
Fins quan la confiança a un president de la dreta, en comptes de donar-la a un president de les esquerres? Fins quan uns pressupostos neoliberals dins les institucions autonòmiques estatals del Regne, amb les retallades imposades per Brussel·les? Fins quan s’ajornarà la ruptura democràtica amb la Constitució de 1978 i el Regne, des de la lliure decisió ciutadana?
La mobilització del diumenge 11-S va aflorar uns reptes i noves perspectives. “Sabem que sense lluita no hi ha conquesta. I això ja no ho atura ni Déu!... Volem escriure la història de la república catalana de tots. Això ho va començar el poble i és el poble qui ho acabarà... La república catalana es guanya a les urnes i es construeix al carrer!” (Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural).
Un altre fet cabdal ha estat l’encert complert de l’Ada Colau i “EnComú” en participar a les Marxes de la Diada Avancem República Catalana.
El moviment de les confluències “EnComú” enceta el desplegament del nou projecte polític. L’aspiració és per una hegemonia a la Catalunya industrial metropolitana, així com en el lideratge arreu del país.
El sentiment i punt de vista d’“EnComú” és un enfocament constituent de la sobirania i llibertats des de la lluita contra l’emergència social que ha quallat amb el “canvi municipalista”.
El desenvolupament d’“EnComú” obre les possibilitats per unes noves aliances entre les esquerres basades en el factor social i el fet democràtic republicanista.
Unes aliances entre les esquerres sobiranistes i independentistes que promoguin una entesa àmplia democràtica, transversal i unitària dels segments socials, moviments, entitats, organitzacions polítiques i sindicals... entorn d’aconseguir la decisió lliure i sobirana, vinculant, del poble de Catalunya.
De La Carta de L’Aurora.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada