11/9/16

La sobirania constituent, lliure i vinculant, és ruptura democràtica republicana

Avancem República Catalana.
La ciutadania mobilitzada i el Parlament volen sobirania que permeti decidir i establir les institucions a Catalunya.
L’Estat del Regne d’Espanya i la Constitució de 1978 neguen la sobirania catalana i el dret a l’autodeterminació, tant en els aspectes polítics nacionals com els econòmics, socials i culturals.
El govern estatal porta 9 mesos en funcions, amb una crisi política que no finalitza ni després d’una repetició electoral. Inclús s’aboquen a unes terceres eleccions per desempatar cap unes aliances que permetin investir un president i un govern.
A la Generalitat el govern de JxSí -l’aliança entre PDC/CDC i ERC- disposa de majoria parlamentària amb el suport de la CUP, però no avança en el seu Full de Ruta a la independència. El govern està pendent de la moció de confiança al president, Carles Puigdemont del PDC.
La Mesa del Parlament i la presidenta, Carme Forcadell, estan imputades amb amenaces d’inhabilitació a altres.
Les lleis autonòmiques del Regne entortolliguen cada passa per establir una legalitat catalana sobirana. A la llei de transitorietat jurídica li espera el mateix destí que a totes les altres. Prohibició pura i dura del Tribunal Constitucional, eficient braç polític de la inquisició reial i de la dreta nacional-espanyola.
La sobirania catalana deslligada d’una ruptura constituent resta despullada de sentit.
La força de la proposta referendatària de BComú i EnComúPodem sorgeix de la necessitat política en que la majoria immensa de la població pugui decidir. Però el seu sentit rupturista rau en que sigui lliure i vinculant, sigui amb acords o desacord (el més que moltíssim probable) amb l’Estat.
El debat sobre les virtuts o les desferres de la unilateralitat en els fets, tant de sobirania política com de les altres sobiranies i drets, és una fal·làcia. Tota lluita, tota rebel·lia, tota revolució, tot canvi profund econòmic, polític i social, ha estat, majoritàriament a la història, unilateral. El Poder mai ha volgut compartir que se’l controlés, ni que se li disminuís la capacitat, molt menys que se’l substituís o destruís per construir-ne un altre poder substancial diferent.
A EUiA hem assenyalat camí pioner amb l’estratègia política anomenada “Un Projecte Constituent a Catalunya”, amb el doble eix d’un nou subjecte polític i social català, així com per una  República catalana lliurement federada.
Aquesta proposta de sobirania republicana constituent, des del compromís social i democràtic de fons, és cabdal aportar-la a la configuració del moviment “Comú” que s’està gestant a Catalunya.
La manera de fer-ho és lo més franca, transparent i clara que es pugui entre l’activisme entusiasta i compromès “Comú”.
No és qüestió de negociacions a porta tancada, ni molt menys d’uns pocs partits, o de nuclis dirigents que sobretot veuen el món, i el futur immediat, segons la seva situació o circumstancies actuals quan no de les experiències, que tot i valuoses i necessàries, formen part d’un passat que no tornarà.
La sobirania implica la ruptura. Per això l’Ada Colau, amb BComú i EnComúPodem, també en Xavi Domènech, va a defensar el futur polític “Comú” a la Diada, inclòs a la manifestació “A punt: Avancem, República Catalana” convocada per l’ANC i Òmnium (veure el Comunicat de BComú).
Del Butlletí electrònic d’EUiA. 
Comunicat de BComú 

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada