17/9/16

Un nou partit de les confluències


Foto Adrià Costa.
Un nou espai polític agafa volada. El partit de les confluències “EnComú” des del canvi municipalista.
“Ara és el moment de fer un pas més perquè les confluències esdevinguin ja definitivament una nova força política catalana”*, expressa Xavier Domènech (En Comú Podem).
Aquesta embranzida la impulsa i avala la carismàtica Ada Colau, des de l’èxit que l’ha convertit en l’alcaldessa de Barcelona, junt amb els resultats inusitats d’En Comú Podem, guanyant per dues vegades consecutives les eleccions estatals a Catalunya.
Ada Colau situa a Xavier Domènech al davant de la marea de canvi perquè s’estengui a Catalunya.
Hi ha una necessitat política de superar “l’atzucac històric” en que Catalunya, i l’Estat, estan immersos.
La marea sobiranista per la independència, la ruptura generacional i democràtica del 15 M, l’anticatalanisme reaccionari de C’s, el canvi municipalista a Barcelona i les grans ciutats, els 9 mesos de govern estatal en funcions amb dues eleccions i unes terceres a la porta, davant la impossibilitat d’aliances per la investidura de Rajoy del PP, son l’arena d’on sorgeix el fenomen “EnComú”.
S’inclou en aquest context una majoria parlamentària (JxSí, CUP) i governamental (JxSí -PDC, ERC-) de la Generalitat que assumeix el clam ciutadà de sobirania, independència i república com si fora un embut. La majoria parlamentària, molt feble i contradictòria, està demorant la concreció dels fets cabdals de ruptura sobirana constituent. L’Estat ho prohibeix i impedeix, això ja ho sabia tothom.
El que és el fre més vital de la majoria parlamentària, te a veure en que un parlament i una majoria de les esquerres hagin de sostenir una presidència i unes polítiques troncals de les dretes, ni que siguin la dreta catalanista.
PCD, ERC, CUP i socialistes incrustats, no aconsegueixen teixir les aliances adients per cristal·litzar una entesa democràtica unitària sobirana potent d’ampla majoria, diguem del 70 al 80 %.
Aquí rau l’efecte de l’embut. La massa social ciutadana mobilitzada resta frenada i col·lapsada pel processisme de partits, parlament i govern. El lideratge presidencial de la dreta catalanista és feble. Puigdemont i el PDC difícilment poden liderar una majoritària, necessària i suficient marea democràtica sobiranista que aconsegueixi les llibertats que clama el poble de Catalunya.
Es nota la necessitat d’un canvi de paradigma. Si es teoritza que sense la dreta catalanista no pot haver-hi ruptura per decidir i de nou Estat sobirà, cal acceptar d’una vegada que sense la població unida i unes esquerres convençudes i compreses, el camí es fa feixuc i etern.
“EnComú” precisament aporta la possibilitat del canvi necessari. Capacitat i proposta d’aliances sobiranistes i democràtiques i socials que permetin que el conjunt sobiranista del país lideri amb força una sobirania constituent, lliure, democràtica i rupturista.
Les Marxes de la Diada d’enguany han establert prou clar la política per les aliances i superar l’embut: Avancem República Catalana i Referèndum.
El desenvolupament del nou partit “EnComú” ha d’ “aconseguir aglutinar les demandes socials, nacionals i democràtiques que són majoritàries i transversals al poble català... un procés que hauria de culminar en no més de mig any, amb una gran convenció constituent com a moment fundacional” (Xavier Domènech).
La Diada promou un tomb republicanista sobirà. “EnComú” forma part d’aquesta marea ciutadana disposada a forjar país, amb hegemonia d’esquerres, per la prevalença de les necessitats i drets socials.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada