11/2/16

Municipalisme ètic arreu


Fer possible l’impossible” s’ha convertit en lema al·legòric del canvi municipalista En Comú de les confluències i les Marees. 
Gerardo Pisarello ho ha emprat a DiEM, mentre feia bandera de les ciutats rebels i depromoure l’economia cooperativa.
Colau i Pisarello han explicat fa poc que l’Ajuntament de Barcelona estableix prioritzar la satisfacció de les necessitats i no el lucre. Amb aquest esperit les empreses ètiques es vol que gaudeixin de prioritat en la contractació municipal. En altres moments també s’ha esmentat la necessitat de revertir les privatitzacions, com en el tema cabdal de l’aigua i molts altres serveis.  
La solidaritat, el suport mutu i la lluita col·lectiva donen resultats”, piula Lucia Martín, d’En Comú Podem, tot demanant la llibertat dels “Titiriteros”.
Aina Vidal (ECP) propaga per les xarxes que “Els homes i dones que lluiten pels seus drets no són delinqüents, són ciutadans exemplars”, per defensar la lluita sindicalista d’Airbus.  
Joan Josep Nuet, de Catalunya Sí que es pot, ha difós que la #VagaNoÉsDelicte, dins l’exitosa campanya #Los8DeAirbus. El valor d’En Comú i de l’alcaldessa Ada Colau rau en l’esforç per situar molts d’aquests elements bàsics com a principis ètics del tarannà i bon fer En Comú. Aquesta concepció política ètica té més en compte el conjunt de la ciutadania, l’ús públic, que el profit particular d’una part, val a dir l’ús i el benefici privat del bé públic. La coherència i la credibilitat d’En Comú necessita estendre el municipalisme ètic al gruix de la ciutat, dels seus barris i de les seves empreses. No si val canviar l’ètica si es tracta de les empreses públiques o de les grans empreses de capital privat. En el cas del serveis públics en general, o del transport en particular, com resulta en el Metro, com pot passar a les escoles, als hospitals, a la mateixa administració, però també a totes les empreses privades que es dediquen a serveis a la ciutat, sembla com si hi hagués una contradicció entre les necessitats ciutadanes i les condicions laborals existents. El principi ètic municipalista ha d’assumir que per un millor servei cal una bona qualitat de treball, així com d’infraestructures, tecnologia, formació i manteniment. Convé agafar el brau per les banyes per introduir el canvi del municipalisme ètic a les empreses públiques municipals, entre elles el Metro.  Parafrasejant a Ada Colau en el moviment pan europeu, a DiEM, Barcelona pot ser Barcelona si la posem a mans de la seva gent.
De la Carta de L’Aurora.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada