El Parlament va formar la setmana anterior una Comissió
parlamentària d’estudi sobre el procés constituent en la que CSQEP ha decidit
participar-hi. És un bon pas per tractar com concretar l’anhel del poble de
Catalunya mobilitzat.
Una de les qüestions a resoldre és combinar el motor popular
mobilitzat de la demanda de llibertat, sobirania, independència i república
catalana, amb les diferents propostes existents. Val a dir, com s’exerceix el
dret a decidir per part de la ciutadania catalana.
Hi ha la idea de la
Declaració Unilateral d’Independència, la d’un Referèndum al concloure
el procés per ratificar la nova Constitució de Catalunya, la Declaració
d’Intencions d’Independència de la portaveu governamental Neus Munté de CDC i
JxSí, un Referèndum pactat o acordat i no supeditat ni subordinat amb l’Estat
per part de CSQEP, la concepció rupturista democràtica del procés constituent
que inclou un referèndum d’En Comú Podem.
Convé posar fil a l’agulla per aclarir quin és el full de
ruta concret. La situació d’inestabilitat governamental i aires de noves
eleccions a l’Estat, permet un marge de flexibilitat que el moviment ciutadà i
parlamentari per la sobirania convindria aprofités.
Aquesta setmana el Parlament ha aprovat una pròrroga als
Pressupostos de la Generalitat. L’argument és per disposar de temps per uns
nous Pressupostos. La realitat és que la base material de la política i
directrius del nou govern és continuista de les retallades pressupostàries
autonomistes, llastrada per l’any transcorregut que deteriora a pitjor per a la
població i pel país.
La pròrroga pressupostària és un fracàs inicial de la
inestabilitat parlamentària que sustenta el govern híbrid, de cohabitació dreta
esquerra entre CDC i ERC. La CUP no ha pogut, ni volgut, assumir uns
pressupostos lluny d’afrontar l’emergència social amb un pla de xoc.
El govern ha de fer mans i panys per ampliar les engrunes
financeres i econòmiques destinades als conceptes socials. L’òptica de les
necessitats de la població treballadora ha d’introduir-se en els Pressupostos.
És palès que amb els mateixos paràmetres dels governs anteriors no es pot
ampliar el suport social ciutadà. En això es juga la superació del marc
institucional autonòmic de la Constitució de 1978 per iniciar un procés de
ruptura constituent d’una república catalana.
Al dia següent de la prorroga esmentada, JxSí i la CUP van
presentar les sol·licituds per tramitar, a través de ponències, l’elaboració de
tres lleis: de l’Administració Tributària, Règim Jurídic i Protecció Social
Catalana.
Són tres normes que poden donar el to de si s’enceta el
procés constituent de desconnexió o entrem en un bucle processiste, a imatge maldestre
i patètica de la magnífica Història interminable de Michael Ende (de l’any 1979).
El govern dreta-esquerra JxSí és deutor d’un sí guanyador
amb un 48 % insuficient, tot incloure la CUP. Les esquerres han de pensar en
moure fitxa per superar l’empremta CDC del llast i el bloqueig de la dreta.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario