8/2/16

Pròrroga Pressupostos autonòmics


Els desitjos, voluntats i intencions del govern Puigdemont-Junqueras, enceta fets de post-27 S i 20 D.
El Parlament va formar la setmana anterior una Comissió parlamentària d’estudi sobre el procés constituent en la que CSQEP ha decidit participar-hi. És un bon pas per tractar com concretar l’anhel del poble de Catalunya mobilitzat.
Una de les qüestions a resoldre és combinar el motor popular mobilitzat de la demanda de llibertat, sobirania, independència i república catalana, amb les diferents propostes existents. Val a dir, com s’exerceix el dret a decidir per part de la ciutadania catalana.
Hi ha la idea de la  Declaració Unilateral d’Independència, la d’un Referèndum al concloure el procés per ratificar la nova Constitució de Catalunya, la Declaració d’Intencions d’Independència de la portaveu governamental Neus Munté de CDC i JxSí, un Referèndum pactat o acordat i no supeditat ni subordinat amb l’Estat per part de CSQEP, la concepció rupturista democràtica del procés constituent que inclou un referèndum d’En Comú Podem.
Convé posar fil a l’agulla per aclarir quin és el full de ruta concret. La situació d’inestabilitat governamental i aires de noves eleccions a l’Estat, permet un marge de flexibilitat que el moviment ciutadà i parlamentari per la sobirania convindria aprofités.
Aquesta setmana el Parlament ha aprovat una pròrroga als Pressupostos de la Generalitat. L’argument és per disposar de temps per uns nous Pressupostos. La realitat és que la base material de la política i directrius del nou govern és continuista de les retallades pressupostàries autonomistes, llastrada per l’any transcorregut que deteriora a pitjor per a la població i pel país.
La pròrroga pressupostària és un fracàs inicial de la inestabilitat parlamentària que sustenta el govern híbrid, de cohabitació dreta esquerra entre CDC i ERC. La CUP no ha pogut, ni volgut, assumir uns pressupostos lluny d’afrontar l’emergència social amb un pla de xoc.
El govern ha de fer mans i panys per ampliar les engrunes financeres i econòmiques destinades als conceptes socials. L’òptica de les necessitats de la població treballadora ha d’introduir-se en els Pressupostos. És palès que amb els mateixos paràmetres dels governs anteriors no es pot ampliar el suport social ciutadà. En això es juga la superació del marc institucional autonòmic de la Constitució de 1978 per iniciar un procés de ruptura constituent d’una república catalana.
Al dia següent de la prorroga esmentada, JxSí i la CUP van presentar les sol·licituds per tramitar, a través de ponències, l’elaboració de tres lleis: de l’Administració Tributària, Règim Jurídic i Protecció Social Catalana.
Són tres normes que poden donar el to de si s’enceta el procés constituent de desconnexió o entrem en un bucle processiste, a imatge maldestre i patètica de la magnífica Història interminable de Michael Ende (de l’any 1979).
El govern dreta-esquerra JxSí és deutor d’un sí guanyador amb un 48 % insuficient, tot incloure la CUP. Les esquerres han de pensar en moure fitxa per superar l’empremta CDC del llast i el bloqueig de la dreta.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada