Arenys de Mar va ser el municipi pioner. Va semblar que s'obria la caixa dels trons. Potser s'esquarteraria l'estat amb una consulta no vinculant? El govern de l'estat va emprar una forta dosis de propaganda anatemitzant aquest exercici de democràcia ciutadana, va intentar impedir-ho judicialment, va estigmatitzar els promotors i al consistori que ho permetia, va estendre pors vers la independència i el separatisme.
ICV va mantenir el pols i la defensa d'aquesta consulta. Per tant ara la coalició estem amb bona situació per encarar les properes iniciatives consultives.
L'esquerra treballadora, transformadora i alternativa, hem de ser la primera interessada en la innovació en els mètodes de la democràcia més propera a la població i per tant a la gent treballadora.
El més important és aconseguir el dret a fer-les, aquestes i altres consultes, fomentar l'interès i la participació en els afer públics que ens impliquen a tothom.
Les consultes o els referèndums o diferents models electius; hauríem de posar-hi la banya per convertir-los en l'imaginari popular com un mitjà quotidià, que permeti superar l'anquilosament i desinterès d'unes eleccions cada quatre anys. Haurien de formar part dels drets fonamentals, per tant de la Constitució i de l'Estatut, amb capacitat vinculant i normativa.
Hi ha gent d'esquerres temorenques que, fent gala d'una gran miopia i de poca volada, es fan ressò de tots els dimonis i perills que poden escampar el que la voluntat popular disposi de vials per expressar-se i per aconseguir drets i llibertats. No és el cas per una esquerra alternativa, que pot enfocar cada cas des del punt de vista de la gent treballadora, i per tant amb molta millor perspectiva que d'altres segments socials i polítics.
Hi ha qui s'esvera i surt de polleguera perquè a la pregunta consultiva pugui sortir, com va ser el cas d'Arenys, i ara del Pla de l'Estany, l'assumpte d'independència sí o no. Quan el problema no es tant la pregunta en sí, sinó la situació política (ja veiem el Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, o el greuge constant amb la llengua). L'assumpte principal és la participació ciutadana, la del jovent, i serà la població qui ha de respondre i decidir. Cada força política pot proposar i defensar el què millor consideri.
L'esdeveniment d'Arenys va resultar ben pacífic i cívic, malgrat l'estol de grups feixistes que anaven a salvaguardar la pàtria espanyola. La "unidad de destino en lo universal" que era, i és, Espanya segons l' ideòleg falangista José Antonio Primo de Rivera; concepció adoptada i imposada pel règim de Franco durant tota la dictadura. Formava part dels estudis obligatoris del "Espíritu nacional" de tota persona de 12 a 14 anys.
Del Butlletí EUiA.
bufff
ResponderEliminarprimer de tot es arenys de munt....
lo segundo es que esto de innovador no tiene nada mas bien de involucion...
que legitimidad puede tener una consulta que convoca sola y exclusivamente una de las "partes" interesada, en que solo una de ellashace campaña y que el dia de autos solo esta presente en el ugar de votacion..
creo que en las elecciones de Guinea ecuatorial hay mas garantias
y de todos modos ke ??? el parto de los montes
aunke se convocaran 3000 referendums al final no se habria movido nada porque les pese o no les pese el independentismo es muy minoritario en cataluña pues al final no hay narices para ser como kosovo o como las republikas baltikas ni siquiera el arrojo de quebec con lo que seguiran jugando al amagar y no dar otros 20 años y raca raca con la matraca
y mientras tanto su pais se desmorona entre la mediocridad de sus dirigentes ( con destacada presencia de ICV),de su empresariado, de su sistema educativo semiprivatizado, de su inmigracion interna y externa peor integradas y de la debacle de una sociedad civil infumable a la que parece que solo conmueve el BArca y el odio irracional a la derecha fascistoide
alla con su pan se lo coman
Bien, lo primero es dar el nombre, incluso un seudónimo es mejor que un anónimo.
ResponderEliminarLo segundo, que al final se han de buscar y se consiguen alternativas democráticas al inmovilismo institucional.
Las consultas son hoy en día un revulsivo de la legalidad vigente. Incluso sin ser vinculantes.
El tipo de relaciones de Catalunya con España, o la estructuración de Catalunya como otro Estado o una Autonomía más o menos amplia parte de un Estado español (Monáarquico, Republicano, Federal, Confederal), es cosa a decidir por sus habitantes. Y hasta que no se haga con equidad no se sabrá si las opiniones de quien es mayoría o minoría son las ciertas, o son interesadas según la ideología y opción política de cada clase, sector de las clases o personas individuales.