L’apel·lació a la Seguretat
de la Unió Europea acompanya l’anunci del tomb vers la militarització. La
invasió de Rússia a Ucraïna n’ha estat el detonant, ans la crisi econòmica i
pandèmica n’és el rerefons, on la competència i depredació econòmica desfermada
provoquen un xoc tel·lúric en el sistema social, en la globalització, la
civilització i la natura. Els senyors dels diners, les multinacionals i dels
Estats s’endinsen en la restricció de drets i llibertats mentre preparen noves
guerres.
La bandera del
“Desperta-ferro” de la globalització empal·lideix la barbàrie dels almogàvers
que saquejaren i violaren a la Mediterrània. El foment de la indústria
guerrera, la producció d'armes i exèrcits, permetran uns grans beneficis a un
petit sector de les elits capitalistes imperialistes, però no resoldran la
crisi pandèmica ni econòmica. Tampoc aportarà seguretat ni pau, sinó dolor,
misèria i destrucció a la població.
El “Tot anirà bé”,
innocent en els infants i les escoles colpides per la pandèmia, està adoptant
una grotesca realitat que aboca a la militarització, la guerra, la precarietat
i la carestia. L’augment de preus a l’energia, subministres bàsics i aliments, és
una mostra de la tremenda caiguda del pedestal que sofreix la globalització. El
poder econòmic i polític basat en el gran capital financer i multinacional no
resulta gens sostenible, ni pels que manen, ni per qui obeeixen sotmeses, ni pel
planeta.
La UE s’apresta a
adoptar un nou concepte, batejat com la brúixola estratègica, per imposar
velles fórmules ancestrals d’economia guerrera. Brussel·les s’esplaia en que
“la guerra ha retornat a Europa... provocada per Rússia constitueix un canvi
tectònic en la història europea”. Els capatassos de la UE dels grans oligarques
mundials, nord-americans i europeus, els lacais arrapats a l’expansió
militarista de l’OTAN, amb els ulls posats a engolir i espoliar l’Europa de
l’Est inclosa Rússia, no han estat i no són capaços d’esbossar una perspectiva on
la unitat de l’Europa, des de l’Atlàntic fins els Urals, fora un escenari de
llibertats democràtiques, des d’una Constitució pan-europea compartida i
escollida per la ciutadania i persones residents a tot Europa, que es declarés per
la pau i antimilitarista, a favor dels drets, cures i serveis universals
públics, la igualtat de les dones i per l’erradicació de la violència de
gènere, qualitat de la vida i de les condicions de treball, una renda bàsica
universal, així com ple respecte i el gaudir de la natura.
Pel cap baix 200.000
milions d’euros declara que gasta la UE en la indústria militar (duplica la de
Xina, quadruplica la de Rússia). És aproximadament un 1,5 % del PIB, però els
capitosts ho consideren insuficient. Alemanya, la UE i Espanya, anuncien que
els hi cal arribar al 2 % del PIB. Com aquell qui no vol, tot afirmant que no s’encaminen
a un exèrcit europeu, potser perquè això tampoc és del tot grat a l’estratègia
nord-americana atlantista amb l’OTAN. La Cimera de la UE d’avui i demà (24 i
25) te previst adoptar “la nova estratègia de defensa” que inclou la creació
d’una “força d’intervenció ràpida” militar, inicialment de 5.000 soldats.
El govern espanyol
ha aprofitat la crisi d’Ucraïna per congraciar-se amb el Rei del Marroc, frenar
l’allau de persones magrebines migrants cap la península, malgrat el perill
d’una crisi amb Argèlia i el seu preuat gas, sense rubor a trair la causa del
dret a l’autodeterminació del poble sahrauí, ni en tenir en compte la legalitat
internacional i les disposicions de l’ONU. Junt a les entitats solidàries “rebutgem
la postura del govern d’Espanya davant el suport al pla d’autonomia del Marroc
sobre el Sàhara Occidental ocupat”.
Les escoles i
mestres han acabat el cicle de vaga de l’educació, ahir en contra del 25 % de
castellà imposat per l’alta judicatura estatal, en defensa del català i de la
immersió. El govern de la Generalitat ha de correspondre a les demandes socials
i les de la defensa de la llengua.
La precarietat i
carestia són la contrapartida civil al tomb militarista. Les mobilitzacions
dels transportistes i de les grans patronals, són pels preus
enfilats
d’escàndol. Els sindicats s’han mobilitzat contra l’augment dels preus i la
carestia de la vida per aturar-ne l’escalada.
La Generalitat ha
de fer un tomb vital destinat a finalitzar amb el model neoconvergent
“públic-privat” que alimenta el sector privat a costa del sector i dels
pressupostos públics. Remunicipalitzacions, renda bàsica universal, empreses
públiques a la Salut, Energia, Farmacèutica, Habitatge, gravar els beneficis
extraordinaris, el frau fiscal i la corrupció de les grans empreses. 24 de març de 2022
De la Carta de L’Aurora.
