L'Acord d'Esquerres per la República Catalana neix per fomentar el compromís amb la causa social i nacional de Catalunya

La presentació a la premsa de l'Acord d'Esquerres per la República Catalana ( AExRC: @AcordEsqxRepCat), ahir 3 de juliol de 2015, va gaudir d'una expectativa i participació àmplia, variada i de compromís ferm.

L'acte, realitzat a la seu de CCOO, va congregar a gairebé tota l'esquerra política, sindical (CCOO, UGT, UdP, CGT, CSCI), veïnal i a les Entitats cíviques democràtiques, a destacar l'ANC i Òmnium, amb esment a Súmate.

Teresa Mira, Josep Ferrer, Toni Morral, Francesc Matas Salla, són els portaveus de l'AExRC. Josep Lluís Fernández Molinet el president.

L'èxit es deu a la necessitat d'unitat entre tots aquests actors polítics, cadascun al seu àmbit. Una unitat que ha de sorgir i esdevenir de la proposta i la perspectiva política.

L'AExRC neix precisament per fomentar el compromís amb la causa social i nacional de la llibertat i sobirania de Catalunya. La imatge que expressa la mobilització per la Independència, ha de ser la causa de tot el poble, o si més no de la seva immensa majoria popular.

La recent enquesta del CEO alerta de que amb declaracions, inacció pràctica governamental i presidencial per la sobirania constituent, i Pressupostos que colpeixen a la població, es frena el procés de llibertat, sobirania i ruptura democràtica.

Cal canviar els lideratges de la dreta cap una esquerra inclusiva del factor social i del "Sí que es pot".

A la presentació de l'Acord d'Esquerres per la República Catalana, es va expressar la voluntat de contribuir a que els diferents partits i organitzacions de les esquerres, les entitats democràtiques, es posessin d'acord amb un pla creïble -un Full de Ruta-, conjunt, que entronqués amb el 80 % de la població del país.

Si el 27 S és cabdal, el 28 S serà decisiu per encetar una sobirania amb independència de la legalitat autonòmica constitucional del Regne d'Espanya, o es farà una parodia de l'abraçada de l'ós que les forces republicanes varen fer el 1978 amb els franquistes i el seu règim  reconvertits en monàrquics.

Inici Constituent, Sobirania catalana, República Catalana són el que ha d'enfocar el 28 S. La idea de qui ho pilota està entre les propostes de l'ANC de Parlament o d'Assemblea sobirana catalana, i un govern del procés constituent amb un lideratge basat en els esquerres.

Poso l'esquema de la intervenció de context feta a l'acte.

Hem escoltat a aquest poble, a la seva gent treballadora, per això actuem.

MOMENTS constituents. Som una Nació, Nosaltres decidim.

EMERGÈNCIA social, per la manca d'alternatives a la crisi econòmica. Els Pressupostos de la Generalitat colpeixen a la població del país.

ANHEL de Sobirania i Llibertat. Sense interferències ni dependències de l'Estat i d'altres processos.

CLAM per la Independència.

EXPECTATIVES de Nou Estat dins Europa.

MOVIMENT per Via Lliure a la República Catalana.

SOLIDARITAT d'amics i amigues amb tots els Pobles i Nacions ibèriques i europees, així com amb les organitzacions d'esquerres i democràtiques.

INTERNACIONALS en defensa de Grècia i Syriza.

L'Associació Acord d'Esquerres per la República Catalana és fruit de les necessitats d'aquest temps i del poble de Catalunya.

Som una associació amb el repte de col·laborar amb totes les Entitats, Partits i Llistes electorals de les esquerres. Ens comprometem amb el sa i transparent objectiu de la defensa d'un Inici Constituent i de la República Catalana.

L'esquerra catalana, el sindicalisme i les entitats cíviques, necessiten construir una hegemonia política incloent del factor social, amb el "Sí que es pot".

La Independència, el Procés de sobirania constituent i la República Catalana, han de ser inclusives de l'àmplia majoria social popular ciutadana.

http://www.ara.cat/politica/full_de_ruta-independencia-proces-ICV-EUiA-associacio-Acord_d-Esquerres_per_la_Republica_Catalana-AExRC_0_1387061446.html
http://www.lavanguardia.com/politica/20150703/54433701401/icv-euia-sindidatos-plataforma-izquierdas-independentista.html 
http://www.elsingular.cat/cat/notices/2015/07/les_esquerres_independentistes_es_conjuren_per_treballar_juntes_el_28-s_110454.php 
http://www.vilaweb.cat/noticia/4412949/20150703/independentistes-dicv-euia-ccoo-ugt-unio-pagesos-presenten-nova-associacio.html

http://www.elmundo.es/cataluna/2015/07/03/5596803ae2704ef15b8b4582.html 
http://www.naciodigital.cat/noticia/89936/full/ruta/parallel/prepara/cami/republica/catalana
http://www.cronicaglobal.com/es/notices/2015/05/independentistas-de-icv-euia-ugt-y-ccoo-promueven-una-asociacion-para-presionar-a-sus-organizacion-20485.php 
http://www.europapress.es/catalunya/noticia-nace-acord-desquerres-per-republica-catalana-propiciar-proceso-constituyente-20150703133949.html

Actor per l'estratègia constituent a Catalunya

L'estratègia de Projecte constituent per a Catalunya, amb les tres claus de ruptura social, democràtica i nacional, posicionà a EUiA com actor i factor per una república catalana, lliurement federada.

L'actualització d'aquesta orientació política va de la ma d'establir què significa en l'anàlisi i per l'acció política el procés constituent, com iniciar-lo, amb quins suports socials i aliances construir-lo. Un esborrany anomenat "Debat sobre la caracterització del Procés Constituent a Catalunya d'EUiA", posa les bases per clarificar conceptes i política.

L'esclat d'il·lusió que ha representat la victòria de BCN en comú, amb l'Ada Colau alcaldessa, ha estat acompanyat per canvis de fons a la majoria de municipis que inclouen el vuitanta per cent de la població de Catalunya. I Barcelona és la capital del país.

Són temps constituents. Pot haver-hi ruptura de superació de l'Autonomia. Hi ha una base de masses a Catalunya que empeny per la llibertat i la sobirania, la independència. Això no és aliè a l'Estat espanyol del Regne.

La seqüència política que establim: Declaració de Sobirania d'Inici Constituent, Ruptura democràtica, República Catalana, Decisió popular ciutadana.

El factor social, vital, l'hem d'incloure en la marea objectiva de ruptura.

Es parla d'eleccions 27 S com plebiscitàries. El cert és que les eleccions es convocaran com Autonòmiques, dins la legalitat constitucional monàrquica. Qui pot convertir en plebiscitari el 27 S són els partits amb les seves propostes. L'exemple municipalista de 1931 amb la II República espanyola planeja sobre el sentit de les eleccions.

Es debat sobre Independència. Com si fora marca indeleble dels poders econòmics catalans, cosa gens certa. Resulta que des de fa cinc anys, aquest poble que és el nostre, s'ha decantat amb la mobilització i la consciència amb un clam massiu per la independència. I sí, per la república catalana.

Es parla de unilateralitat del procés de sobirania. Algunes organitzacions consideren que no s'ha de tenir res a veure amb l'estat espanyol. Altres veiem necessària la unilateralitat, en el sentit del motor del procés sobirà republicanista; ans tenim clar la necessitat de la relació entre els pobles, així com entre les forces polítiques de les esquerres dels pobles de tot l'Estat. Hi ha una interrelació social i política, que pot contribuir tant a la independència de Catalunya com a la ruptura vers un procés constituent a l'Estat.

EUiA en diem Ruptura democràtica, ruptura amb la Constitució de 1978, ruptura amb el Regne, amb la Monarquia. Poc lluny d'aquí en diuen això, claríssim, una secessió... a què ve el tabú al clam popular d'Independència?

Confluències, sí. En primer lloc l'acció d'EUiA com actor propi, com a subjecte polític. La confluència ha de plantejar un acord entorn a Inici constituent i república catalana.

La confluència ha de ser "un aliat real del procés", com s'ha compromès l'alcaldessa Ada Colau a Barcelona; en comptes d'un obstacle a la ruptura, la independència i a la república catalana, que supediti la llibertat i legalitat catalana a l'Estat espanyol, o als seus reformadors.

En segon lloc el disposar de veu clara en el nou panorama polític que esdevindrà el 27 S, molt important, tant com ho serà el post 27 S, val a dir el 28 S. Bregarem des del carrer i el Parlament per l' inici constituent, construint nova legalitat catalana enfront de l'espanyola.

De moment Podemos i Pablo Iglesias no és rupturista. Pretén reformar la Constitució espanyola des de la legalitat. Gairebé una quimera. Tanmateix ha proposat processos constituents. Accepta el que també li va expressar Ada Colau. Processos diferenciats, sense supeditació, cosa que no vol dir que no tinguin relació, ni que no s'influenciïn.

ICV tampoc és rupturista, de fet poc vers l'Autonomia i tampoc de la Constitució espanyola. Ans pot arribar a ser-ho.

El pacte entre Podemos i ICV és estatal i autonòmic. Tanmateix no arriba a ser una confluència. És una aliança on ICV canvia, de moment, a IU per Podemos.

El president Mas ha presentat una pregunta enverinada a les Entitats civils, en concret a l'ANC. La qüestió és l'hegemonia i el lideratge polític i institucional. A Mas li preocupa sobretot imposar el seu lideratge i el d'una CDC reconvertida de la ma de l'ANC.

De fet Mas fa xantatge amb el procés. Si no és amb el president, no hi haurà quòrum pel procés; sense acceptar que Barcelona i les municipals arreu han mostrat una altra alternativa. La del tomb cap a l'esquerra i cap a la sobirania i la independència.

L'exclusió del president Mas al "Sí que es pot" és emblemàtic de que amb Mas no hi haurà èxit en la sobirania ni la independència, doncs seguirà retrocedint, al no aconseguir el suport suficient de la població.

Alhora l'esquerra ha de copsar que en l'escenari democràtic, enfront les imposicions de l'estat espanyol, la base social o popular de CDC, i també el mateix president han de tenir el seu lloc. Diferent a l'actual, sense liderar, és clar.

Ens cal interactuar a tots els espais i amb totes les organitzacions que es plantegen la república catalana, amb un procés constituent. La CUP proposa una "Crida Constituent". ERC anar cap a una "Aliança per la república Catalana". Procés Constituent una República Catalana del 99 %.

Serà important defensar el vot a tota candidatura de les esquerres que posi un inici constituent i la república catalana com a proposta política. Per tant la confluència o aliança en que s'incorpori EUiA, també ha de complir amb aquests postulats de superació republicana de l'Autonomia.

Del Butlletí electrònic d'EUiA.

Acord d’Esquerres per la República Catalana

Les esquerres a Catalunya amb arrels sindicals, veïnals i dels moviments socials tenim molt a dir de les vessants de llibertat nacional i dels drets socials.

Veiem vital prendre nota del clam popular del Som una nació i Volem decidir (10 de juliol de 2010); Llibertat, Independència, Nou Estat dins Europa (11 de setembre de 2012); Via catalana cap a la independència (Diada de 2013); La "V" a Diagonal i Gran Via per "Ara és l'hora" de vèncer (Diada de 2014); La Meridiana el carrer Major de la República Catalana (convocada pel proper 11 de setembre de 2015).

Cal actuar. És l'hora de fer... Inici constituent de república catalana.

Convocatòria de premsa.

Divendres, 3 de juliol a les 11h a la sala 42 de CC.OO. de Catalunya.

Presentació de l’Associació

ACORD D’ESQUERRES PER LA REPÚBLICA CATALANA

L’Associació que agrupa a nivell individual persones compromeses de diferents espais de les esquerres catalanes, que militen o han militant en organitzacions polítiques, socials, sindicals o veïnals com a ICV, EUiA, CC.OO, UGT, Unió de Pagesos... i que neix amb l’objectiu de tenir veu dins de l’espai de l’esquerra nacional, i amb la voluntat de tenir una participació activa en el procés de construcció de la República Catalana que estem convençuts ha d’iniciar-se a partir del proper 27 de setembre, com a conseqüència d’una desitjada majoria de les forces favorables a un procés constituent.  A la roda de premsa estaran els i les portaveus de l’Associació Teresa Mira, Francesc Matas, Antoni Morral i Josep Ferrer que presentaran el manifest fundacional i les propostes que l’Associació Acord d’Esquerres per la República Catalana farà pel full de ruta cap a la República Catalana. Assistiran els diputats del Parlament de Catalunya Sara Vilà d'ICV i de Compromís per la Independència i David Companyon d’EUiA i membre de L’Aurora organització marxista.Està prevista una fila zero a la que han confirmat l'assistència  Josep Vendrell secretari general d'ICV, Joan Josep Nuet coordinador general d’EUiA, Joan Tardà, Agnès Russiñol i Marta Vilalta diputats i diputades d'ERC, Quim Arrufat diputat de la CUP, Teresa Forcades i Arcadi Oliveras de Procés Constituent, Jordi del Rio d’Avancem, Toni Comín de Catalunya-Socialisme-Llibertat així com per les entitats sobiranistes Jordi Sánchez de l'ANC, Jordi Bosch, secretari d'Òmnium Cultural, Eduardo Reyes de Súmate, representants dels sindicats CC.OO., UGT, Unió de Pagesos i a títol personal, entre altres, Lluís Rabell, Raül Romeva, l’actriu Carme Sansa, J. Ma. López Llaví, Miguel Salas.

Dia i Hora: divendres, 3 de juliol a les 11hLloc: Sala 42 planta 4 de CC.OO. Via Laietana, 16 de Barcelona

ACORD D’ESQUERRES PER LA REPÚBLICA CATALANA

Més informació: Josep Lluís Fernández. Tel. 696.100.348

@AcordEsqxRepCat

Mail: acordesquerresxrepcatalana@gmail.com

Catalanisme d'esquerres amb Oriol Junqueras i David Fernàndez

Estratègia unitària, conjunta, des de les esquerres és el que demanda el cos social ciutadà a Catalunya. Expectatives d'un canvi en l'hegemonia política i el lideratge, cap a les esquerres, per fer via de república catalana.

L'article conjunt d'Oriol Junqueras i David Fernàndez va pel bon camí. Una independència republicana, inclusiva del factor social vital, sense xovinisme.

La lliçó de Barcelona en Comú amb l'Ada Colau alcaldessa, sembla que comença a tenir-se en compte. A Barcelona han guanyat les esquerres i ha perdut la dreta amb CiU. A l'Ada Colau l'han investit alcaldessa, Barcelona en comú, ERC, PSC i CUP. I... "Barcelona serà una aliada real del procés", L'alcaldessa s'ha compromès a participar a la Propera Diada, a la macro manifestació de l'ANV, per fer de la Meridiana "el carrer Major de la República Catalana".

Passo part de l'article.

Tot just demà.

Mai abans, hem estat tan obligats a sortir-nos-en; a avançar democràticament sense defallir pas; Però, diguin el que diguin, el procés polític català -caracteritzat per la mobilització social, per una majoria clara que encara ha de ser-ho més i per una transversalitat singular- entrarà ben aviat en fase resolutiva.

Mentrestant, pretendre regalar la demanda social majoritària a un sol criteri, intentar transferir el potencial democràtic a una única opció o reduir el procés a una sola persona és, ara com ara, no voler entendre el procés mateix i atiar una doble pinça que esparvera i que mútuament retroalimenta alguns discursos perversos: per a uns, és l'estratègia per mantenir-se al poder i no voler acceptar la pluralitat complexa -i els canvis d'hegemonia- de la nostra societat. Per a d'altres, és l'excusa fàcil -massa fàcil, gairebé de manual- per simplificar i menystenir les bases del canvi polític i social que vivim i per negar, un cop més, la possibilitat que el nostre poble decideixi lliurament com construir el nostre futur compartit. En aquesta estranya pinça, alguns ens demanen que renunciem a la justícia social -ni més ni menys- en nom de la llibertat i d'altres ens conviden a renunciar a la llibertat política del nostre poble -ni més ni menys- en nom de la justícia social. Simptomàtic veure algunes esquerres donant l'esquena al dret a l'autodeterminació que tant han vindicat. Singular veure algunes dretes menystenint unes desigualtats socials creixents. Però no: no cal renunciar a res. Ni ho volem ni en sabem. No és temps d'excuses, sinó d'alternatives. Perquè ser lliures és el que ens permetrà construir la justícia social que necessitem. I perquè generar justícia social és el que ens farà un país raonablement lliure de debò. Clar: un país és la seva gent.

La polaritzada tesi esgrimida, en tot cas, és prou falsa: ni ningú podrà ser d'esquerres en una autonomia intervinguda ni un país no pot ser lliure si no ho és la seva gent. I a més, com demostren les darreres eleccions municipals, l'independentisme -ideològicament plural- gira a l'esquerra. Com a estratègia de poder i en un bucle prefabricat, ara es pretén retornar a vells esquemes superats, a discursos caducats i insostenibles i, afortunadament, ficticis i ficcionats: aquella dissort terriblement falsa que pretén induir que el catalanisme sempre seria de dretes i que l'espanyolisme és intrínsecament d'esquerres. Que els ho preguntin a Fainé o a Oliu.

Paradoxalment també, nous espais polítics que pretenen la raonable i necessària ruptura democràtica amb l'anomenat règim del 1978, la neguen precisament allà on més sòlida, forta i arrelada és. Com a punt de no retorn, la societat catalana fa anys que ha deslegitimat i desautoritzat la natura autoritària de l'Estat espanyol. Només cal veure que el bipartidisme estatal resta, a Catalunya, en mínims històrics, i que PP i C's són la sisena i setena força municipal al nostre país. Si en algun racó el règim ha fet aigües és a Catalunya. Gràcies, ¿com si no?, a la força i determinació de la gent.

Hi insistirem un i mil cops. El procés polític català és -en si mateix- un procés democràtic, democratitzant i democratitzador, d'arrel constituent i nascut fonamentalment de les més àmplies i transversals mobilitzacions del nostre poble des del final de la dictadura franquista. La independència, que n'ha ocupat el relat central, és la veritable clau de volta per poder decidir lliurement i sobiranament el nostre futur i millorar les condicions de vida i treball de la majoria social. Sense sobirania, ni d'esquerres ni de dretes: simplement intervinguts, només supeditats, tan sols subordinats. Necessitem sobirania -és a dir, ens urgeix la democràcia- per poder sortir-nos-en de la pitjor crisi social des del final de la dictadura, que deixa l'auge de les desigualtats, l'atur cronificat, la pobresa colpidora i els desnonaments en alarmants rècords històrics. Enmig, maldestrament, de la implosió de la corrupció vinculada al finançament il·legal dels partits polítics, a la bombolla financera i especulativa patida, al frau fiscal o a l'economia delictiva global de casino.

Reconstruir és i ha de ser el verb del futur. Reconstruir el país del sotrac de la crisi, refer-nos socialment i democràticament i avançar cap a models polítics i socioeconòmics avançats. Una lluita sencera que ens reclama i interpel·la més que mai: la recuperació de la plena sobirania política enfront un estat demofòbic -que no només prohibeix urnes, sinó que ens impedeix aturar el fracking, combatre la pobresa energètica o fixar impostos als dipòsits bancaris-, de la sobirania econòmica enfront uns mercats globals voraços i de la sobirania popular enfront unes elits que han deixat el país tal com el tenim. Sobirania, doncs, política, econòmica i popular. Sobiranies al servei de la majoria per poder decidir-ho i reconstruir-ho tot.

Fa molt de temps que en els escaires del temps esperançadors que vivim, els sotasignants compartim una llarga reflexió comuna i una triple i arrelada convicció, que pràcticament esdevé programa polític de futur: independència, pobresa zero, corrupció zero. Des de les fondes conviccions republicanes, una resposta per superar les tres crisis que vivim -nacional, socioeconòmica, política- amb més democràcia i des d'una nova ètica política basada en la decència comuna.

El doble caràcter plebiscitari i constituent de les properes eleccions del 27 de setembre és innegable i neix directament d'una prohibició curta, certament, però també d'una llarga esperança. La prohibició és prou coneguda: la negativa permanent de l'Estat espanyol a habilitar marcs democràtics resolutius i reconèixer el dret a l'autodeterminació del nostre poble. L'esperança, també: milers i milers de persones activades -milions, cal dir-, omplint carrers i empenyent, convençudes que no hi ha més lluita pel futur que el present. Des de la consciència col·lectiva que només amb més democràcia -amb l'instrument democràtic que és la independència- farem més democràcia.

Independència, ho hem dit sempre: punt de partida, no d'arribada. El que estem fent no és pas fàcil i queda encara moltíssima feina per fer. Però el 27-S, efectivament, ens la juguem. No triem només futur, sinó la possibilitat de tenir-lo i construir-lo. El 27-S tenim la clau per obrir tots els panys: avançar cap a la plena llibertat política i obrir les portes al major canvi democràtic i social, aquell que reclama una realitat injusta i desigual que ens colpeja i interpel·la cada dia. Assentant les bases de la futura república catalana i retornant la capacitat de dir i decidir a tota la ciutadania. Perquè el país som totes i tots i aquí no sobra res ni ningú.

El canvi, doncs, només és possible amb majories democràtiques, com tan recentment ens han demostrat el País Valencià i les Illes Balears. El canvi depèn ara de nosaltres. I és avui, com mai abans, a les nostres mans. Només això és una primera victòria cabdal: que ja fa temps que hem decidit decidir. Ara només cal triar -un cop més i encara- llibertat, democràcia i justícia. Materialitzar en canvi polític el canvi social que ja som. Habilitar el que reclama la majoria del nostre poble per al futur que vindrà, tot just demà.

Fem-ho, doncs, i fem-ho ara i fem-ho bé. D'això es tracta.

Per això val tant la pena.

Dijous, 2 de juliol del 2015

Oriol Junqueras i David Fernàndez President d'ERC i diputat de la CUP. També signen l'article Elvira Duran, Anna Gabriel, August Gil Matamala, Elisenda Paluzie, Eduardo Reyes i Gabriela Serra.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/tot-just-dema-4321496#

El treball en una república catalana

Tan si es vol com si no, les eleccions del 27-S estaran lligades als desitjos de canvi que recorren el país. Totes les forces i grups socials es posicionen davant d'aquest repte, tant els qui volen que res canviï, com els qui es conformarien amb un canvi estètic o els qui defensen una ruptura per construir un país nou.
El govern Rajoy segueix amenaçant i fent-se el sord. Mas i Convergència pretenen ara donar un to "social" per tapar les retallades i privatitzacions d'aquests anys. Un canvi social i nacional només serà possible amb la participació de la classe treballadora.
Hauria de ser tasca de totes les organitzacions de les esquerres i del moviment sobiranista definir les propostes i les iniciatives necessàries per convèncer i il·lusionar a les classes treballadores que el canvi és possible i que representarà una millora dels seus drets i de les seves condicions de vida i treball.
Iniciatives com la que va organitzar la sectorial de l'ANC de treballadors i treballadores per la Independència el passat 30 de juny. La sectorial va convocar a un debat obert a tots els sindicats per intercanviar opinions sobre les condicions laborals, sindicals, legals i constitucionals que hauria de complir una república catalana.

Amb la participació de representants de pràcticament totes les organitzacions sindicals (CCOO, UGT, IAC, USTEC, CGT, Intersindical-CSC, Co.bas, En Construcció), es va generar un debat ric i útil per al present i futur.
El sindicalisme de classe, castigat amb les reformes laborals i els intents de reduir el seu paper entre la classe treballadora, té l'oportunitat de jugar un paper actiu en aquest procés de canvi que exigeix ​​la societat catalana.
El sindicalisme, i la classe treballadora en el seu conjunt, han de participar aportant les seves pròpies exigències i reivindicacions. Com va explicar un dels assistents a aquesta trobada, "si la classe treballadora no fa valer les seves exigències seran altres els qui ho faran" i aquests altres, amb tota probabilitat, posaran per davant altres interessos socials.
La importància d'aquesta iniciativa consisteix en animar els sindicats i els col·lectius sindicals, i per tant a tots els treballadors i treballadores, a participar en la definició del futur, a evitar que altres decideixin per nosaltres, a animar a la recerca d'espais comuns que permetin la presència de les reivindicacions obreres en el moviment per l'alliberament nacional.
Per tal de canviar la situació el sindicalisme n’ha de sortir enfortit i ser en el moll de l’os de la república catalana.

De la Carta de L'Aurora.

Temps constituents de República Catalana

Dissabte matí. Assemblea EUiA BCN, un goig indescriptible, amb uns reptes de capgirar la ciutat i els barris, la victòria de BCN en comú que ha fet Ada Colau alcaldessa, ha establert un escenari que influirà beneficiosament a la capital i al conjunt català.

Comiat de Meri Arbonès. 94 anys. Dona del 36, activista del tèxtil del POUM, de la Fundació Andreu Nin. Revolucionària estimada. Coneguda des dels meus divuit anys, per la relació política i d'amistat amb el seu fill Arnal Ballester, també amb les seves germanes, Ondina i Griselda. Meri, el llegat revolucionari del POUM és viu. Revolució, Repúbliques ibèriques, Unitat, Fidelitat obrera, Laïcitat, Igualtat de la dona, Lleialtat internacional, Honestedat davant els estralls del Poder i del termidor burocràtic estalinià.

Participació a l'assemblea de "Compromís per la Independència d'ICV" (CxI), invitat en nom d'EUiA, del coordinador Joan Josep Nuet i del propi nom. Es respira il·lusió i esperança en el camí emprés.

En Josep Lluis Fernández Molinet va exposar a CxI els motius de la nova associació "Acord d'Esquerres per la República Catalana", de la que n'és president.

Vaig tenir el goig de fer una salutació, en resumeixo les idees.

Son temps constituents, de ruptura democràtica, d'un quart de la població mobilitzada amb el clam de la Independència, amb anhel de sobirania. Es debat sobre conceptes polítics. Si les eleccions seran o no plebiscitàries, tot i que es convocaran com Autonòmiques amb les lleis del Regne i de l'Estat de la Constitució de 1978.

Tanmateix la majoria de les les forces polítiques han assumit la idea de Sobirania catalana i d'inici constituent, d'un procés que porti vers la republica catalana. La idea d'un procés constituent català pren força, unilateral, que contribueixi a la ruptura i al procés democràtic a l'Estat del Regne, que forgi relacions d'igualtat entre els pobles, sense submissions ni dependències obligades.

Es parla de la DUI, de com aconseguir força suficient perquè la nova legalitat catalana pugui desenvolupar-se malgrat els boicots, negació i prohibicions del govern de l'estat. Com la població ho pot fer i decidir.

El canvi, l'avenç, un nou país, estat i república rau en els milions mobilitzats i conscients del poble de Catalunya.

I el president de la Generalitat, Arrtur Mas, fa una pregunta i un encàrrec a l'ANC i Òmnium. És una pregunta enverinada. El futur del procés rau en una llista transversal amb el president... o no serà? Perquè el procés pugui consumar-se cal un lideratge des de les esquerres.

L'ANC no ha d'assumir una tasca que correspon als partits, no és un partit, per tant no ha de fer cap llista. El que cal és que sigui fidel, fil per randa, a la 3a Assemblea feta a Lleida. Suport a Independència, a Inici Constituent i a República Catalana. Partits i llistes electorals ho han d'incloure com a central. L'ANC ha de concentrar-se en un nou èxit massiu l'Onze de setembre, convertint la Meridiana en "el carrer Major de la República Catalana".

President, volem una Generalitat de la República Catalana. Una Generalitat republicana lliure, amb independència del Regne, per això cal que sigui incloent del factor social, de drets i serveis públics, de treball.

Ja sabem que per l'avenç de la Catalunya republicana necessitem fins i tot a CDC, o a la seva reconversió transversal. Tanmateix l'hegemonia política i institucional ha de passar a mans del lideratge de les esquerres. Si cal una prova, Barcelona en comú ho és.

Els partits tenim molta responsabilitat. Les Entitats cíviques i les persones també. ICV i EUiA hem de saber escoltar el que vol aquest poble. La política pel 27 S ha de preparar el 28 S. Podem guanyar la llibertat, la sobirania i la república catalana. Sí que es pot!

Per un sobiranisme constituent del 66%

"Membres de les esquerres socials diverses, d'ICV, EUiA, Socialisme sobiranista, MMSS i Veïnals, del Sindicalisme, CCOO, la UGT i Unió de Pagesos han decidit formar l'Associació "Acord d'Esquerres per la República Catalana"(AExRC, @AcordEsqxrepCat).

JOSEP FERRER, FRANCESC MATAS, TERESA MIRA, ANTONI MORRAL Actualitzada, ARA, el 30/06/2015 20:58 Contingut Premium

Els resultats del 24-M van posar de manifest que, amb uns plantejaments adequats, el sobiranisme pot assolir un suport ciutadà molt majoritari i els dos terços del nou Parlament. Per refermar aquesta possibilitat, membres dels corrents partidaris de la independència d’ICV, EUiA, CCOO, la UGT i Unió de Pagesos hem decidit formar l’Acord d’Esquerres per a la República Catalana (AExRC), una associació que vol dir la seva sobre el full de ruta cap a la independència i que farà la seva presentació pública aquest divendres, 3 de juliol, a la seu de CCOO de Via Laietana.

L’independentisme creix i gira a l’esquerra. En les passades eleccions municipals les candidatures declaradament independentistes han millorat sensiblement els seus resultats, fins a aproximadament el 45% del total, mentre que les obertament unionistes han baixat cap al 30%. A més, per primer cop, l’esquerra és majoritària dins el bloc independentista. Totes dues coses s’han donat, per exemple, a l’Ajuntament de Barcelona.

No es pot assegurar que aquest vot es repetirà el 27-S, ni com es comportaran els de les altres candidatures i els abstencionistes. Tanmateix, no és forassenyat pensar que l’independentisme pot superar el 50%, de manera que sigui possible i legítim avançar directament cap a la proclamació d’una República Catalana, tot i que el camí no serà fàcil i requerirà molt de diàleg i la recerca de confluència. És precisament mitjançant aquest diàleg i confluència entre les esquerres transformadores que el sobiranisme pot superar el 66%, amb majoria d’esquerres, per fer el procés més sòlid i confortable.

Els tres motors del sobiranisme: nació, progrés i ruptura democràtica. Una primera condició per assolir aquesta àmplia base social és aplegar els tres motors del sobiranisme. El primigeni, les ànsies d’alliberament nacional contra la dominació, l’opressió i la repressió, és potser el que ha tingut més presència i continuïtat. En particular, per salvaguardar la nostra llengua i la nostra cultura. Podria no haver estat així si l’estat espanyol s’hagués mostrat respectuós amb el nostre fet nacional. Però la seva voluntat uniformitzadora ha fet imprescindible aquesta reacció defensiva i ha reforçat els anhels d’alliberament.

Pel que fa al segon motor, les aspiracions socials i econòmiques han anat guanyant presència, i són en bona part responsables del salt quantitatiu sobiranista en els darrers anys. Molts sectors, al marge dels seus sentiments, llengua i arrels, han arribat a la convicció que el benestar i el progrés no són possibles dins d’un Regne d’Espanya dominat per una oligarquia que barreja reaccionarisme, ineptitud i hostilitat. De fet, la confluència entre els anomenats eixos nacional i social ja forma part de tots els fulls de ruta, però cal un pas més per tal que ningú no pugui adduir un èmfasi insuficient en aquest eix social dins el moviment sobiranista.

Cal un esforç més gran per fer palès el tercer motor: que el procés sobiranista català és un factor rupturista clau en el conjunt de l’estat espanyol. Les recents eleccions mostren un desig creixent de trencar amb un règim que va néixer condicionat pels poders fàctics (en particular, denegant una democràcia republicana i una estructura plurinacional) i que ha degenerat cap a la corrupció, les retallades i la ineficàcia. Tanmateix, no sembla que aquest trencament constituent republicà sigui possible sense un detonant, com pot ser el moviment sobiranista català.

Recíprocament, la conjunció d’aquest moviment amb les forces rupturistes espanyoles tindria un efecte de retroalimentació. D’una banda, comptar amb socis externs afebliria l’oposició de les institucions espanyoles i beneficiaria la imatge internacional. De l’altra, podrien afegir-se al procés certs sectors socials i polítics catalans especialment sensibles al rupturisme espanyol per motius de solidaritat, afectius o ideològics. Qualitativament són significatius perquè es concentren en capes socials i zones geogràfiques fins ara distanciades del moviment sobiranista. Quantitativament, tot i que probablement minoritaris, són igualment importants per assolir majories qualificades. En definitiva, un eslògan comú com “Catalunya sobirana, España republicana” reforçaria tots dos actors.

28-S: inici del procés constituent. La confluència d’aquests tres motors és possible si el 28-S es focalitza cap a l’elaboració de la Constitució de la República Catalana i la seva aprovació pel Parlament i per la ciutadania. El consens social i polític al voltant d’aquest procés podria ser semblant al que en el seu moment va aplegar el dret a decidir: no hi ha millor exercici d’aquest dret que l’elaboració, oberta i participativa, de la Constitució del país que volem. I és un acte d’afirmació de plena sobirania fer-ho obviant la legislació espanyola. D’altra banda, un procés d’aquest tipus probablement suscitaria complicitats amb altres sectors de l’Estat, així com comprensió en instàncies internacionals.

Aquests suports interns i externs no evitarien la previsible reacció contrària de les institucionals espanyoles, però potser la dificultarien, més encara si tenim en compte el calendari de les eleccions generals i un possible canvi de govern. En tot cas, la defensa del procés podria esdevenir un punt comú del programa per a aquestes eleccions generals de diverses forces polítiques catalanes, de manera anàloga a com en el seu moment van defensar conjuntament la celebració d’un referèndum d’autodeterminació.

Es pot elucubrar sobre la viabilitat d’una nova petició de referèndum, ara per ratificar un text constitucional i adreçat a un Parlament i un govern renovat. També sobre les possibles alternatives en cas d’una nova denegació. Però sembla clar que qualsevol dels escenaris possibles, des de l’efectiva celebració del referèndum fins a la proclamació unilateral de la República Catalana, ofereix més bones expectatives sobre la base d’un text constitucional, resultat d’un procés participatiu, amb una àmplia base social interna i amb més suports externs.

Entenem que això suposa que les eleccions del 27-S són no tant “plebiscitàries” com “constituents” i que l’eventual plebiscit s’ajorna cosa d’un any. Però entenem que tal cosa val la pena si s’obre alguna -encara que petita- escletxa de diàleg, i sobretot si s’amplia significativament la base social de suport. @AcordEsqxRepCat

Publicat a l'ARA.