Dues setmanes i mitja de motivada preparació de la gran mobilització de les dones: la Vaga feminista del 8 de març de 2019. Una vaga de cures i treballadora, de drets universals i contra la violència masclista, per la igualtat real i un món de persones amb respecte entre elles i la natura.
A totes les
ciutats, a tots els poblets, fins els més petitons, també amb la important
participació a les empreses. A cada llar, a tot arreu on les dones fan feina a
totes hores, fan cura i donen estimació.
Nenes,
adolescents, joves, dones, germanes, filles, mares, àvies i besàvies, totes de
la ma, amb els balls i cançons i il·lusió, des d’on vessar llàgrimes d’alegria i futur.
Farem que
s’alci la veu brillant, alegre i entusiasta, de qui vol un món d’igualtat i
equitatiu, lliure de violència masclista, d’agressions sexuals i violacions.
Els governs de
l’Estat i de Catalunya s’estalvien els diners quan es tracta de les
necessitats, la formació i les polítiques destinades a erradicar la violència
masclista. Volem aquests diners, amb pressupostos aprovats o no. No pot ser que
subsisteixi una Judicatura patriarcal, una educació discriminatòria, un treball
i sous desiguals, unes tasques immenses de cura que ens esclavitzen. Les
empreses també han d’invertir diners en les polítiques d’igualtat i respecte a
les dones.
El 26 i 27 de
gener 500 dones, representant a diferents col·lectiu i entitats, es varen
aplegar a la 5a Trobada estatal a València per preparar i coordinar el 8 de
març, la vaga feminista 2019. Les anteriors trobades havien estat a Elx,
Saragossa, Mérida i Gijón, dones d’altres països ho van acompanyar, com a
mostra del caràcter i contingut internacional de la mobilització. Arreu hi ha
les demandes dels drets reals de les dones i tots els drets universals.
La trobada
feminista preparatòria va cercar el consens a l’hora de considerar vital la
unitat del moviment feminista, tot i reconeixent les diferents identitats,
diferents cossos i diferents necessitats. El moviment feminista l’uneix la
voluntat i la consciència de que en aquest segle és possible l’emancipació de
les dones.
Els consens
establerts són cabdals i unitaris. El que uneix és més fort i profund que les
diferències i tot allò que pugui dividir i confrontar. Per això s’acordà
respectar la llibertat, l’autonomia i el ritme de consciència de cada
territori.
El moviment feminista
demana una educació lliure de violència, posar fi a l’assetjament sexual arreu.
S’exigeix
l’erradicació de la pobresa femenina, els drets laboral en igualtat, de salut,
accés a l’habitatge, a l’energia, un drets reals no formals. Cal d’una vegada
valorar el treball de les cures. Es considera les cures com un eix transversal
de la vaga feminista. També tot el que envolta el consum.
Es vol el
tancament dels CIE’s, per les nostres germanes immigrades nouvingudes,
racialitzades.
“Ens volem
vives” doncs s’és conscient de que “Si
nosaltres ens aturem, s’atura el món”.
La revolta
feminista anirà des del primer de març fins a la gran vaga del 8.
Farem una
festa, un clam, unes reivindicacions on tothom hi és convidat, per tant també
els homes. Ens unirem amb les dones sindicalistes i les vagues i aturades a les
empreses. Les vagues programades de 24 hores, i les aturades de 2 hores per
torn, donen consistència i enforteixin els objectius de la vaga feminista.
En els temes on
encara no hi ha acords suficients i consens el moviment feminista s’ha
compromès en seguir debaten i dialogant tot el que calgui. Ni l’abolició de la
prostitució o la consideració de treball sexual, ni si la vaga ha de ser mixta
o només de les dones, pot distreure ni entorpir el moviment unitari, ferm,
potent i d’estima, la força feminista.
Cap idea ha de
ser imposada, cap veu parcial ha de
prevaldre, doncs l’avenç del moviment unitari és imparable.
La mobilització
feminista fomenta la veu de totes. Totes vol dir totes, sense cap exclusió.
Lluita conjunta enriquida per les diferents situacions i experiències i idees.
La reconquesta
del trident reaccionari de la junta d’Andalusia (PP-C’s-Vox) s’estavellarà
contra la marea i la vaga feminista.
Les eleccions
estatals de finals d’abril, convocades pel president Pedro Sánchez del PSOE,
abans de les previstes municipals i europees, hauran d’incorporar el sentiment
i les demandes feministes. És un xantatge maldestre que el govern demori els
diners compromesos amb les dones pel pacte d’Estat.
El moviment
democràtic català republicà també ha d’assumir de ple les demandes i
l’emancipació de les dones. El Judici actual i les mobilitzacions de denuncia
en curs, com la del dissabte 16 on es tornà a mostrar la força i la unitat republicana,
o la vaga general d’avui 21, o la propera concentració a Madrid del 16-M, o les
raons on els acusats acusen i desmunten la fal·làcia de l’acusació i repressió
de la Judicatura i l’Estat, són baules d’un cadenat que necessita confluir i
aliar-se.
Mobilització
feminista, sindicalista, municipalista, mediambiental, democràtica, nacional,
autodeterminista, sobiranista i republicana.
El canvi a l’emancipació de les dones no te aturador.
Son dones, son persones, son ciutadanes, engendrem vida i futur, convençudes de
que tenen a l’abast de la ma l’emancipació. La revolució serà amb les dones o
no serà. La humanitat serà lliure, bonica, alegre i curosa, amb les dones en
igualtat i sense violència masclista. 21 de febrer de 2019
De la Carta de L’Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario