10/9/18

Dol de convivència i diversitat

El 17 d’agost de l’any passat, Barcelona ciutat de pau, va quedar aterrida amb els atemptats jihadistes de les Rambles i Cambrils. Alhora emergia del municipalisme del canvi de l’alcaldessa Ada Colau, una alternativa de convivència, diversitat i llibertats a la tradicional política antiterrorista de restriccions de drets i increment de repressió policíaca i militarista.



En comptes d’una unitat nacional que fins ara fomentava la xenofòbia, el racisme i la limitació dels drets fonamentals, pregonada amb l’aplec dels caps dels Estat que fomenten les guerres d’espoli i submissió a una munió de països, Barcelona s’ha erigit en símbol de respecte i pau entre els pobles.

El món va poder tastar una medicina diferent de germanor universal de la mà de l’alcaldia de Barcelona en comú. L’Ajuntament i la Generalitat van fer causa comuna en front de les temptatives de resposta repressiva del govern estatal del PP.
L’abraçada del pare del nen assassinat a l’Iman de Rubí va recórrer el món. Aquest senzill i emotiu gest, ple de sincera convicció treballadora, segellà la imatge d’una manera innovadora d’enfrontar-se a la xacra del terror indiscriminat que provoca víctimes civils innocents, mentre permet que s’acreixi el militarisme repressor agressor de pobles, llibertats i drets.
Les flors a les Rambles, les dedicatòries espontànies i l’abraçada de Rubí, han estat el suport profund popular i el ressò internacional a la política de convivència emprada aquest negre 17-A.
El cap de l’Estat espanyol, el rei Felip VI, no va ser benvingut fa un any. Tampoc ho és a l’homenatge del proper 17-A.
La Casa Reial espanyola s’ha enriquit sense rubor fent de mitjancera i cobrant de les vendes d’armes a Aràbia Saudí i altres estats. Armes que destrueixen des del militarisme guerrer, serveixen pel domini dels negocis de les grans multinacionals i finances, provoquen l’enfrontament entre els pobles, el fenomen dels grans desplaçaments, junt l’allau de persones refugiades.
La Unió Europea i l’Estat espanyol fomenten el militarisme, les guerres, però no volen assumir les conseqüències a les pròpies metròpolis. L’odi i la confrontació entre ètnies, pobles, cultures i religions, va bé als poderosos per dividir i afeblir el pobles espoliats, així procuren evitar la solidaritat de la classe treballadora i els pobles dels països espoliadors.
Durant aquest any de dol el govern i l’Estat no ha fet net vers el que va passar; no ha realitzat una investigació seriosa de la preparació de l’atemptat, fins i tot han impedit formar una comissió específica al Congrés sobre els moviments de l’Iman de Ripoll, l’actuació del CNI i de la Guàrdia Civil.
En aquest dol amarg donem tot el suport i ànims a les famílies de les víctimes per les pèrdues irreparables.
Les morts i la sang vessada és la de les nostres germanes i germans, les nostres filles i fills, la de totes i tots nosaltres, la de tot un poble que estima la convivència, la diversitat i llibertat. La solidaritat i la pau són les alternatives al militarisme i les guerres. 9 d'agost de 2018
De la Carta de L’Aurora.

No hay comentarios:

Publicar un comentario