En comptes d’una unitat nacional que fins ara fomentava la xenofòbia, el racisme i la limitació dels drets fonamentals, pregonada amb l’aplec dels caps dels Estat que fomenten les guerres d’espoli i submissió a una munió de països, Barcelona s’ha erigit en símbol de respecte i pau entre els pobles.
El món va poder tastar una medicina diferent de germanor universal de la
mà de l’alcaldia de Barcelona en comú. L’Ajuntament i la Generalitat van
fer causa comuna en front de les temptatives de resposta repressiva del govern
estatal del PP.
L’abraçada del pare del nen assassinat a l’Iman de Rubí va recórrer el món.
Aquest senzill i emotiu gest, ple de sincera convicció treballadora, segellà la
imatge d’una manera innovadora d’enfrontar-se a la xacra del terror
indiscriminat que provoca víctimes civils innocents, mentre permet que s’acreixi
el militarisme repressor agressor de pobles, llibertats i drets.
Les flors a les Rambles, les dedicatòries espontànies i l’abraçada de Rubí, han
estat el suport profund popular i el ressò internacional a la política de
convivència emprada aquest negre 17-A.
El cap de l’Estat espanyol, el rei Felip VI, no va ser benvingut fa un any.
Tampoc ho és a l’homenatge del proper 17-A.
La Unió Europea i l’Estat espanyol fomenten el militarisme, les guerres, però
no volen assumir les conseqüències a les pròpies metròpolis. L’odi i la
confrontació entre ètnies, pobles, cultures i religions, va bé als poderosos
per dividir i afeblir el pobles espoliats, així procuren evitar la solidaritat
de la classe treballadora i els pobles dels països espoliadors.
Durant aquest any de dol el govern i l’Estat no ha fet net vers el que va
passar; no ha realitzat una investigació seriosa de la preparació de l’atemptat,
fins i tot han impedit formar una comissió específica al Congrés sobre els
moviments de l’Iman de Ripoll, l’actuació del CNI i de la Guàrdia Civil.
En aquest dol amarg donem tot el suport i ànims a les famílies de les víctimes
per les pèrdues irreparables.
Les morts i la sang vessada és la de les nostres germanes i germans,
les nostres filles i fills, la de totes i tots nosaltres, la de tot un poble
que estima la convivència, la diversitat i llibertat. La solidaritat i la pau
són les alternatives al militarisme i les guerres. 9 d'agost de 2018
De la Carta de L’Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario