Hi ha una component personal en
aquesta dimissió en el sentit d’una persona no aferrada als càrrecs, tampoc
distanciada de les seves conviccions d’activista arran de terra.
Alhora la dimissió es produeix
per consideracions clarament polítiques, en un context ben concret.
La nota d’en Xavi explicativa
de la dimissió assenyala les claus de la seva experiència i lluita.
Destaco quan
clou amb “El que he viscut ha estat gran, molt gran, només perquè
vosaltres sou grans, immensament grans. Gràcies de nou per tot i una abraçada en aquesta terra del 15M i de l’1O, en aquest país de
l’olivera en el que vivim, on hi ha il·lusions a les palpentes, somnis
dibuixats a l’aire i promeses a les orelles, capaç del més petit i el més gran
quan s’ho proposa.”
Situar agermanades el 15M i l’1O
és gairebé tot un destil·lat de programa. De regeneració de tot tipus, de convicció
transformadora, de concepció constituent republicana, catalana i espanyola.
D’aquesta manera, clara i
bonica, es concentra l’ideari constitutiu de CatComú l’abril de 2017.
En Xavi va assumir i impulsà
amb convicció un consens democràtic sobiranista i republicà. Un consens,
dialogat i construït, entre persones de diferents tradicions i tendències
polítiques, de partits, sindicats, moviments socials i cívics, amb el projecte
somni de contribuir a una hegemonia de les esquerres a través d’un lideratges i
aliances d’En Comú. L’olivera incloïa de manera natural el factor social,
l’impuls del municipalisme del canvi i el sentit i ferment creixent feminista.
La dimissió alerta d’una
realitat en que el somni esdevé en un malson. La crisi de CatComú s’ha
enverinat soterrada. L’hegemonia i el lideratge comuner de l’esquerra i del
moviment republicà desencadenat en aquest país necessita de noves experiències,
lluita i condicions, per un desenllaç adient a les necessitats de la majoria
ciutadana.
La pressió dels aniversaris
dels fets d’octubre expressen una efervescència
viva entre les classes socials, les masses populars, els partits, entitats i
lideratges, entre l’Estat monàrquic del règim de 1978 i les llibertats
democràtiques en general, amb les de Catalunya en particular.
Milions de persones han situat
la república com una alternativa política real i possible. I aquesta opció
republicana necessita de massa social suficient àmplia, del municipalisme, el
sindicalisme i les marees. Som en una lluita que es pot guanyar o perdre.
El propi fet de la dimissió és un esclat públic que
acreix en una dimensió
diferent les dificultats i crisi desencadenades. Entrem, per la brava i de forma precipitada, en una nova etapa de CatComú, de l’activisme
fonamental, dels partits, tendències i confluències constituents,
inclòs les components de Podem no incorporades i les excloses.
Ens cal madurar la força tel·lúrica popular de l’1
d’octubre. És temps de fer
una crítica acurada i lúcida de la DUI no consumada i
la república interrompuda, non nata.
Puigdemont des de l’exili i Torra des de la Generalitat
pretenen reconvertir el substrat convergent amb la operació Crida per la
República. La idea d’eixamplar la base social independentista se supedita al
lideratge d’una dreta que, lògicament, no vol perdre
l’hegemonia i lideratge polític.
Tanmateix no poden evitar mostrar uns límits clars a les capacitats d’aliances i de la defensa d’uns segments socials minoritaris però molt poderosos.
Puigdemont i Torra animen al “tot si val contra la Colau”, per foragitar a BComú de l’alcaldia de Barcelona. El president
exiliat va moure el que va poder per impedir que el PSOE amb Pedro Sánchez fos
investit president, malgrat signifiqués la continuïtat del PP i via lliure al
progrés del recanvi Ciutadans. Més recent la unitat
dretana per impedir l’augment de l’IRPF al Congrés, ha ajuntat el PDECat amb el
PP i Ciutadans. No hi ha avenç en aquests tipus
d’alternativa.
Elisenda Alamany acaba d’escriure: “Mobilitzats en els
carrers, però sense perdre de vista l’accés al poder
institucional per aconseguir l’hegemonia. Domènech em va ensenyar, d’entre
tantes, una lliçó: “tenim
la responsabilitat de construir alternatives possibles, en el sentit de que la citidina les vegi realitzables”. Amb el
seu llegat, amb el que en ensenyà, estic convençuda
que podrem construir una nova època. No oblidem en Xavi Domènech.”
Del Butlletí electrònic
d’EUiA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario