 |
| Comitè Centrals de Milícies Antifeixistes. |
El 19 de juliol de 1936 l’exèrcit
espanyol s’insurreccionava per sufocar el creixent poder treballador, derrotar
el procés revolucionari i la II República. Les milícies antifeixistes i obreres
a Barcelona, sobretot comandades per la CNT, però que aplegaven a partits com
el POUM, varen fer fracassar el cop a Catalunya.
El 21 de juliol
es formada el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, que va actuar com un
govern, integrat per cinc representants de la CNT-FAI, tres l’UGT i d’ERC, i un
del POUM, el PSUC, la Unió de Rabassaires i l’Acció Catalana.
Aquest Comitè,
dominat per les forces obreres revolucionàries, va atorgar la presidència a
Lluís Companys, president de la Generalitat. La contradicció d’un doble poder
republicà burgès i l’emergent poder dels comitès de fàbriques i de les
Milícies, a la fi es va resoldre per la recuperació de l’ordre republicà del
Front Popular, en detriment del poder col·lectivista que expropiava la
propietat privada i fomentava l’avenç revolucionari social, enfront del sagnant
pronunciament franquista.
 |
| Col·lectivitzacions. |
La situació
política entorn els fets de l’1 d’octubre són molt diferents. No es tracta de
fer comparacions fàcils o malèvoles, a despit de forçar els esdeveniments
històrics. Tanmateix és convenient refrescar-ho per extreure’n lliçons
pertinents.
Enguany l’Estat,
la Judicatura, el PP, Ciutadans i fa poc el PSOE del 155, han titllat com a cop
d’Estat la votació en el referèndum de l’1 d’octubre, la mobilització solidària
de rebuig a la repressió del 3-O, l’Aturada de país i vaga general del 8-O, i
la votació parlamentària de la independència i la república catalana per part
del Parlament de Catalunya el 27-O.
El Judici,
enfocat per la Fiscalia i el Jutge Llarena acusa, manté en presó i pretén
condemnar de rebel·lió violenta, els líders civils de l’ANC i Òmnium, al
president, conselleres i conselleres del govern, l’ex presidenta del Parlament,
i altres persones exiliades i imputades.
Mentre la
judicatura alemanya s’ha negat sentenciar al expresident Puigdemont per
rebel·lió, l’Estat espanyol via Fiscalia i TS segueix acusant de tumult violent
el 20-S i l’1 d’octubre.
La mobilització
pacífica nacional catalana es reprimeix i condemna perquè incorpora la
perspectiva republicana a l’Estat i proclama la decisió de ser un estat
independent en forma de república.
En canvi resulta
que són el PP i Ciutadans qui han negat la qualificació i condemna de colpistes
i d’imposar una dictadura a sang i foc al règim del General Franco. A voltes
fins i tot defensen l’anomenada democràcia orgànica.
Els fills,
cosins i nets, dels cabdill franquistes, falangistes, jerarques estatals,
eclesiàstics, terratinents i financers, no volen ni pensar en la memòria
històrica, ni en que pugui canviar de mans el seu poder secular.
Una lliçó és que
en el nou segle l’alternativa republicana truca a la pell de brau, sostinguda
pel clam i mobilització popular democràtica nacional catalana. El camí és de
ruptura política i llibertat, no d’apedaçar al règim de 1978. Catalunya ha votat,
vol votar i decidir sobre la república de forma pacífica i fraterna. 19 de juliol de 2018
De la Carta
de L’Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario