 |
| Ajuntament de Barcelona. |
El delicte, segons l’Estat,
d’aquestes persones líders cívics, dirigents de partits polítics i del govern,
ha estat voler la independència, promoure la república i
haver-ho votat l'1 d’octubre.
La perseverança en la defensa
republicana va conjunta amb la mobilització constant per la llibertat dels
presos i preses a les presons del Puig de les Basses, a Figueres, dels
Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada (Bages), i a Mas d’Enric,
al Catllar.
 |
| Presó de Lledoners. |
Els llaços grocs, fins i tot el
color groc, s’han erigit com a símbol de la llibertat contra els
empresonaments, l’exili i la llarga llista d’imputacions.
Res tornarà a ser igual a
l’Estat que impedeix el vot i la decisió de tot un poble. Res s’assemblarà a la
transició de 1978, que va restaurar la monarquia borbònica en
contra de la lluita popular espanyola i
catalana per la llibertat i la república i els drets
socials.
L’alternativa ciutadana
popular a la dictadura no era ni és el Regne sinó una
fraternitat i solidaritat de repúbliques lliures.
 |
| Tarragona. |
Les soflames d'alts funcionaris
militars, de la burocràcia estatal i judicials, atiats dels poders
financers i econòmics nostàlgics de la dictadura franquista,
ampliades pel PP i Ciutadans, com mostren amb el “Valle de los caídos” o amb l’elogi del dictador
Franco, no frustraran de nou la causa republicana.
Els Carrillo, Solé Tura,
González i Guerra ja van renunciar al seu comunisme, socialisme i
republicanisme el 78, tot fent una Constitució a la mida de les
imposicions militars i dels grans poders econòmics. Quaranta anys després el
seu llegat es percep ben nefast pels drets socials i democràtics de la classe
treballadora i per uns pobles lliures.
Molts dels que lloen el dictador
Franco, o es neguen a condemnar la seva guerra i repressió assassina,
resulta que alhora promouen la negació dels inofensius llaços grocs.
Les veus que plantegen un
referèndum per una reforma constitucional, mentre pretenen eliminar
de l’imaginari ciutadà el fet de l’1 d’octubre, estan fora del temps
actual. Cal tocar arran de terra per copsar l'anhel de llibertat i de la
decisió del poble mobilitzat.
Ni reforma constitucional en el
marc del Regne, ni un Estatut d’un Estat autonòmic fallit en plena
involució democràtica. Si Pedro Sánchez vol de debò sostenir-se com
alternativa al PP, ha de girar a solucions democràtiques de lliure
decisió.
El govern estatal del PSOE, en
minoria depenent de Unidos Podemos i
les Confluències com ECP, de les minories nacionalistes independentistes com
ERC i PDECat, o del PNB i altres, ha d’optar per acordar un nou referèndum
d’autodeterminació o ser engolits per la reacció conservadora pro
corona.
La causa republicana s’acreix com
a moviment de masses catalanes. És temps de fomentar i establir aliances
del conjunt del sobiranisme català, sense exclusions maldestres, per estendre
la ma a la solidaritat dels pobles i demòcrates i republicans dins l’Estat.
El Judici en curs al
lideratge republicà català, serà una situació privilegiada per
denunciar la repressió estatal. Les raons de la llibertat catalana són un
terreny per cercar aliances i suport de totes les concepcions i alternatives
democràtiques.
Els dinars i sopars
multitudinaris continuats a les presons són l’alerta de que la
causa republicana és ben viva. Clamen per llibertat i
ruptura. La perseverança popular és un mandat d’aliances per un futur
lliure.
23 d'agost de 2018
De la Carta de L’Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario