Ciutats valentes

A un any de commemorar els atemptats del passat 17 d’agost, on per primera vegada la resposta de Barcelona, i la ciutadania de Catalunya, va ser al crit de “No tenim por”, cal aprofundir en la xarxa de ciutats valentes, sense por, que s’enfronten amb més drets i més llibertats a les desigualtats, les crisis personals i col·lectives i les agressions als més vulnerables.

El 17-A va suposar un gir davant les respostes que fins llavors s’havien donat a atacs similars a altres capitals europees. Es va rebutjar l’escalada militar, la reducció de llibertats generalitzada i la instauració d’una por col·lectiva sortint al carrer en massa, ocupant de vida i mostres de solidaritat el cor de les Rambles i alçant la veu per reclamar drets humans i llibertats col·lectives arreu del món per tal de combatre atemptats com els de Barcelona i Cambrils.

Per combatre fenòmens globals com aquest, però tants d’altres que afecten a la vida diària de les persones que viuen a les ciutats i pobles de tot Catalunya, és necessària una bona aliança de ciutats valentes. Ciutats disposades a defensar els drets i condicions de vida dignes de la seva ciutadania, a plantar cara als grans inversors, a remunicipalitzar serveis per assegurar-ne la qualitat, a dotar de recursos la sanitat i l’educació.

La idea comunal neix des del veïnatge arran de terra centrat en una ciutat que es pensa i es construeix des dels i pels seus habitants... infants, joves, adults i grans. Ciutats i pobles que defensen els seus espais de convivència i els drets de la seva ciutadania.

I és a partir de compartir objectius, com la remunicipalització de l’aigua o altres serveis, la gestió de la massificació turística, el dret a l’habitatge, el dret a una educació i sanitat pública i de qualitat, la producció energètica, o la capacitat de gestionar ingressos que es poden generar noves xarxes que permetin dotar al municipalisme de recursos per tal de fer front a les necessitats de les seves poblacions, mentre es pressiona perquè la resta d’administracions, en aquest cas la Generalitat i el Regne d’Espanya, assumeixen les seves competències sovint desdibuixades o negligides.

El municipalisme del canvi, en comú, s’agermana amb altres ciutats de l’Estat, d’Europa i del món.

Els municipis representen un poder col.lectiu arran de terra, proper a les necessitats més bàsiques. Aquestes comunitats embossen alternatives cíviques i socials i de drets de futur. 16 d'agost de 2018

De la Carta de L’Aurora.