Avui fa un any, 20-S, s’inicia
l’escorcoll de la conselleria d’Economia i Hisenda per part de la Guàrdia
Civil. Poc abans (15-S 2017) el govern estatal havia acordat l’ordre
d’intervenció de les finances de la Generalitat, publicada el dissabte 16-S al
BOE. Tot seguit esclatà el rebuig civil pacífic massiu que encercla la
conselleria durant tot el dia. Un preludi de l’1 d’octubre.
A mitja
nit, Jordi Sànchez (ANC) i Jordi Cuixart (Òmnium), demanaren la retirada de la
concentració que impedia la sortida de la Guàrdia Civil, en nom de la defensa
de la mobilització pacífica. Ara els dos presidents d’aquestes entitats
cíviques segueixen en presó preventiva, acusats d’incitació a la rebel·lió i la
violència.
Durant la tarda va haver-hi el setge a la seu de la CUP. Fou una provocació
policial neutralitzada per la defensa unitària multitudinària que se situà com
escut humà pacífic.
L’aniversari d’aquests fets és una bona ocasió per destriar els encerts i les
errades del moviment catalanista republicà. Sobretot per comprendre que el
lideratge de la dreta, amb el PDECat i Junts per Catalunya situats al
capdavant, són un factor clau d’unes polítiques econòmiques i socials que
dificulten la convivència i entesa cívica majoritària. Dins la ciutadania
compromesa mobilitzada hi ha majoria clara d’esquerres. A més, una part
important de la població que no es mobilitza la frena precisament la
connivència de les polítiques d’austeritat i retalladores de la classe dominant
catalana amb les polítiques estatals i les imposicions de la Unió Europea.
És l’hora de compartir aliances de totes les components de la democràcia
republicana catalana, rupturista amb el règim constitucional de 1978, unes
aliances que incloguin el sindicalisme i les marees socials, el municipalisme i
el feminisme.
La massivitat i unitat milionària de la Diada de l’Onze de setembre ha
esmicolat totes les temptatives d’iniciativa de reforma del règim
constitucional per part del president Pedro Sánchez del PSOE. L’estat actual,
el Regne, no és sostenible. Està abocat a la fallida i l’alternativa en clau
llibertats democràtiques es diu república.
El govern estatal depèn d’Unidos Podemos, de les confluències com ECP, dels
partits nacionalistes i independentistes, aquesta contradicció real és la que
permet posar de nou el diàleg i un referèndum del conjunt de la població de
Catalunya com element democràtic que tant Catalunya com l’Estat es comprometi a
acceptar. Tant que es faci com el complir el que es decideixi.
Ja sabem que l’1 d’octubre es fa fer un referèndum. Som conscients i compartim
que l’estat va fracassar en impedir-lo i el poble va obtenir a pols, malgrat el
greuge de la batussa violenta i agressora de la Policia Nacional i la Guàrdia
Civil, un gran èxit. És clar que es va decidir que “Catalunya
sigui un estat independent en forma de república”. Alhora també
sofrim que no hi ha efectiva la república decidida, en canvi estem plens de
persones imputades, presos i preses polítiques i gent obligada a exiliar-se. La
Generalitat emmordassada. El president legítim Puigdemont ha estat destituït
malgrat no haver proclamat la república que el Parlament havia votat.
El futur democràtic és de drets, llibertats, lliure decisió i de
procés constituent republicà. 20 de setembre de 2018
De la Carta de L’Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario