El moviment ciutadà reflexiona i tempteja les forces i alternatives. O fa un salt endavant amb una nova acumulació de forces per l’inici constituent construint una república, o la mobilització immensa i la legitimitat aconseguida l’1-O pot quedar dividida, i fins i tot derrotada.
El divendres 27-O fou memorable. A
proposta del president Puigdemont el Parlament assumí els resultats del
referèndum 1-O: votà la declaració d’independència i proclamà la República
Catalana.
L’alegria desbordada va devenir en
inquietud quan el vespre, el dissabte i el diumenge el govern de la república
proclamada no exercia. Ni una decisió per iniciar el camí constituent, ni per
defensar-se de l’Estat, ni per exigir la llibertat d’en Jordi Sànchez i Cuixart
empresonats.
El govern de JxSí no va estar a
l’alçada del que la pressió inaudita popular li havia conduit a realitzar. El
vertigen s’imposa just quan s’iniciava la ruptura constitucional amb el règim
de 1978.
Incredulitat, desassossec i
incomprensió són els sentiments que s’estengueren arreu. Aquest estat d’ànim, o
de consciència, no produïren frustració o desànim, en tot cas s’encenia una
ràbia, que evolucionava tot seguit a cercar explicacions i motius per seguir la
lluita en escenaris avinents o si calia adversos.
Mentre, el govern estatal
desplegava la seva versió de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. El
govern del PP de Rajoy
suspèn el govern català, president, actuació governamental i representants
legítims de Catalunya. Alhora imposa unes eleccions autonòmiques pel 21 de
desembre amb les que dissolt el Parlament. Ciutadans i PSOE donen suport a
aquestes mesures contra l’Autonomia i llibertats de Catalunya.
 |
| Alcaldes i alcaldesses. |
És vital assimilar que la
legitimitat republicana cal guanyar-la amb la mobilització popular i
institucional. Les escoles mobilitzades, els comitès de defensa del referèndum
o de la república, la Taula per la democràcia, l’ANC i Òmnium, són les entitats
i organismes que poden bastir, des dels fonaments ciutadans, la perspectiva
republicana. L’Assemblea de càrrecs electes impulsada per l’ANC és un altre
organisme que necessita activar-se.
Denunciem
que les eleccions del 21 D, convocades per l’Estat a Catalunya, emparat en el
155, tenen menys garanties democràtiques que les existents l’1-O. El 21 D pretén
dividir el poble català, separar els sectors sobiranistes, independentistes i
republicans, en fi, derrotar la mobilització popular que ha fet eclosió amb el
referèndum i la proclamació republicana.
Malgrat
hem considerat la possibilitat de fer boicot a aquestes eleccions del 155
estatal, el decantament pràctic popular, de les entitats ciutadanes i forces
polítiques, va en el sentit de participar el 21 D. Per tant ens plantegem
convertir-les en una nova fita, en la que derrotar electoralment el bloc
constitucionalista, unionista, monàrquic i el bloqueig estatal, per obrir
l’escenari constituent de construcció republicana.
El
que convé a la rebel·lió és aconseguir un bloc civil i polític, tipus front
ampli uruguaià, que representés i fora referent de l’1-O republicà i 3-O
sobirà. Una entesa o aliança ciutadana
per la república catalana.
Una entesa centrada en la llibertat dels Jordis i presos
polítics, retirada del 155, mesures socials i econòmiques acordades amb els sindicats,
salari mínim, renda garantida, anul·lació de la reforma laboral, garantia de
sobirania i poder municipals sense lleis Montoro, habitatge social, aplicació
les lleis que el Tribunal Constitucional va derogar, hisenda i impostos propis,
una Caixa ciutadana pública. En fi, concreció de la perspectiva republicanista. 2 de novembre de 2017
De la Carta de L’Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario