El 155 o un avenç social i republicà

El bloc constitucionalista del 155 es juga la consolidació en tres fronts: a les eleccions del 21-D imposades pel govern espanyol, a l’evolució de la mobilització catalana, a la capacitat de l’Estat per derrotar i sotmetre la rebel·lia republicanista. En aquest embat la democràcia autodeterminista catalana ha de construir una estratègia social i republicana que superi el processisme unilateralista.

El moviment sobiranista pel dret a l’autodeterminació, la independència i la república, arriba a un punt crucial del cicle iniciat el 2010 (contra l’anul·lació de la reforma de l’Estatut: ‘Som una nació, Nosaltres decidim’), l’execució del referèndum l’1-O de 2017 (més de 2 milions de Sí per ‘Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?’), junt al rebuig massiu arreu del país el 3-O, fins la proclamació política de la independència i la república catalana del 27-O, tanmateix no executada.

El panorama és roent. O es retiren les conseqüències de l’aplicació del 155 estatal que ha suspès els consellers/res, president i obligat a eleccions autonòmiques extraordinàries, es retira la intervenció dels comptes de la Generalitat, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, o hi ha una involució recentralitzadora i antidemocràtica generalitzada, a Catalunya i també al conjunt de l’Estat.

Els 9 punts pel front polític anunciat pel president Carles Puigdemont i Marta Rovira, de Junts per Catalunya i d’ERC, formen part de l’esforç de reorientació de la democràcia catalanista. Són unes propostes digeribles, algunes s’inclouran a totes les candidatures sobiranistes, també la de la CUP i de Catalunya en comú.

Ara bé, JxCatalunya i ERC encara ensopeguen en la mateixa pedra que JxSí. El front polític del govern legítim, però exiliat o empresonat, no inclou les imprescindibles mesures de política econòmica i social.

Oposar drets democràtics als socials, o a l’inrevés, els drets socials als democràtics, és precisament el que dificulta que el necessari moviment popular pugui consolidar una entesa democràtica catalana republicanista, suficient per canviar de soca-rel Catalunya i el propi Estat.

La democràcia catalana mobilitzada ha de prendre nota, reflexionar i aprendre dels errors del processisme, així com d’una unilateralitat que s’ha revelat insuficient a l’hora de concretar la república com el moviment exigia.

La ruptura constitucional, el trencar amb l’Estat i l’adéu-siau ens anem, no ha provocat la fallida de l’Estat. En canvi el Regne impedeix amb la llei i la força, la independència i la república. Alhora el 155 no evita que el moviment català sigui ben viu i potent.

El desbloqueig de la crisi estatal no serà neutre ni equidistant. O guanya l’Estat amb el bloc del 155, de forma complerta o parcial, o s’obre pas a un nou horitzó d’avenç social, municipalista i republicà, disposat a la fraternitat i solidaritat entre els pobles de l’Estat. 23 de novembre de 2017.

De la Carta de L’Aurora.