3/2/17

El Sí de la CUP


La CUP ha decidit donar el Sí als Pressupostos 2017 del govern JxSí de Puigdemont-Junqueras. 
Els Pressupostos del PDECat i ERC són continuistes i de tall neoliberal, perjudiquen les condicions de treball i de vida de la població. El vicepresident Oriol Junqueras d’ERC, ha hagut de moure’s en un triple condicionant.
La crisi econòmica amb les imposicions de retallades de Brussel·les, vehiculitzades per l’Estat i el govern del PP. El ministeri d’Hisenda es nega a flexibilitzar la capacitat d’endeutament de les autonomies. Ben a l’inrevés, des de l’Estat s’actua per traslladar a les autonomies la major part possible de les càrregues en despeses, mentre s’asfixia amb el deute públic.
Segon, l’ànima convergent del PDECat impedeix ampliar la fiscalitat a les rendes més elevades, a les grans empreses i capitals, que permetés incrementar el marge d’ingressos.
En tercer lloc s’ha negat dotar de pressupost a la Renta garantida de ciutadania.
Això com a trets més significatius de les propostes de CSQEP i la CUP. Una lleugeres concessions a ensenyament ha fet que la USTEC desconvoqués la vaga del 9 F, però no varia el tarannà general d’uns Pressupostos que no aporten sentit social.
Els anunciats com Pressupostos autonòmics de la transitorietat a la ruptura sobiranista són més proclius als interessos d’una petita minoria que a les necessitats de la immensa majoria de la població catalana.
Res de nou sota el sol de l’hegemonia de la dreta catalanista. Malgrat denunciar-ho i presentar clar el seu desacord la CUP ha decidit votar-los.
La raó principal ha estat l’amenaça que sense aprovació dels Pressupostos no hi hauria referèndum sinó noves eleccions.
La CUP no ha pogut suportar la pressió catalanista de que l’aprovació d’aquests pressupostos era imprescindible per avançar en el procés sobiranista i en el referèndum.
Hagués estat més interessant l’experiència d’una actuació de les esquerres, CSQEP, CUP i ERC, també PSC, que hagués forçat a un PDECat cada dia més feble a transigir en els aspectes socials. Ni tant sols s’ha intentat.
Tenim la paradoxa que la tendència més radical de l’arc parlamentari s’ha de sotmetre als condicionants, directrius i lideratge de la dreta catalanista, representada pel PDECat.
La majoria parlamentària d’unes esquerres dividides entorn la conveniència o no de la ruptura sobiranista, permeten i atorguen que el PDECat sostingui el lideratge polític a la presidència del govern.
En comptes de generar i construir un escenari on el factor social vagi de la ma del fet sobirà nacional, resulta que es donen bufetades.
L’Anna Gabriel, portaveu del Grup Parlamentari de la CUP, ha declarat “que ara ja no queden excuses” per no fer el referèndum.
L’Aurora no som d’acord amb aquest Pressupostos. Tanmateix, amb tots aquests contrasentits, ara correspon que el govern faci el referèndum i sigui la població qui decideixi. 02 de febrer de 2017
De la Carta de L’Aurora.

No hay comentarios:

Publicar un comentario