4/5/16

Llast a la Generalitat a l’hora de fer procés sobirà constituent


El partit que ha governat durant un quart de segle la Generalitat viu en hores baixes la seva refundació.
La marca de les sigles CDC carreguen amb el llast de la corrupció del clan Pujol, així com la del conegut com sector negocis convergent.
El camí recorregut de l’autonomisme al sobiranisme independentista és mal digerit pels grans poders catalans. El Cercle d’Economia, La Caixa i el Banc de Sabadell entre d’altres, prefereixen l’estabilitat dins l’Estat del Regne d’Espanya.
La possibilitat que la decisió de la ciutadania porti a un procés constituent sobirà català de tall republicà, genera incertesa a les altres finances i a les grans multinacionals. En especial de com sostenir el predomini dels poders econòmics per sobre dels poders polítics i de la voluntat popular.
La mentalitat convergent de considerar Catalunya com la seva propietat, gairebé com un feu adaptat, junt amb les picabaralles amb l’Estat, ha xocat ben trasbalsada amb el moviment sobiranista popular.
En sis anys l’embranzida política ciutadana ha capgirat els escenaris nacional català i el municipalista. El moviment sobiranista per la independència s’ha combinat amb l’emergència social i democràtica del 15M per establir unes partitures i perspectives constituents molt diferents.
La voluntat expressa del “som una nació i nosaltres decidim”, ha saltat del dret a decidir de les consultes i les magnes manifestacions a definir la necessitat d’un “Estat propi dins Europa i Independència”, a construir l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), aconseguir una majoria parlamentaria favorable a la independència, fins a l’ ”Endavant República Catalana” de l’ANC en tant que idea troncal de l’actual 2016.
A CDC no li senten bé aquests canvis de construcció de la sobirania democràtica catalana.
A cada elecció CDC ha perdut vots. Ha hagut d’acceptar que el seu president fes “un pas al costat”, mentre el nou president, Carles Puigdemont, ha passat a compartir amb ERC el govern JxSí. Les expectatives actuals per CDC, o pel nom amb al que la pretenen refundar, és seguir amb la davallada electoral i de representació parlamentària.
Són símptomes de canvis potents. CiU/CDC i PSC, que han determinat la Generalitat de Catalunya des de 1978, van posar la seva petjada a la Constitució, s’han barallat o donat suport d’estabilitat a diferents governs estatals, estan minvant per moments. A l’esdevenir més petits són menys útils als poders fàctics, econòmics i polítics, siguin catalans o espanyols, i a les seves basses socials.
L’ANC a l’assemblea anual a Manresa va provocar un altre daltabaix a la refundació convergent. L’esmena amb la que s’eliminava, en el cas de noves eleccions estatals, l’exigència de coalició unitària en referència a CDC i ERC va guanyar. L’assemblea de l’ANC va fer oïdes sordes als cants de sirena de CDC. JxSí dóna la impressió de que no tramet una experiència d’èxit.
Dret a decidir, procés sobirà constituent, necessitats socials, regeneració democràtica i república catalana, és el paradigma en que es mou el nou temps a Catalunya.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada