27/5/16

El Banc expropiat, experiència comunitària

La repressió no és la solució.
L'acció policíaca al barri de Gràcia de Barcelona és una senyal a tot el país. Cal parar els peus a l'agressió i violència premeditada dels Mossos del govern Puigdemont
Aquests dies el Banc Expropiat és a tots els mitjans de comunicació, no per la feina social i de suport mutu que en aquest espai s’ha desenvolupat des de fa cinc anys, sinó perquè aquest dilluns, 23 de maig, ha estat desallotjat. El  Banc Expropiat ocupava un espai que havia estat oficina de la Caixa Tarragona, desprès va passar a Catalunya Caixa, aquesta se’n va desfer i va acabar en una subhasta, adquirit per una empresa especulativa.
Han passat tres dies. Tres dies en que uns milers de joves i veïnatge de Gràcia han sortit al carrer a defensar que el Banc es queda a Gràcia. Solidaritat i reivindicació. Mentre al davant han estat els Mossos. Dilluns 7 hores per desallotjar el Banc i “tornar les claus a la propietat”. Tres dies amb desenes de furgonetes, carrers tallats, veïnes pràcticament segrestades a casa seva, hores de persecucions, helicòpters sobrevolant,... Milers d’euros de l’erari públic gastats en l’ús de violència policial.
Aquests dies es barregen moltes coses: defensa de l’espai, rebuig a l’especulació, precarietat, necessitat d’espais per a joves i per activitats socials mentre hi ha tants immobles buits per a l’especulació. Això va molt més enllà del territori gracienc.
La sanya i brutalitat de la violència agressora repressiva és completament desproporcionada. Manifestants pacífics colpejats sense pietat, persones ferides i malmeses per un operatiu policíac dels Mossos del president Puigdemont. El govern de la dreta-esquerra de JxSí n’és el responsable. Qui agredeix? Qui defensa drets? Qui provoca violència, sinó?
L'helicòpter, entrada la nit, retruny com reflex de l’arbitrarietat i impunitat dels Mossos. Volen criminalitzar i emmanillar el jovent. No dubten en escapçar la seva capacitat creativa i d'autoorganització, quan assenyala l'especulació i el poder anàrquic del capital.
ERC, CUP, de vosaltres depèn Puigdemont. Permetreu que aquest govern de la Generalitat practiqui amb els Mossos la repressió als drets i a les persones, terroritzant dins els barris com ara a Gràcia? S'ha de posar fre a aquests operatiu. Cal castigar als responsables que l'han decidit, així com als Mossos que en comptes de defensar a la ciutadania l'ataca com si fossin els enemics.
Es necessiten espais per a experiències comunitàries i amb reconeixement de la feina que s’hi fa. Som una societat plural i cal facilitar també des de les administracions l’existència d’experiències diverses, amb gestions diverses.
La repressió no és la solució. No va servir a Can Vies i, tampoc ho serà ara. A banda de lo penós que resulta veure els cossos de seguretat exhibint la força en defensa de l’especulació immobiliària, en aquest cas -com en d’altres- l’actuació policial, via mossos, té uns ús clarament polític. Des de mitjans de març hi havia data de desallotjament oberta per part del jutjat... i ha estat precisament el dia abans –dos mesos després- de l’aniversari de guanyar a l’ajuntament de Barcelona, Barcelona en Comú, que els Mossos l’ha executat. Ha estat una verdadera provocació.

Manifestació de suport a Sants.
Les forces transformadores defensen la diversitat. Aquest concepte cal aplicar-lo de manera general. Cal modificar les relacions entre la institució i els moviments socials. Cal reconeixement per ambdues parts, establiment de diàlegs i mediacions, metodologia obviada, per exemple, amb el no debat de la ILP Educació, recentment. Es veritat que dos no parlen si un no vol, però és un camí que no es pot deixar d’explorar i practicar.

De la Carta de L’Aurora.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada