 |
| Tàpies, cal dir-ho? |
Ruptura va de discontinuïtat i de trencar la continuïtat.
Ruptura és transformació.
El president de la Generalitat, Artur Mas, així com els
Pressupostos de CiU, representen i són la continuïtat de l'hegemonia de la
dreta a Catalunya. Continuisme d'unes polítiques d'austeritat negatives i
destructives per a la ciutadania i el país.
Qui dóna una oportunitat de ruptura democràtica a Catalunya
és la massa social i la consciència ciutadana mobilitzada. Ara per ara la
mobilització concreta es centra en la sobirania, el dret a decidir
(autodeterminació) i la independència.
Una ruptura democràtica, política, pot permetre canviar
l'hegemonia política i institucional. Una hegemonia que detén-te'n els poders
dominants catalans i CiU a Catalunya. Una hegemonia que exerceixen amb
contradiccions, dins l'aixopluc de l'estat i la constitució del Regne
d'Espanya.
Un canvi electoral a l'estat pot resultar afavorit si hagués
ruptura prèvia catalana. També a l'inrevés, canvis espanyols podrien contribuir
als catalans.
Aquestes oportunitats es jugaran tant al carrer si hi ha
mobilització, com al triplet electoral previst amb municipals, autonòmiques i
estatals.
La radicalitat democràtica ens porta a l'exemple viu de la
mobilització i vagues generals durant anys a Grècia. Amb la projecció en una
coalició com Syriza. El lideratge representat en A. Tsipras i Y. Varufakis, presenten
el programa de Salònica, com un mínim d'emergència social amb el que provocar
la ruptura de la continuïtat de la austeritat de la Troica.
Al nostre país la ruptura porta a una doble vessant nacional
i social. El nostre programa d'emergència,com el de Salònica, ha d'incloure
unes mesures en un Full de ruta nacional i social.
La ruptura democràtica en clau de sobirania apunta a situar
la bandera de la independència com un element per obrir el procés constituent a
una república catalana. Aquesta ruptura per ser sòlida, val a dir possible,
necessita obtenir el suport unitari d'una majoria àmplia social de la
ciutadania. En aquest escenari és on ha de complementar-se el full nacional i
el full social.
El suport i dependència d'ERC vers els Pressupostos de CiU i
de Mas, afebleixen i divideixen l'entesa democràtica ciutadana. En nom de la
independència es perjudica el país, mentre es forja una continuïtat amb la
dependència del poder econòmic i polític actual. CiU no pot liderar, ni
co-liderar, un programa de mesures d'emergència tipus Salònica de Syriza. Mas
és un capdavanter de les mesures retalladores i de les imposicions de la
Troica.
La ruptura ens ha d'encaminar a una Generalitat lliure i
social. La unitat en la que contribuïm per Guanyem Barcelona, pot ser un punt
d'inici per fer via a un guanyem Catalunya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario