28/2/15

Cotxes, milions i cintes de vídeo o el Clan Pujol


De Ferreres.

Jordi Pujol i Ferrusola ha emulat al seu pare i president JP i Soley, en interpretació i en els afers financers.
Tanmateix en Pujol Junior que lidia la comissió d'investigació del Parlament, presidida pel diputat de la CUP, David Fernández, ho te ben magra per poder arribar a Molt Honorable President de Catalunya.
El Clan Pujol ens transporta a les cloaques financeres que comuniquen amb l'hegemonia política de CiU. El poder polític i institucional autonòmic ha estat representat per uns malversadors d'alt nivell financer, de principis altruistes pel consum popular catalanista, no pas per ells i elles mateixes. En fi, uns xorissos de coll blanc i etiqueta, que no pas d'ètica.
Els llinatges i els cognoms catalans del clan Pujol mostren sense enrojolar-se com se'n pot treure un bon profit de la pàtria i la nació, tant de la catalana com l'espanyola.
Jordi Pujol i Ferrusola.
El capital financer, industrial, comercial i terratinent immobiliari ha sabut durant anys conviure i emprar aquest lideratge polític autonòmic catalanista per garantir els seus negocis i beneficis.
La crisi econòmica i el creixent anhel de sobirania política de la població de Catalunya ha trastocat els equilibris existents.
El què hi ha en qüestió no és la refundació de CiU, amb el blanqueig de la corrupció i el frau que representa un llast inassumible, sinó el lideratge polític i institucional.
La sobirania de Catalunya entesa com la lliure decisió dels seus habitants, xoca amb les decisions i el poder d'unes molt poques famílies que es protegeixen unes a les altres per seguir emprant el país i les institucions polítiques públiques, com una propietat particular a la que xuclar com a sangoneres.
La bandera de la sobirania i la independència és la que en el panorama actual pot permetre una ruptura política amb els poders estatals, autonòmics i amb la Constitució de 1978 que permet i empara aquest frau descarnat a Catalunya i al Regne d'Espanya.
La sobirania, amb la decisió catalana popular, val a dir l'exercici del dret a l'autodeterminació, representa precisament la capacitat i la voluntat concreta de la desconnexió, la separació o secessió, respecte la Constitució i estat actual. Predeterminar i donar prioritat a l'obligatorietat de mantenir la unió de l'estat, com defensen el federalisme unionista de diferent tipus, és negar ens els fets finals la sobirania i el dret a decidir.
Per què s'ha mobilitzat la societat civil catalana amb milions de persones des del 2010?
La senyera ha de passar de les mans dels clans pujols diversos, o dels seus hereus polítics, a mans del poble ciutadà.
La ruptura democràtica sobirana no es pot fer dins l'Espanya del Regne. Tampoc hi ha sobirania sostenint l'Autonomia de Catalunya de la legalitat constitucional espanyola. Cap indici que permeti confiar amb il·lusions balderes de negociacions i pactes amb un Estat que no vol negociar ni pactar. Una sobirania necessita que des de la ciutadania i els municipis s'enceti un camí constituent de república catalana.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada