Vota ICV-EUiA. Ajuda amb el teu vot a que David Companyon sigui diputat.

El diumenge 25 un revolucionari del POR pot ser escollit diputat al Parlament de Catalunya, com membre d'EUiA dins la candidatura ICV-EUiA.

David Companyon és la novena de la llista de Barcelona. Les enquestes donen entre 8 i 11 persones com a diputades de ICV-EUiA a Barcelona; de 10 a 14 a tot Catalunya.

Et demano el teu suport, així com el de la teva família i amistats, per aconseguir els millors resultats per a ICV-EUiA i que David Companyon sigui electe diputat.

El vot aquest 25 N és quelcom important per estar en millors condicions per a la nova etapa que s'obre a Catalunya i a l'estat espanyol després del 25 N.

Què defensem el POR per després del 25 N? Una Catalunya lliure i social. Una República catalana, lliure i social, lliurement relacionada amb els altres pobles i estats d'Europa i de l'estat espanyol. Volem un procés constituent a Catalunya, a Espanya, i a Europa.

La població de Catalunya s'ha mobilitzat massivament per expressar que "Som una nació, Nosaltres decidim" (10 de juliol de 2010), i per "Llibertat, Independència, Nou estat d'Europa" (11 de setembre de 2012). Tanmateix aquesta població és colpida en les condicions de vida, de treball, de salut i d'educació, per les retallades del govern català de CiU de Mas i de l'estatal espanyol del PP de Rajoy. La recent vaga general és la resposta treballadora, social i ciutadana que ha mostrat un rebuig generalitzat a les polítiques de CiU, PP, i de la UE. La consulta vinculant per decidir i fer front a les retallades seran els elements cabdals dels propers mesos.

En aquestes eleccions el POR, EUiA, la coalició ICV-EUiA, aportem una visió social treballadora, amb el punt de confluència de l'exercici del dret a decidir amb consulta vinculant; proposem contribuir a construir alternativa política a CiU a partir d'avançar a una aliança entre federalistes i independentistes, com ha estat possible a Galícia amb l'Alternativa Galega de Esquerda.

El suport a ICV-EUiA i a David Companyon permet reforçar aquest espai polític sobiranista i social.

Vota ICV-EUiA. Ajuda amb el teu vot a que David Companyon sigui diputat. 

                                                    Vota ICV-EUiA.

Tsipras de Syriza apoya a ICV-EUiA

Alexis Sipras de Syriza en el acto de ICV-EUiA.

El apoyo de Alexis Tsipras a la coalición ICV-EUiA es de un valor incalculable. Representa al potente movimiento de Grecia a través de la emergente Syriza.

La idea fuerza lanzada desde la 6ª Asamblea de EUiA de junio de una "Syriza catalana" ha hecho fortuna entre la izquierda catalana. Incluso se ha encarnado en Galicia en la Alternativa Galega de Esquerda (AGE) con Beiras de Anova y su alianza con EU Galicia (entre independentistas y federalistas).

Syriza en el acto de ICV-EUiA da un mensaje a llamar a los federalistas de los socialistas del PSC, además de hacer un guiño  a toda la juventud más combativa, en clave de emancipación catalana, y a los crecientes sectores independentistas.

Es necesaria una alianza catalana de izquierdas y radical en las dos vertientes, la democrática de la libre decisión de Cataluña y de la social de los derechos del 99%. La perspectiva de construir un nuevo espacio es para avanzar a una alternativa de la izquierda catalana a la hegemonía social, económica y política de los sectores dominantes españoles, y de sus respectivas representaciones políticas como CiU y el PP. Por supuesto tenemos que encontrar nuestra manera, catalana, de izquierdas, de hacer con otros el equivalente de la "Syriza" en nuestro país. No sabemos cómo sería esta nueva criatura política, pero sí muy diferente de lo que conocemos hasta ahora. Aquí tenemos que querer volar alto e ir lejos, por tanto confluir con todo lo que representa gente trabajadora y sindicalista, los sindicatos, con ICV y la frescura del entusiasmo de la CUP, incluyendo muchas realidades locales de todo tipo.

Tsipras aportó entre muchas dos ideas muy útiles. La respuesta a la crisis debe ser europea. La alternativa a las políticas existe en los pueblos de Europa. Y finalizó con una defensa a fondo por la unidad democrática de los pueblos frente a la dictadura de la troika y de la UE.

Es tiempo de cambio, de ruptura con lo que nos abruma. Es tiempo para un país con una República del 99%, una República libre y social, libremente relacionada con los otros Pueblos y Estados.

El domingo 25 nos toca reforzar conseguir la ejecución de la consulta vinculante para decidir con el voto a ICV-EUiA.

Del Boletín electrónico de EUiA.

Vota ICV-EUiA.

Catalunya lliure i social

De la carta de L'Aurora. Lliure i social. La polarització de la campanya i la indecisió pivota entre si pot haver-hi una Catalunya lliure i si les retallades son inevitables. Unes candidatures posen l'èmfasi en un o altra element. Tanmateix amb CiU s'empitjoraran les retallades.

El que està al centre de l'imaginari popular és si cal una ruptura i separar-se de l'actual Espanya com la coneixem -negadora de la renovació de l'Estatut, de Constitució sense dret a l'autodeterminació, amb penalització a les inversions, retalladora i anti-social, monàrquica-, o si es pot establir una relació d'encaix beneficiosa per ambdues parts, tant en l'aspecte democràtic nacional com en l'aspecte social de serveis públics, condicions de vida, laborals, educació i cultura. La població mobilitzada com a nació va ser prou clara l'11 de setembre: Llibertat, Independència, Nou estat d'Europa.

El que està plantejat sobre l'escenari polític és exercir el dret d'autodeterminació amb una consulta ciutadana, que ha de ser vinculant. Independència, sí o no? Nou estat dins Europa, si o no? Nou estat en relació amb l'estat espanyol, sí o no? Federalització de l'estat espanyol, o relació federal entre estats? Quan s'ha mobilitzat el poble, tant el 10 Jl 2010 com l'11 S 2012, és perquè el govern i l'estat espanyol ha negat a Catalunya progressar en la seva decisió i llibertat.

Ha guanyat la consciència popular que amb l'estat espanyol les retallades i els greuges socials son inevitables. Hi ha una aspiració de canvi que emergeix potent, amb la sana il·lusió de que amb una altra situació com la independència potser es podrà fer front a les retallades, o fins i tot hi hauria més recursos per a la riquesa del país i per als aspectes socials. És possible més riquesa, més serveis públics, més treball i salut, amb CiU i les sangoneres financeres dominants catalanes?

Oposar o haver d'escollir entre la llibertat del país i les condicions socials dels seus habitants, és un fals dilema o un problema molt mal plantejat. Oposar les necessitats socials al desig popular d'emancipació nacional, afavoreix el lideratge dels poderosos nacional catalans i de CiU, o dels grans poders espanyols i del PP.

La coalició entre ICV-EUiA permet un camí de confluència, de sumar forces, d'obrir portes a que sigui la ciutadania que decideixi. Ara toca sobre Catalunya, i tot seguit haurà de ser sobre les retallades o sobre el propi cos. Escollir entre  País i Esquerres? Joan Herrera va respondre: Volem un País d'esquerres. Ens cal contribuir a forjar una majoria social i política que esdevingui alternativa a un model social, a un model estatal i autonòmic que colpeja als habitants, mentre castiga brutal a la gent treballadora, jove i a les dones.

Per aconseguir una Catalunya lliure i social, lliurement relacionada amb els pobles i estats d'Europa, i d'Espanya, segons decisió popular ciutadana en consulta vinculant, és pel què és útil el vot a ICV-EUiA.

Taxes. L'increment desmesurat de les taxes judicials anul·la la igualtat ciutadana davant de la justícia. L'estat condemna a la indefensió i a l'abús al 99 % amb menys ingressos. Aquest estat és cada cop més perjudicial pel treball i pels drets bàsics democràtics. La Constitució és un paper mullat cada vegada més feixuc i absurd. Cal, tant a l'estat com a les autonomies, processos constituents democràtics.

Vota ICV-EUiA.

El dret a decidir obre les portes

Consulta per decidir per la propera legislatura. Independència. Nou estat d'Europa. Entorn això és el tema principal de la campanya. Totes les candidatures han dit la seva. La dreta s'hi ha manifestat en contra; però des de l'esquerra hi ha qui oposa els altres drets. El què diu la Carta de L'Aurora és que aquest dret obre la porta als altres.

El dret a decidir obre les portes a mes decisions. CiU s’ha compromès a consultar a la ciutadania durant la propera legislatura la continuïtat de la relació amb l’estat espanyol. El fet que sigui el partit que guanyarà les eleccions el qui ho plantegi, fa que la discussió sobre aquest tema es converteixi amb el tema central de la campanya. Totes les opcions polítiques i tots els candidats s’han hagut de posicionar.
Els que s’hi oposen, bàsicament la dreta espanyolista, empresaris vinculats al poder financer i a l’estat, la jerarquia religiosa, alguns professionals i acadèmics, i una part de la classe obrera vinculada als sindicats, votants tant del PSC-PSOE i alguns de més a l’esquerra... fonamenten la negativa, a l’exercici d’aquest dret, per les conseqüències nefastes, segons ells, que comportarà a la població i a la il·legalitat de la consulta.

La nostra coalició defensa el dret a decidir, tant pel que fa a la relació amb l’estat espanyol com en tota mena de drets constituents del servei públic i dels drets de les persones. Dret a decidir per a tot allò que és bàsic per la ciutadania, i molt especialment per la classe treballadora.

Una de les nostres candidates reclamava en un míting, el dret a decidir sobre el propi cos. Reivindicació essencial per les dones per superar la tutela patriarcal de la religió. Els sindicats reclamen un referèndum per sotmetre a l’aprovació de la ciutadania unes mesures econòmiques diferents a les que s’havien votat en les anteriors eleccions. Volem decidir, tal com diuen els de la Marea Blanca, el futur de la sanitat, de l’ensenyament, de la justícia, el dret constitucional a l’habitatge, la mena d’energia que consumim i l’obtenció d’aliments. És el nostre dret decidir sobre aquests temes que dóna contingut a un estat, sigui independent o federat.

El dret a decidir que es plantejarà a la propera legislatura no s’oposa ni condiciona a tots aquests altres drets. És més, el dret a decidir obra la porta a la seva consecució. Podrem exercir aquest dret gràcies a la massiva mobilització que ha obligat al govern de la Generalitat anar més lluny del què volia. El president Mas ho va confessar públicament en el debat electoral. És aquesta força la que hem d’empènyer i mantenir, per aconseguir la resta de drets socials i econòmics. Res aconseguirem, si el que volem es desviar aquesta força cap altres objectius diferent pel qual s’ha mobilitzat.

Dient-ho negativament, si desmobilitzem o fraccionem aquesta força tampoc ens ajudarà a donar un contingut social al nou projecte d’estat, sigui federat o independent.

El proper 25 de novembre demanem el teu vot per la candidatura ICV-EUiA.

Vota ICV-EUiA.

Sumar forces de l'esquerra catalana amb el rebuig a les retallades de CiU i Mas.

L'alternativa política a Catalunya s'ha de construir. És la tasca cabdal per batre l'hegemonia i el poder que representa CiU. Cap component de l'esquerra catalana és prou forta per poder representar unilateral aquesta alternativa. Cal ajuntar forces, confluir en les tàctiques, construir una estratègia que fomenti que la bandera nacional i social sigui la de la llibertat i del progrés social a Catalunya, a Espanya i a Europa. És per tant la població, la ciutadania qui ha de decidir el que vol, segons les necessitats del 99 %. Un país del 99 %. Un estat, una República catalana del 99 %, lliure i social. La Carta de L'Aurora exposa com afrontar aquest nou temps.

Sí, podem sumar forces. Aquest cap de setmana s’han publicat diverses enquestes amb resultats diferents. CiU, encara guanya. No arribarà a la preuada majoria absoluta. Alguna enquesta ens dóna uns resultats justos ; altres en prediuen de bons. Un altre enquesta ens indica que el PP i Ciutadans creixerien més del previst; mentre que altres assenyalen un avanç net de l'esquerra, ICV-EUiA, ERC, CUP. Hi ha encara molts indecisos i indecises i, per tant, moltes coses per jugar. El partit no ha acabat. La mobilització dels últims dies pot modificar resultats.
No han pogut apartar de la campanya el debat sobre les retallades i els drets socials. En les enquestes apareix ben nítid el rebuig a les polítiques econòmiques de CiU. En canvi, tot i les dificultats, la campanya de la coalició ha aconseguit introduir en el debat la necessitat que el dret a decidir necessita anar acompanyat del seu contingut social. Els drets democràtics són indivisibles. La vaga general del 14 N i el malestar social ajuden que aquest lligam aparegui com a natural.
Cal anar més enllà. Encara és CiU qui manté la iniciativa. Encara són les polítiques neoliberals les que s'imposen. Artur Mas parla del dret a decidir i el lliga a noves retallades. Nosaltres volem decidir respecte a la relació amb Espanya, però també volem decidir sobre els drets socials del nostre poble.
Per això, l'esquerra necessita seguir sumant forces. Construir una alternativa d'esquerres no es limita a tenir bones propostes, cal guanyar la confiança de la gent, l'hegemonia de les idees i la força social per poder canviar les coses. Tenim alguns exemples del camí possible. A Grècia, la coalició SYRIZA ha aconseguit reunir les forces necessàries i les propostes pràctiques per ser una alternativa real a les polítiques de la dreta. En les últimes eleccions gallegues, la coalició de AGE (Alternativa Galega de Esquerda) o a les basques, EH Bildu, han representat aquesta alternativa.
Encara ens queda camí per recórrer. S'ha donat un pas en la campanya defensant els drets nacionals i socials, un altre pas haurà de ser confirmat en les urnes, per seguir sumant forces militants i per proposar a altres forces polítiques i socials conformar una alternativa real a la dreta. Una Syriza catalana que planti cara a les retallades socials i que exigeixi posar en pràctica el dret a decidir. El vot a ICV-EUiA és una aposta per aquesta alternativa.

Vota ICV-EUiA.