Creences

La reacció ultradretana, política i teològica, empra el conglomerat internacional “Hazte oir” com ariet per subvertir drets, llibertats i coneixement. Les creences substitueixen a la ciència. Els mites i costums ancestrals perverses esdevenen paraula de Déu, inapel·lable. El negacionisme subjectiu delirant es propaga com a veritat eterna contra la tossuda i creativa realitat objectiva. La història i l’univers en surten anatemitzats. Són una punta de llança matussera destinada a imposar la involució política, més repressiva i autoritària. Tarannà dictatorial. Tanmateix, avalada pel Senat estatal de majoria PP i Vox, la cimera reaccionària ha fet conxorxa amb un Mayor Oreja que proclama als quatre vents que la teoria de l’evolució és mentida, l’avortament cosa del dimoni, i que les persones trans es mereixen la presó. L’anticomunisme visceral i la misogínia violadora d’aquests patricis de la pàtria potestat romana s’agiten inquiets, condemnen d’antuvi tota possibilitat de fomentar alternativa republicana i revolucionària. Els grans poders econòmics alimenten aquestes icones perquè estats i governs prioritzin garantir els privilegis, beneficis i gran propietat.

La internacional moralitzadora reaccionària és un artefacte ben precís i poc celestial. Centra la seva acció terrenal en contra del dret a l’avortament, val a dir, del dret al propi cos de les dones, per imposar el manteniment del seu domini i discriminació per una part de la societat i l’estat patriarcal. Aquesta ultradreta, que te predicació en la dreta conservadora i s’emmiralla amb les institucions i jerarques estatals, dedica molts esforços en propagar el negacionisme de la violència de gènere, de la cultura de la violació i del lliure consentiment. Fa un atac a ultrança de la diversitat en el gènere i les persones trans. Ho acompanya, sense que li caiguin les esquelles, del negacionisme climàtic. L’homofòbia repressora que destil·la es dona la mà amb el racisme, contra la immigració i la gent racialitzada. És una estratègia de remoure pors i baixes passions d’hàbits i costums de servatge, esclavatge i colonialisme. Burxen en el pitjor d’un imaginari popular profund que milers d’anys de lluita i revolucions, d’avenç social, tecnològic, cívic i humà, pugnen per enterrar. La reacció és enemiga declarada dels drets i serveis universals, de la propietat social i de les llibertats. Les polítiques d’extrema dreta són estendards útils als amos del món per imposar el seu poder en la crisi de la globalització imperialista de les multinacionals.

Els mitjans han difós que el feminisme clàssic ha guanyat en el congrés del PSOE. Tanmateix només cal una llambregada per copsar que les restriccions i penalitzacions en la diversitat en el gènere, o les reserves o limitacions en el lliure consentiment de les dones en les relacions sexoafectives, o la imposició d’una divisió pràctica del moviment feminista, interioritzen la moral i els postulats ultramuntans.

La principal preocupació actual de la població, segons el CEO, ha passat a ser la de l’habitatge. Disposar d’un sostre s’ha convertit en una quimera pel jovent, població modesta, pobre i precària, la immigració i les dones són els sectors més colpit. Les gran manifestacions per l’habitatge, promogudes unitàriament pel Sindicat de llogateres, seguides per milers d’entitats i els sindicats, han generat una ona expansiva que provoca un gran impacte en els governs municipals, autonòmic i estatal. S’anuncien milions per ajudes, subsidis a l’habitatge i lloguers. El president del govern estatal, des

del congrés del PSOE, anuncia fogós la creació d’una empresa d’habitatge públic. Convé es concreti. Ara bé, el que clama al cel i urgeix d’immediat, és la regulació del sector d’habitatge i dels lloguers. El Sindicat de Lloguers ha deixat clar que poden estar bé les mesures si s’avança a un parc de sòl públic, habitatge i lloguer social, però que la gent que cerca sostre no pot esperar 10 anys a aconseguir-ho. Es necessita: Baixada del 50 % dels lloguers. Contractes indefinits. Renovació automàtica dels contractes. Recuperar pisos buits, turístics o de temporada. Prohibir la compra especulativa i d’acaparament.

Centenari Lenin. Al “I Congrés nacional de la instrucció extraescolar” (19 maig 1919): “El diner és riquesa social condensada, treball social condensat... impossible abolir el diner de cop... qui posseeix el diner gaudeix en la pràctica del dret a explotar... La igualtat és un engany si està en pugna amb els interessos de l’alliberament del jou del treball... la igualtat és una frase buida si per ella no s’entén la supressió de les classes... (també haurà) que suprimir la diferència de classe existent entre els obrers i els camperols”, “Quan hem enderrocat les institucions capitalistes, hem vist que existeix encara una altra força que sosté el capitalisme, i és la força de la costum... una institució pot ser derrocada de cop; la costum mai pot ser suprimida així, per molt favorables que siguin les condicions”. Tom 38, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou. 

5 de desembre de 2024

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo38.pdf
https://organitzemlaresposta.cat/
https://amnistia.omnium.cat/
https://idrabcn.com/publicacio/lloguer-inseguretat