Convulsions

El cop d'estat a Corea del Sud ha resultat fallit per obra d’una important mobilització vaguista i popular. La caiguda del dictador de Síria sentència la degradació del règim, a mans de la revolució popular finalment liderada per l’islamisme suní i HTS, en una llarga guerra civil que ha dessagnat el país. El govern conservador de Macron cau incapaç de subsistir contra el veredicte i mobilització popular, que va convertir en primera força electoral el Front Popular de les esquerres. El Pròxim

Orient s’encamina a un esclat, que s’estén, sobretot, per les massacres del sionisme d’Israel contra Gaza, Palestina i Líban. La guerra d’invasió de Rússia per sotmetre Ucraïna fereix Europa. Guerres, revoltes, revolucions i lluita aferrissada, ni que sigui soterrada, formen part de les crisis diverses que convulsionen la transició de l’imperialisme neoliberal i militarista de les poderoses multinacionals, vers un escenari incert que, pel moment, està dominat per la tendència cap a la reacció ultradretana; una

evolució on la classe treballadora resta disgregada, doncs li cal aconseguir consciència i organització política independent. Les necessitats vitals, la lluita i mobilització, i la teoria revolucionària, marxista, són el talismà amb el que confrontar-se a la propietat privada i als estats.

Tot depèn de la recomposició popular entorn la classe treballadora. Els esclats de rebel·lia i revolució queden distorsionats, i malauradament

ajornats, per la situació de feblesa treballadora, així com l’enorme poder de les multinacionals. Tanmateix el xoc depredador entre els diferents imperialismes, junt amb la seva incapacitat per resoldre les crisis favorablement per la majoria de la humanitat, permet deduir que les escletxes i esvorancs que es produeixen, seran elements a través del que la població treballadora arreu construirà el camí revolucionari. Un ordre social, climàtic i humà que situï el treball, el coneixement, el gaudir de la vida i la natura, en el lloc dels actuals poders de neocolonialisme i neoesclavisme patriarcal.

Les convulsions habituals, normalitzades, no són menys importants. Hi ha una llarga llista de crisis, com l’econòmica, sanitària, extractives d’espoli dels recursos naturals i climàtica, precarietat, pobresa, migratòria i racisme i refugiades, gènere, sotmetiment i violència masclista contra les dones. Privilegis als senyors dels diners, jerarques, oligarques i cacics. L’increment incessant de la productivitat per la millora científica i tecnològica, en l’organització del treball i la formació, no repercuteix en un avenç social, sinó que queda ofegat i pervertit per l’especulació i domini del capital financer i multinacionals. Cal subvertir aquestes normalitats habituals predominants per contribuir a construir futur social i revolucionari. 

Centenari Lenin. Al “Prefaci al discurs <Sobre com s’enganya al poble amb les consignes de llibertat i igualtat>” (23 juny 1919): “Qui admet la lluita de classes ha de reconèixer que mai en una república burgesa, ni tant sols en la més lliure i democràtica, van poder ser ni han estat mai la “llibertat” i la “igualtat” altra cosa que expressió de la igualtat i la llibertat dels posseïdors de mercaderies, expressió de la igualtat i la llibertat del capital... En el règim burgès (és a dir, en tant es mantingui la propietat privada de la terra i dels mitjans de producció) i en la democràcia burgesa, la ”llibertat i la igualtat” no són sinó mers formalismes que impliquen en realitat l’esclavitud assalariada dels obrers... i el poder omnímode del capital, l’opressió del treball pel capital”. A “Una salutació als obrers hongaresos” (27 maig 1919): “La seva essència fonamental (de la dictadura del proletariat) resideix en l’organització i disciplina del destacament avançat dels treballadors, de la seva avantguarda, del seu únic dirigent: el proletariat. El seu objectiu és construir el socialisme, suprimir la divisió de la societat en classes, convertir a tots els membres de la societat en treballadors, llevar el terreny a tota l’explotació de l’home per l’home... la immensa força de la costum de dirigir l’economia de mode petitburgès i burgès només es pot superar en una lluita llarga i tenaç”. Tom 38, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou. 

12 de desembre de 2024

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo38.pdf
https://organitzemlaresposta.cat/
https://amnistia.omnium.cat/